L’ús habitual exclusiu del català continua a la baixa segons les dades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023. Al Vallès Occidental, només el 23% de la població declara el català com a llengua habitual. Al magazín ‘Faves comptades’, Mar Oñate, responsable del Servei Local de Català de Sant Cugat, analitza aquestes xifres i defensa que el repte principal ja no és tant l’aprenentatge de la llengua com evitar el canvi automàtic d’idioma per part dels catalanoparlants i reforçar la sensibilització lingüística.
L’Enquesta d’Usos Lingüístic de la Població que es va publicar al febrer ja va constatar que el català és la llengua habitual de menys d’un terç de la població per primera vegada en, com a mínim, 20 anys. Quina lectura feu des del Servei Local de Català de les últimes dades territorialitzades? Les rebeu amb preocupació?
Des del Servei Local de Català adoptem la mateixa perspectiva que el departament de Política Lingüística: les dades es poden mirar en termes absoluts o relatius. Si mirem les dades relatives ens donen una perspectiva més pessimista, però si mirem les dades absolutes veiem que hem guanyat en nombre de parlants.
Per tant, en nombre de parlants, la situació no és tan dolenta.
La població ha crescut i també el nombre de catalanoparlants. Evidentment, ha arribat molta gent de fora que encara no ha après la llengua, però ens trobem en aquest camí. El nostre objectiu és incrementar en unes 100.000 persones el nombre d’habitants que el parlen perquè aquests percentatges comencin a ser més positius.
De fet, la població ha anat creixent i ara és el moment en què el nombre de parlants de català és el més alt de tota la història. Això no vol dir que neguem la realitat i que ens enganyem, perquè aquest percentatge no és el que voldríem, i per això estem fent actuacions per millorar-lo.
Al desglossament territorial, el Vallès Occidental queda força mal parat: només un 23% de la població declara que el català és la seva llengua habitual. En clau local, segons dades de l’Idescat del 2021 el 91% de la població de Sant Cugat parla el català i el 98,3% l’entén. Què explica aquesta la primera xifra i què cal fer per revertir-la?
Primer de tot, cal tenir clar que no estem comparant la mateixa cosa quan parlem del 23% d’ús habitual i del 98% de persones que entenen el català a Sant Cugat. El problema principal no és tant aprendre la llengua -els cursos estan plens-, sinó que qui ja la sap la mantingui i no canviï d’idioma per inèrcia pensant que l’altre no l’entendrà.
Això encaixa amb dades de l’Observatori Sociològic de l’Ajuntament, que indiquen que un de cada dos santcugatencs canvia de llengua quan en una conversa se li adrecen en castellà. Què els diries?
Que tinguin present que més del 95% de la població de Sant Cugat entén el català. Llavors, per què canvies de llengua? Si tu saps parlar-lo, fes-lo servir d’entrada; si l’altra persona no t’entén, ja t’ho dirà. Tenim aquesta actitud de canviar de llengua i això fa que l’ús del català hagi baixat d’una manera que sí que ens amoïna. I és aquí on volem fer incidència.
Per tant, hi ha una part de responsabilitat de la població catalanoparlant
Cada vegada posem més el focus en el fet que les persones haurien d’aprendre el català i realment l’objectiu és que qui no sap català l’entengui, que qui en sap una mica el practiqui i que qui el domina no canviï de llengua. Aquest és l’objectiu principal des del meu punt de vista.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha insistit en més d’una ocasió en la necessitat de reafirmar el català com a “llengua comuna”, tot i que per a molts ja no és la “llengua pròpia”. En un context social i demogràfic com el de Sant Cugat, on hi ha molts expats que viuen i treballen a la ciutat només durant uns anys i troben una comunitat internacional molt forta, és un repte crear aquesta llengua comuna?
