Recentment he patit l’extracció de dos queixals del seny i m’ha quedat la cara com un mapa. He estat dues setmanes ‘empastillat’, sense ser-hi del tot. Comentant la jugada amb els companys de la ràdio, la conclusió ha estat sempre la mateixa: imagina’t quan no hi havia píndoles!
Això m’ha fet pensar en com ha canviat la nostra feina amb poc menys de 10 anys gràcies als mòbils. Si aquests aparells han canviat la vida de tota la societat, la tasca del periodista s’ha vist encara més afectada i li ha donat un nou sentit a la paraula ‘immediatesa’. La fita de qualsevol mitja és donar la informació més real possible i al més aviat possible. Gràcies als telèfons mòbils els periodistes podem realment explicar què passa a qualsevol punt de la ciutat o del món sense haver de dependre de la unitat mòbil. En el cas de Ràdio Sant Cugat, la nostra estimada furgoneta que molts haureu vist en molts dels ‘saraus’ que s’organitzen a la ciutat o als districtes. La tecnologia ens ha permès convertir cada periodista en una petita ‘unitat mòbil’ i fins i tot substituir les gravadores en cas de problemes, trucant a la redacció perquè un company enregistrés des de l’estudi l’entrevista que féiem a algú. Tan fàcil com fer les preguntes amb el telèfon com si fos el ‘micro’ i passant-li l’aparell a l’entrevistat perquè ens respongués també d’aquesta manera. Així, les connexions en directe s’han pogut multiplicar i hem pogut donar més informacions i ‘en temps real’. Els ciutadans que hàgiu seguit alguns dels programes especials per alguna cita electoral o per festa major haureu pogut comprovar com potser amb cosa de 20 minuts escoltàveu tres o quatre companys en punts diversos del territori donant informació de primera mà. No em puc imaginar com s’ho feien els companys més veterans de la ràdio sense comunicació permanent amb la redacció. Si s’anava a cobrir algun acte s’hi anava amb tot preparat i la lliçó apresa perquè quan hi eres i fallava res o hi havia ‘problemes tècnics’ ja havies begut oli. Ara, gràcies a la tecnologia, els periodistes podem dir que anem sempre amb xarxa de seguretat. Des d’aquí el meu petit homenatge a l’inventor de les píndoles i per suposat al senyor Nokia, al senyor Motorola o a qui pertoqui.
