Aquest divendres se celebra el Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, una jornada per posar en valor la tasca humanitària d’una institució amb més d’un segle de trajectòria a Sant Cugat. En una conversa al magazín Faves comptades, el president de la Creu Roja Sant Cugat-Rubí-Valldoreix, Lluís Recoder, reivindica el paper clau del voluntariat i apel·la, especialment, als joves perquè s’impliquin en les entitats, que defineix com “una escola de societat i civisme.” Després de gairebé tres anys al capdavant de l’organització i d’una llarga trajectòria institucional, Recoder assegura que “no podem confiar-ho tot a l’administració” i reivindica la capacitat de resposta i proximitat de la societat civil.
Fa gairebé tres anys que ets president de Creu Roja Sant Cugat-Rubí-Valldoreix. Quina valoració fas d’aquesta etapa?
Positiva, no especialment per la meva tasca al capdavant de la Creu Roja, sinó pel que representa la institució. Som una institució molt arrelada a casa nostra: ja tenim 103 anys a Sant Cugat i fa 62 o 63 anys que es va crear la delegació de Valldoreix, que després es va unificar amb la de Sant Cugat. És una trajectòria molt consolidada, amb molta presència a la ciutat i un gran suport social, que crec que és un fet molt singular de Creu Roja.
Has estat diputat al Congrés, al Parlament, alcalde de Sant Cugat i conseller a la Generalitat. Què t’ha aportat la teva experiència política a l’hora de liderar l’entitat?
Som una entitat amb uns 4.700 socis i sòcies, quasi 400 persones voluntàries, professionals contractats i un pressupost anual de més d’un milió d’euros. Tot això requereix capacitat de gestió i d’interlocució amb les administracions, amb les quals treballem colze a colze, per gestionar programes públics. És important que entitats públiques i privades ens coordinem per intentar resoldre els problemes dels sectors més necessitats de la nostra societat. Per tant, la meva experiència en política pot ajudar-hi una mica.
T’havies proposat algun repte específic en assumir el càrrec?
El nostre repte és estar molt atents a les necessitats dels sectors més vulnerables de la societat, que van canviant. Tenim una imatge d’una societat on la gent viu més o menys bé, però hi ha situacions de marginació.
Per exemple, el 2005 vam crear un punt de trobada pioner a Catalunya per famílies amb fills en comú que tenien ordres d’allunyament; ara l’hem deixat perquè el fan altres i hem obert un centre de dia per persones sense llar a Sant Cugat, que és un fenomen que ha aparegut a la ciutat.
A quantes persones ateneu avui dia i quins serveis els oferiu?
Atenem aproximadament entre 10 i 15 persones cada dia. Els oferim espai d’higiene, els donem dinar i sobretot els atenem, perquè darrere d’aquestes situacions hi ha marginalitat, pobresa, però moltes vegades hi ha altres patologies que s’han de tractar i acompanyar.
El 2025 vau atendre 3.202 persones i 26.000 intervencions. Què ens expliquen aquestes xifres?
Ens expliquen que tenim un territori amb vulnerabilitats. La imatge de Creu Roja està molt lligada a l’atenció d’emergències, però fem moltes més activitats vinculades a la vulnerabilitat. Atenem infants de famílies sense recursos amb classes de reforç i català, tallers de memòria i psicomotricitat per gent gran, visitem gent que està sola i els portem kits de neteja o àpats, fem formació per a persones en situació d’atur i també ajudem a adquirir competències a persones migrades perquè quan es regularitzi la seva situació pugui trobar feina. En fi, un ventall amplíssim d’activitats.
Com s’aconsegueix la flexibilitat per donar resposta a les necessitats canviants de la societat que van des de situacions de conflicte bèl·lic, a la dificultat per accedir a l’habitatge o la solitud no desitjada, entre d’altres?
No podem donar resposta a tot, però ens coordinem amb serveis socials d’Ajuntaments i amb altres entitats de la ciutat, com Càritas, per repartir-nos els àmbits d’actuació i coordinar-nos. Per posar un exemple, el primer metge que hi va haver a Valldoreix el pagava la Creu Roja i el servei de trasllat de pacients de Sant Cugat a Barcelona, també es feia amb les primeres ambulàncies de l’entitat. Ara, aquests serveix ja els fa l’administració i, per tant, en fem uns altres. Però insisteixo que no podem arribar a tot arreu i que els socis i els voluntaris són molt benvinguts i ens ajuden molt.
Sant Cugat és el cinquè municipi català amb més renda per càpita, però alhora és una ciutat amb molta desigualtat i moltes situacions de vulnerabilitat. Creus que la ciutadania n’és conscient?