És un repte i no és gens fàcil. En aquest perfil d'”expats” és el que costa més que vegin la utilitat o el sentit d’aprendre català, i aquí més que de coneixements parlem de sensibilització: explicar quina és la nostra cultura, el nostre esperit, tot el procés pel qual hem passat, cap on volem arribar i com ens afecta conviure amb llengües molt dominants i molt fortes. Llavors jo crec que en aquests casos es tracta més d’això, de treballar-hi la sensibilització, que no pas els coneixements.
Cal més sensibilització o calen més normes i lleis per garantir l’ús del català?
És una pregunta complexa. En l’àmbit comercial, per exemple, la regidoria de Política Lingüística ha enviat una carta a tots els establiments recordant l’obligatorietat de complir la normativa, i la Plataforma per la Llengua hi col·labora visitant negocis. Hi ha qui reclama sancions perquè, diu, si no es penalitza, no es compleix. Jo soc més del parer d’intentar dialogar, de seduir i de fer-ho fàcil i amable, perquè la imposició acostuma a generar un efecte de rebuig que no ens interessa. Però com t’he dit, és una qüestió molt personal.
Al febrer, el conseller Vila, va anunciar una inversió de 8,8 milions en un pla de xoc per crear 30.000 noves places de cursos de català coordinats pel Consorci per a la Normalització Lingüística. Com es tradueix això a Sant Cugat?
A escala de país s’han ampliat molt les places i això fa que sovint es destaqui quanta gent s’ha quedat sense curs, però si mires el detall veus que sovint el problema és que es busca un horari molt concret per a un nivell molt específic, i això és impossible d’oferir arreu.
A Sant Cugat no tenim llistes d’espera. Hem aconseguit un equilibri: fomentem els nivells bàsics, que és on tenim més demanda i que és on també oferim més varietat d’horaris i als nivells més avançats treballem amb comoditat i sense llistes d’espera amb cursos de 20-25 alumnes.
Quants cursos i alumnes té ara mateix el Servei Local de Català de Sant Cugat?
Tenim uns 19 cursos en marxa, la majoria trimestrals, amb grups d’entre 20 i 25 alumnes. La plantilla de tècnics de normalització ha crescut, però ara s’estan dedicant pràcticament al 100% a l’ensenyament. Això vol dir que hem deixat una mica desatès, una mica només, altres funcions com la dinamització en l’àmbit comercial. Afortunadament, comptem amb la col·laboració de la Plataforma per la Llengua, Òmnium i l’Ateneu que també fan actuacions de sensibilització.
Així i tot, continueu impulsant projectes de dinamització. Quines iniciatives destacaries?
En el sector comercial visitem sobretot bars i restaurants per detectar quines necessitats tenen. De vegades només cal revisar cartes, menús i cartelleria, i en altres casos el que fem és desplaçar un professor a l’establiment per fer una sessió de coneixements mínims de la llengua als treballadors que no poden venir als cursos per la incompatibilitat d’horaris.
Quin retorn en teniu?
En general, la resposta és molt bona, especialment als comerços regentats per persones d’origen estranger, que sovint són les que més agraeixen aquest suport. Sempre hi ha qui diu que no ho necessita o que no té temps, però són minoria.
Heu notat que la Política Lingüística hagi passat de Secretaria a Conselleria pròpia i que el govern municipal hagi creat una regidoria de Política Lingüística?
Sí, i tant. És molt important que la conselleria la lideri algú amb coneixements lingüístics i sociolingüístic que pensi unes línies d’actuació adequades. En l’àmbit local, tenir una regidoria pròpia ens dona suport directe i transversal, i iniciatives com la Taula pel Català són punts de trobada ideals per recollir informació, difondre la nostra tasca i poder treballar més en xarxa.
Esteu treballant en algun nou projecte?
Sí, tenim una novetat que us explico en exclusiva! Farem una formació específica a escoles bressol. Les enquestes d’usos lingüístics només recullen dades de majors de 15 anys, però ja veiem que infants que a casa usen el català amb normalitat, al pati de l’escola sovint no el fan servir, i per això volem treballar amb el sector educatiu perquè prengui consciència que mestres i educadors són referents lingüístics.
