Ja fa unes setmanes que els Estats Units tenen un president nou. En Barack Obama s’hi han posat moltes esperances, moltes il·lusions. De ben segur que tindrà desfetes, però de moment està en un moment de gràcia, malgrat la crisi mundial.
Els moments difícils ja vindran. Tard o d’hora la premsa europea copsarà que l’Obama és americà. Un dels vessants que sovint es passa per alt a Europa és el rerafons espiritual del president americà. Per això he volgut jo destacar-lo. M’hi sento bastant identificat i no m’agrada que s’obviï el que no interessa. El seu llibre “The Audacy of Hope” té un capítol sencer titulat “FAITH” (Fe), en el qual explica la seva trajectòria i pensament espiritual. Allà explica que el 95% dels americans creu en Déu. Ell també. I explica la seva experiència, el seu posicionament i mostra coneixement bíblic citant personatges com Abraham i Isaac entre d’altres. De fet, la cerimòmia de presa de possessió va estar revestida d’un caire espiritual, tot i que la retransmissió no ho va acabar de reflectir. Comença amb les paraules de benedicció del pastor Rick Warren, autor dels best sellers “Purpose Driven Church” i “Purpose Driven Live”. El mega-pastor Warren ja havia dirigit un debat electoral entre Obama i McCain. Després el jurament es va fer sobre la La Bíblia de Lincoln del 1861 que subjectava la seva dona Michelle. El discurs sencer del president va estar impregnat d’una espiritualitat oberta amb paràgrafs com: ‘Som una nació de cristians i musulmans, jueus i hindús, i també de no creients’. Però també deixant clares les seves creences en dir que “La font de la nostra confiança és saber que Déu ens ha cridat per donar forma a un destí incert”. I finalitzant el discurs amb un “God bless you and God bless the United States of America”. Després encara va intervenir el pastor metodista negre per beneir el nou president amb una oració. Malgrat aquestes clares mostres de l’espiritualitat que envolten el president de l’encara nació més rica del món, trobo que la premsa més nostrada no ha va copsar o no ho reflectí. A casa nostra, alguns ens vam reunir al local de CDC per seguir junts l’acte de presa de possessió. Vam fer zàping, però els locutors no ens deixaren escoltar l’Aretha Franklin amb els seus comentaris inoportuns. Alguns analistes sí que albiraren la dimensió espiritual, com el que va comentar que als EUA es parlava de la “generació Moisès” versus la “generació Josuè” (algun dia us ho explicaré). També el Jordi Graupera (RAC1) va comentar encara que i va haver una altra pregària abans de dinar demanant humilitat a Déu (us ho imagineu, aquí?). El que em va caure als peus va ser l’ànima en sentir en Cuní anunciant a TV3 que donaria pas a l’astròloga “perquè ens digui com li anirà al nou President”. Ja ho diu que quan els homes i les dones deixen de creure en Déu, comencen a creure en qualsevol cosa. En fi, desitjo que Déu beneixi en Barack Obama i que Déu beneixi també Catalunya. MARC MONELLS Convergència i Unió