Crec que una part de la ciutadania sí que ho és; si tenim gairebé 4.800 socis és perquè molta gent sap que no n’hi ha prou a pagar impostos, sinó que cal un gest personal. En aquesta mateixa línia els gairebé 400 voluntaris també donen una part del seu temps per ajudar els altres. Per tant, hi ha molta gent que n’és conscient. Però per descomptat que no tothom n’és conscient i és cert que es pot viure feliç amb els ulls tancats. Per això fem feina de sensibilització perquè la gent entengui que el seu granet de sorra personal continua sent necessari.
Que entitats com la Creu Roja continuïn sent necessàries posa en relleu que l’administració no arriba a tot arreu?
No ho podem confiar tot a l’administració. Jo hi he estat 27 anys de la meva vida i puc dir que fa molt, que possiblement pot fer més, i que segur que els recursos es poden administrar una mica millor, però al final els recursos són com un pastís, si en fas un tros més gran, el treus de l’altre.
D’altra banda, l’administració té uns processos que són molt lents. La societat civil té l’avantatge de l’agilitat. Nosaltres podem reaccionar ràpidament davant emergències i mobilitzar voluntariat i recursos en poc temps, ja sigui muntar un hospital de campanya en una hora o atendre els afectats per la Dana a València.
El voluntariat és el pilar de l’entitat, però els recursos econòmics són finits. Us fan falta més suports públics o privats per cobrir la demanda actual?
Tenim convenis amb l’administració, per exemple, l’atenció al centre de dia la fem amb la col·laboració de l’Ajuntament. El consistori posa els recursos i nosaltres hi posem el local i les persones que hi treballen. Ara bé, la nostra fortalesa és la confiança de la gent. Les aportacions dels socis i el voluntariat són essencials. Tinc molts amics i amigues que es van jubilant, quan es pregunten què faran, de seguida els convido a sumar-se a la Creu Roja.
Quan vas assumir el càrrec vas dir que la societat patia un “dèficit de voluntariat, sobretot entre la gent jove”. Segons les dades de 2025 hi ha 755 joves vinculats a Creu Roja Joventut. Encara et preocupa la falta d’implicació dels joves o veus un canvi de tendència?
Sí, em preocupa en general, no només a Creu Roja. Participo en diverses entitats de Sant Cugat i s’han de fer esforços perquè els joves hi participin d’una manera constant. Són necessaris per garantir el relleu, però les entitats també són una escola de societat i de civisme. Per tant, cal que la gent jove s’eduqui a formar part de les entitats i a dedicar el seu temps a causes d’interès general.
Els joves tenen vides complicades, però els de la meva generació, els boomers, també la vam tenir. Crec que els falta compromís i trencar l’individualisme per dedicar temps a causes socials. És una percepció que tinc i que comparteixo amb moltes entitats. Espero que hi pugui haver un tomb. És veritat que a Creu Roja tenim joves, però van i venen; costa consolidar.
Quin és el principal repte actual de la delegació?
Disposar d’un local adequat a Rubí, on estem en una situació molt precària en dos locals de l’Ajuntament un dels quals fem servir de magatzem per la campanya de joguines que fem. L’altre local té unes condicions molt precàries i no ens permet oferir els serveis que voldríem.
Trobar un local a Rubí ens costa molt. Tenim els recursos perquè una persona ens va deixar un pis i l’hem pogut vendre per comprar un local, però no l’acabem de trobar.
Què demanes a la ciutadania en aquest Dia Mundial de la Creu Roja?
Que tinguin una mirada àmplia sobre la nostra societat. Tot i que tots tenim moltes coses al cap si ens comparem veurem que molts som gent privilegiada i que podem aportar alguna cosa per fer una societat millor. Una societat millor és aquella on tothom pot avançar, on no deixem ningú enrere.
Des de la Creu Roja ens fixem en persones, a vegades invisibles, que no poden seguir el ritme de la nostra societat. Si ens mirem al mirall i pensem que podem aportar alguna cosa a la societat hi ha entitats com la Creu Roja que donem resposta a aquesta voluntat d’ajudar.
Et veurem molts anys més al capdavant de l’entitat?
No m’ho plantejo. Vaig plegar del món públic el 2013 i tinc aquesta vocació de servei a la societat i de fer coses perquè la societat vagi millor. Estic molt satisfet d’aportar la meva experiència al capdavant d’un equip de gent magnífica. O sigui que mentre pugui aportar, continuaré.
