Els veïns que van recórrer la nova taxa de residus de Sant Cugat comencen a rebre resposta a les seves reclamacions. L’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT) ha desestimat almenys un dels recursos presentats contra les liquidacions del 2025 i ha avalat els principals criteris amb què l’Ajuntament va dissenyar el tribut. La resolució arriba després que el consistori recollís prop de 2.400 recursos contra la taxa.
El document rebutja íntegrament la reclamació i respon els quatre arguments principals dels recurrents: que el cobrament no s’hauria d’articular mitjançant una taxa, que el sistema vulnera el principi de “qui contamina paga”, que el càlcul de la quota i la memòria econòmica no estan prou justificats i que existeix una possible doble imposició amb altres tributs.
El valor cadastral, avalat com a criteri
Un dels principals punts de controvèrsia era el càlcul de la quota en funció del valor cadastral i l’ús de l’immoble, en comptes de mesurar directament els residus generats per cada habitatge. Aquest sistema havia estat qüestionat perquè podia no reflectir amb precisió el principi que qui genera més residus ha de pagar més.
L’ORGT, però, conclou que la legislació no obliga els municipis a implantar des del primer any una taxa totalment individualitzada. Segons la resolució, el pagament per generació es pot introduir de manera progressiva, a mesura que els municipis disposin de sistemes com la recollida porta a porta o els contenidors intel·ligents, que permetin identificar el comportament de cada usuari.
En el cas de Sant Cugat, l’ORGT considera que la taxa s’ajusta al “sistema elemental”, perquè combina el valor i l’ús cadastral amb una reducció per haver utilitzat la deixalleria durant l’any anterior. Per a l’organisme, aquesta bonificació ja permet començar a incorporar el principi de “qui contamina paga”, tot i que el sistema no mesuri individualment els residus generats.
La gestió externalitzada no impedeix que sigui una taxa
Els recurrents també qüestionaven la naturalesa jurídica del cobrament perquè la recollida de residus està externalitzada a una empresa privada. L’ORGT rebutja aquest argument perquè és l’Ajuntament qui cobra directament la taxa als contribuents i qui, posteriorment, remunera l’empresa adjudicatària mitjançant el contracte.
El contractista no manté la relació tributària amb els usuaris ni rep directament cap tarifa. Per aquest motiu, la resolució conclou que el cobrament té naturalesa de taxa municipal i no de prestació patrimonial pública no tributària.
Una cobertura prevista del 99,7%
La resolució també es basa en la memòria econòmica amb què es va aprovar la taxa. El document preveia que el servei de recollida i transport de residus tindria un cost de 8.261.430 euros durant el 2025 i que el tribut permetria ingressar-ne 8.237.715, amb una cobertura estimada del 99,7%.
Aquestes xifres corresponen, però, al càlcul inicial del tribut i no al resultat final de l’exercici. El nou contracte de recollida va entrar en funcionament més tard del previst i l’Ajuntament ja ha reconegut que aquest retard va generar una sobrerecaptació, que el govern municipal preveu compensar en exercicis posteriors.
La liquidació del pressupost del 2025 mostra que l’Ajuntament va reconèixer 7,53 milions d’euros en ingressos vinculats a la taxa de recollida d’escombraries, dels quals a finals d’any se n’havien cobrat efectivament 5,94 milions.
No hi ha doble imposició
L’ORGT també descarta que el nou tribut suposi una doble imposició. La resolució diferencia entre el servei municipal de recollida i transport i altres fases de la gestió dels residus, com el tractament o l’eliminació, que poden correspondre a una altra administració.
L’organisme considera que cada administració pot cobrar pels serveis que presta perquè es tracta de fets imposables diferents. També rebutja que existeixi una duplicitat amb l’IBI: mentre que aquest impost grava la titularitat d’un immoble, la taxa de residus està vinculada a la prestació obligatòria d’un servei públic.
Encara es pot recórrer als tribunals
La desestimació posa fi a la via administrativa, però no tanca definitivament la controvèrsia. Els veïns afectats poden presentar un recurs contenciós administratiu davant la jurisdicció corresponent en el termini de dos mesos des de l’endemà de la notificació.
La resolució de l’ORGT no és, per tant, una sentència judicial, sinó el criteri de l’organisme al qual l’Ajuntament té delegada la gestió tributària. Caldrà veure ara si algun dels recurrents decideix traslladar la impugnació als tribunals i si la mateixa argumentació s’aplica al conjunt dels 2.400 recursos presentats.
