Com comença la història de la família Beringues al món de la farmàcia?
Lluís (pare): El meu avi era forner. Va tenir sis fills i el més petit, el meu pare, va estudiar farmàcia. Un cop acabats els estudis, li van comprar la farmàcia de Sallent i allà va començar tot. Dels cinc fills, només jo vaig acabar sent farmacèutic, tot i que ell volia que tots ho fóssim.
I com passeu de Sallent a Sant Cugat?
Lluís (pare): Quan jo vaig acabar la carrera el meu pare va tenir l’oportunitat de presentar-se a un concurs per ser farmacèutic titular a Sant Cugat, ja amb la idea que jo em quedés la farmàcia de Sallent. Va guanyar la plaça el 1982 i es va traslladar aquí. Jo vaig quedar-me a Sallent fins que ell va morir, l’any 2000. Llavors, al cap d’un any, em vaig traspassar la farmàcia de Sallent i vaig venir definitivament a Sant Cugat.
Ho vau tenir clar, això de continuar la professió familiar?
Lluís (pare): A mi no m’entusiasmava estudiar farmàcia, però el meu pare volia que estudiés farmàcia tant sí com no i m’hi va anar orientant a poc a poc. Jo volia estudiar econòmiques, m’interessava més el món dels negocis i dels números, però al final el meu pare ho va aconseguir.
Lluís (fill): Al meu cas va ser diferent. La veritat és que tampoc ho vaig tenir clar des del principi, però m’anava bé a les assignatures de ciències i, a més, és una professió que sempre ha estat present a la meva vida. De fet, el meu pare em preguntava sovint: “Estàs segur que vols fer farmàcia?” perquè no volia condicionar-me. Però a mi sí que em feia il·lusió. A més, la meva àvia, amb qui tenia una relació molt estreta, era molt propensa a què estudiés farmàcia.
Tot i els dubtes inicials, em feia il·lusió continuar el llegat. Ara veig que és una feina que m’agrada molt i m’he adonat que tinc vocació. Quan em vaig posar darrere el taulell de la farmàcia de Sallent per fer les pràctiques vaig adonar-me que tenia vocació de farmacèutic i que em sentia realitzat.
Quins són els vostres primers records de la farmàcia?
Lluís (pare): Jo vaig néixer dins de l’oficina de la farmàcia! Nosaltres vivíem literalment a la farmàcia: el menjador, la cuina, el lavabo i el magatzem estaven a la part del darrere de la botiga i a dalt hi havia les habitacions. Abans es feien moltes guàrdies i era més pràctic viure allà mateix. Recordo les nits que el timbre de la farmàcia sonava a l’habitació dels pares quan algun veí necessitava alguna medicina.
Lluís (fill):Jo no ho vaig viure tan de prop, però la farmàcia sempre ha estat molt present a la família. Totes les meves tietes diuen que han mamat farmàcia tota la vida. La meva àvia, per exemple, era a qui més il·lusió li feia que jo estudiés farmàcia, va treballar amb el meu avi tota la vida. És una professió que sempre ha estat molt present a la nostra família.
Com és compartir professió entre tres generacions?
Lluís (pare): Amb el meu pare vam estar cinc anys treballant junts portant la farmàcia de Sant Cugat i la de Sallent. Després vam optar per separar-nos professionalment, perquè tots dos teníem caràcters forts i inquietuds diferents. Però sempre hi ha hagut respecte i col·laboració.
Lluís (fill): Per a mi és una sort tenir algú amb experiència al costat. El meu pare està en jubilació activa, però continua implicat i és una sort tenir-lo a prop per consultar dubtes. Això sí, a casa sempre acabem parlant de la farmàcia i la mare i els germans a vegades ens demanen desconnexió!
Com ha evolucionat el dia a dia d’una farmàcia des dels inicis de Lluís Beringues avi fins avui?
Lluís (pare): No té res a veure, són dos mons diferents. Quan vaig començar tot es feia a mà, no hi havia informàtica ni internet. S’apuntaven les vendes en paper, es trucava als proveïdors per telèfon… Ara tot és digital, però l’essència del servei a la gent es manté.
Lluís (fill): El tracte de proximitat continua sent clau. Tot i la tecnologia, el que la gent recorda i valora més és sentir-se ben atesa i escoltada quan entra per la porta. Hi ha una cosa que no ha canviat, retallar el cupó. El meu avi ho feia, el meu pare també, i jo ho continuo fent!
És fàcil deixar anar les regnes del negoci després de tants anys al capdavant?
Lluís (pare): Estic en jubilació activa. Encara vinc a la farmàcia, però ja no en tinc l’obligació. No és senzill, perquè he dedicat moltes hores a la farmàcia, però deixo espai perquè la nova generació prengui les regnes i pugui innovar.
Lluís (fill): Ell confia molt en mi i em deixa prendre decisions. És important tenir aquesta llibertat per consolidar el projecte sense perdre el nord d’on venim.
Quin repte tens plantejat ara que estàs començant aquest camí?
Lluís (fill): Encara m’estic situant. Fa deu mesos que em vaig incorporar al 100% a la farmàcia. Durant la universitat ja venia a la farmàcia. Les pràctiques, que les vaig fer a la farmàcia de Sallent, van ser intenses i allà em vaig adonar que realment era vocacional.
El que sí que tinc clar és que aquesta farmàcia té una trajectòria i una història, i la gent la coneix per una sèrie de punts: tenir producte de tot, donar un bon tracte, estar al costat de la gent. Vull mantenir i cuidar aquest llegat. És una responsabilitat.
Lluís (pare): El futur sempre dependrà de l’evolució del sector, de la política i de la societat, però si mantens el servei i la professionalitat, la farmàcia de proximitat té recorregut els pròxims anys. El meu pare es va guanyar bé la vida i jo també ho he fet. Confio que ell també ho pugui fer.
Què és per a vosaltres la Farmàcia Beringues?
Lluís (pare): La Farmàcia Beringues ho és quasi tot per a mi. És el que hem viscut, el que hem treballat, el que hem fet i el que hem desenvolupat. I, a més a més, amb la sort que, gràcies a Déu, tinc continuïtat. Ha sigut la part important de la vida, de treball, d’esforç, de lluita i de companys. És molt important, i que segueixi.
Lluís (fill): Jo sempre ho havia vist com si fos casa. Ara ho començo a veure com un nou inici, des d’una altra perspectiva. Començo la meva vida laboral, que ha canviat completament de la vida d’estudiant. Ho definiria com una nova il·lusió: la de mantenir-ho, que arribi a més gent i seguir la tradició i el llegat que m’han deixat el meu pare, el meu avi i la meva àvia.
