Les darreres setmanes, moltes famílies de Sant Cugat han rebut una notificació inesperada d’una nova taxa de Gestió de Residus. Una càrrega més a les ja prou castigades economies familiars en un moment en què el cost de vida sembla haver-se disparat. Pels qui no ho sàpiguen, aquest impost neix directament dels compromisos adquirits a Europa amb els grups de poder empresarial de l’Agenda 2030. Es tracta d’un document de compromís polític que, des d’un acurat llenguatge ecologista, pacifista i inclusiu permet desplegar unes iniciatives polítiques concretes que beneficien a grans grups empresarials i perjudiquen al treballador, a l’autònom i al petit empresari.
Sembla estrany que comunistes, socialistes i populars votin les mateixes iniciatives al Parlament Europeu però és així. Tan sols els diferents grups conservadors de cada país, (a Espanya només ho fa VOX) s’oposen a les polítiques com aquesta que ens afecta ara a Sant Cugat.
El govern no pot negar-se a fer de recaptador d’impostos dels amos d’Europa perquè, en el seu moment, tant ERC com Junts hi van estar d’acord (també PP i PSOE). Nosaltres, però, els recordem que el nostre consistori té marge per oposar-s’hi i fer costat a les famílies. Certament, si hi hagués voluntat política en aquest sentit, el govern podria explorar vies legals i administratives per modular, reduir o fins i tot oposar-se formalment al cànon establert (no seria pas la primera vegada que Junts i ERC fan poc cas dels marcs legals establerts, oi?)
Des de VOX estem convençuts que si tinguéssim veritable sobirania nacional i no haguéssim de passar comptes als grups de poder econòmic europeus podríem defensar amb fermesa que Sant Cugat ja fa anys que és capdavantera en reciclatge i que els nostres veïns no cal que tornin a pagar pels seus residus ni tornar a carregar indiscriminadament totes les llars amb uns criteris tan poc precisos. Mentrestant, els comunistes fan veure que s’hi enfaden en les formes (perquè, clarament, aquestes taxes i aquestes lleis estan dissenyades per fer encara més rics a les grans multinacionals i això els cou de valent) i els del Partit Popular fan veure que estan molt preocupats (perquè, efectivament, la taxa saqueja les malmeses economies domèstiques) però no expliquen que si la taxa ha arribat a la nostra bústia és gràcies a l’impuls del seu vot favorable a Europa -de la mateixa manera que ho va fer el partit socialista-.
A l’hora de veritat, doncs, comunistes, socialistes i populars van votar-hi tots a favor. En tot cas, un cop més, nosaltres som l’únic Grup Municipal que hi diem clarament que no; nosaltres hi vam votar en contra a Europa i ens hi oposem rotundament aquí a casa. No només ens hi oposem: animem tots els veïns a presentar al·legacions i a reclamar el seu dret a no pagar un impost que considerem injust.
Sant Cugat ha estat sempre una ciutat que ha sabut defensar el seu propi model i la seva singular manera de fer. Si hi posem seny, no ens podran doblegar amb cap “Agenda” al servei dels lobbies globalistes; fem que el sentit comú prengui les regnes per atendre les necessitats reals de les nostres famílies.
Nosaltres ho tenim clar: cal canviar, definitivament, per alliberar-nos d’uns processos d’enginyeria social i econòmica que intenten atrapar-nos a nivell planetari mitjançant la manipulació emocional.
JORDI GUIRADO és regidor de Vox
