Manel Monteys, de 56 anys, és triatleta de la Unió Ciclista Sant Cugat i és un dels referents del Cros Ciutat de Sant Cugat després de disputar totes les edicions de la categoria open, majors de 19 anys, i ha explicat, en una entrevista a Cugat Mèdia, ha valorat l’evolució de la cursa i algunes anècdotes. Monteys va pujar al podi el 2006 com a tercer classificat i el seu fill, 13 anys després, també va guanyar la categoria infantil. “És una circumstància molt emotiva aquest doble triomf familiar i que sempre em motiva per seguir disputant la meva categoria a la cursa”, ha ressaltat Monteys. El santcugatenc recorda amb nostàlgia la primera edició de la categoria “on només participaven pares i mares i després el nivell ha anat pujant amb atletes populars destacats”.
Com s’aconsegueix córrer totes les edicions de la categoria Open del Cros Ciutat de Sant Cugat? Quin secret hi ha?
Tu has de proposar, això està clar. La motivació i les ganes sempre han de ser-hi. Hi haurà algun any, que per circumstàncies, no t’anirà bé venir perquè tens febre durant la setmana, arrossegues lesió o vens de Nova York i has arribat fa tres dies de fer la marató. Per dir que les has fet totes, has de vèncer la resistència i les mandres. Només té una explicació: motivació per fer-la. No hi ha professionalisme ni espònsors ni res. Únicament il·lusió de mantenir aquest repte de fer totes les edicions.
Què t’aporta el cros per disputar-lo cada edició?
És practicar esport i un dels tres esports que m’agraden, entre ells l’atletisme. Fer-ho a Sant Cugat, en un entorn urbà que està molt bé, la Pollancreda, i amb una molt bona organització. És una satisfacció córrer el cros i acabes a les 9 o 9.30 hores i estàs content de fer el cros de Sant Cugat i dir que has fet una edició més.
Només una vegada has pujat al podi, molt de nivell a la cursa no?
Sí. Jo vaig tenir sort d’estar en bona forma aquell any i finalitzant tercer. Mai més he fet podi i algunes vegades he fet top deu. Després ja amb aquesta edat és impossible. Les primeres edicions de la categoria open van tenir una participació baixa amb pares, familiars i després amb el pas del temps han arribat atletes de Cerdanyola i Ripollet. El nivell ha pujat molt respecte a edicions anteriors.
Quin futur li veus a la categorioa open? Hi ha molta gent que surt a córrer per Sant Cugat?
Jo he vist edicions del cros amb més de 3.000 o 3.500 infants. Això és brutal. Moltes curses populars, la Mitja Marató de Sant Cugat no té aquest nivell de participació. El cros de seguida va arribar ràpidament a alts nivells de participació i repercussió. És viu molt des de les escoles. Quan estàs en aquest nivell d’excel·lència has de mantenir-ho, no créixer sinó mantenir-se. Està molt ben organitzat i amb una participació molt bona. Està molt ben fet. Quan alguna cosa funciona molt bé, més val no tocar-ho massa
Vas fer un únic podi i amb el teu fill, bebè, en braços. Després ell va guanyar la cursa no?
Correcte. És una cosa curiosa. No hi haurà molts pares en aquesta circumstància: pujar el podi a la cursa Open i el meu fill també. Li agradava molt el cros i li agradava l’atletisme. Quan tenia 13 anys, a 2n d’ESO, va guanyar el cros i va pujar al podi com a guanyador. Jo li vaig explicar la història que ell ja havia pujat al podi feia 13 anys acompanyantme a mi, quan era un nadó de cinc mesos. És una història curiosa i és per això que el cros té una part emocional i sentimental perquè es dona aquesta circumstància.
