Sant Cugat arriba al tram final del Pla Estratègic de l’Esport 2017-2026 amb alguns objectius complerts, però també amb deures pendents. El document, impulsat fa vuit anys per definir un model esportiu de ciutat activa, saludable i inclusiva, ha contribuït a mantenir uns nivells de pràctica esportiva molt elevats, però no ha assolit del tot els objectius en governança, equilibri territorial i gestió d’equipaments. Ara, l’Ajuntament, a través d’una nova diagnosi encarregada a la consultora ITIK, treballa en el Pla Estratègic 2026-2035, que pretén corregir aquestes mancances i reforçar la dimensió social i econòmica de l’esport santcugatenc.
Una ciutat d’alta pràctica esportiva
Aquest nou pla es troba en fase de diagnosi i elaboració de les propostes d’actuació. En el darrer Consell Sectorial d’Esports, celebrat aquest octubre, el seu responsable, Jordi Vinyas, va presentar alguns dels primers resultats d’aquesta diagnosi. Un d’ells és l’alta pràctica esportiva dels infants i joves de la ciutat, que se situa en un 89,5%. “És una xifra estratosfèrica”, assenyala Vinyas. I és que els nivells santcugatencs es troben per sobre de la mitjana catalana (74%) i de Barcelona (80%). “Estem arribant a uns nivells de pràctica esportiva de màxims; ara toca entrar en la part més qualitativa”, va assenyalar Vinyas durant el Consell Sectorial d’Esports.
La darrera onada de l’Observatori Sociològic confirma aquesta tendència també entre la població adulta: el 72% de la ciutadania fa algun tipus d’activitat física o esportiva, principalment gimnàs, caminar, córrer o anar en bicicleta. Tot i això, persisteixen diferències de gènere (76% d’homes davant del 69% de dones) i desigualtats per barris.
El nivell d’implementació de l’anterior pla
El pla del 2017 proposava quatre principis guia —esport accessible, estil de vida saludable, transformació de les entitats i autosostenibilitat— i cinc grans projectes per desplegar-los. Vuit anys després, la diagnosi d’ITIK conclou que no tots s’han desenvolupat amb la mateixa intensitat. S’ha consolidat l’oferta esportiva de base i federada, amb un teixit associatiu potent i professionalitzat, però la coordinació entre serveis municipals continua sent “un repte pendent”. Els desequilibris territorials i l’estat desigual de les instal·lacions també són un dels punts febles detectats.
Segons l’Observatori, un 73 % dels usuaris considera que les instal·lacions necessiten millores o manteniment, i la nota mitjana de l’oferta esportiva municipal és de 6,9 sobre 10, per sota del 7,2 del 2023. La regidora d’Esports, Núria Escamilla, ho reconeixia fa pocs mesos en una entrevista a Cugat Mèdia: “Estem invertint en instal·lacions; venim d’un manteniment nul”.
El maldecap dels equipaments
Un dels pilars del Pla Estratègic ha estat la planificació d’equipaments esportius, un àmbit on Sant Cugat ha avançat, però encara arrossega desequilibris entre barris i mancances estructurals. El MIEM (Mapa d’Instal·lacions i Equipaments Esportius Municipals), que es troba en fase de diagnosi, és la primera radiografia global de l’estat, l’ocupació i el manteniment de totes les instal·lacions de la ciutat.
“Hem fet una anàlisi in situ de l’estat de conservació i d’ús dels equipaments”, explicava Jordi Vinyas. “Els projectes que s’estan executant actualment permetran cobrir bona part dels dèficits, però caldrà preveure noves instal·lacions de cara al 2035”.
Aquesta anàlisi s’està fent amb criteris homologats per la Generalitat i inclou tant els equipaments convencionals (pavellons, camps de futbol o piscines) com els espais a l’aire lliure i els centres educatius. El document també detecta saturació d’ús en alguns pavellons i desigualtats territorials en l’accés a la pràctica esportiva, especialment a la Floresta i les Planes, on el teixit associatiu és més feble i els desplaçaments són més llargs.
El complex aquàtic de Mira-sol, actualment en construcció, n’és un exemple paradigmàtic: hauria de pal·liar el dèficit d’espais aquàtics municipals, però els retards, el seu model de gestió i la ubicació continuen generant dubtes entre el veïnat.
A més, la ciutat arrossega tensions pel repartiment d’instal·lacions entre clubs, escoles i entitats. El debat sobre “repartir el pastís de les instal·lacions” continua obert, amb queixes per franges horàries insuficients i manca d’espais per a esports minoritaris.
La diagnosi del MIEM servirà per definir una planificació a deu anys vista que permeti equilibrar l’oferta esportiva i anticipar necessitats de creixement demogràfic. “Amb els projectes actuals s’arribarà a cobrir part dels dèficits actuals, però caldrà pensar en nous espais i models de gestió més flexibles”, conclou Vinyas.
El nou full de ruta fins al 2035
El nou Pla Estratègic de l’Esport 2026-2035 mantindrà els grans objectius, però actualitza les prioritats a partir de cinc eixos: governança i treball transversal; itinerari esportiu al llarg de la vida; equipaments i entorn; marca ciutat i esport com a motor econòmic, i accessibilitat i inclusió. “L’esport és un instrument de desenvolupament social”, recorda Vinyas, que també aposta per connectar el món esportiu amb l’universitari i l’empresarial per fer de Sant Cugat una ciutat referent en innovació esportiva i benestar.
El calendari preveu que la diagnosi definitiva es validi entre l’octubre i el novembre del 2025, i que les estratègies i accions concretes per al 2026 s’aprovin abans d’acabar l’any. A partir d’aquí, es desplegaran programes a mitjà i curt termini, amb revisions anuals per adaptar-se a la realitat del moment.
