L’espai polític del magazín “Faves Comptades” de Ràdio Sant Cugat ha entrevistat aquesta setmana a Marco Simarro, portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Sant Cugat.
Quin és el balanç que fa la CUP d’aquests dos primers anys i ja uns quants mesos de mandat?
Per nosaltres ha sigut el retorn de la política convergent, diguem-ne, de tota la vida, en el govern de la ciutat.
Al final tenim un govern que té majoria absoluta, però falcada per una minoria d’esquerra.
En aquest sentit, el lideratge polític ideològic és de Junts, amb l’alcaldia al capdavant i, per tant, hi ha una dretanització evident en les polítiques del govern. En aquest sentit el que veiem és que Esquerra Republicana de Catlaunya (ERC) té un paper clarament de falcar una necessitat que és més de Junts que no d’Esquerra.
Quina és la relació actual de la CUP amb el govern i en concret amb ERC, amb qui havíeu sigut socis de govern en l’anterior mandat i més d’una vegada heu donat a entendre certa decepció…
A veure, la decepció és un concepte que hem fet servir per descriure la nostra relació segurament més amb Esquerra que amb el conjunt del govern. Evidentment, nosaltres en l’àmbit polític som bastant antitètics, amb Junts, com a formacions polítiques, el que passa que amb Esquerra veníem de governar per trencar aquella herència convergent de 32 anys, configurant una ciutat cara, elitista i excloent. Ells, sense pensar-s’ho massa, per no dir res, d’un dia per l’altre, fan un govern en aquest nou mandat amb el Junts més a la dreta del govern de la ciutat, i per nosaltres això, evidentment, no deixa de ser una decepció.
Al final, la relació política és poc fluida amb el govern en general i, de fet, cada cop jo crec que ho és menys. La nostra relació amb el govern és de confrontació política, de discussió, debat i alhora de proposta de cara a la ciutat.
De fet, exemple de les relacions que podem tenir amb el govern, que cada cop estan més desdibuixades, és un espai de treball que es va obrir a finals del curs passat amb relació a un pacte de creixement de ciutat, però el poc marge de maniobra que veiem, i que nosaltres puguem aportar coses és difícil. Per això, fa dues setmanes ens vam aixecar de la taula i hem deixat de participar d’aquest espai.
En el ple d’aquest mes de novembre s’ha pogut veure com Junts, PP i Vox sumaven en més d’una ocasió amb propostes relacionades amb l’habitage, com enteneu des de la CUP aquest bloc?
És problemàtic. Al final, Sant Cugat, si fem una radiografia molt ràpida, és de les ciutats que és més cares per viure en termes de lloguer. Estem als 1.400 euros de mitjana mensuals. Si t’has de plantejar comprar més de mig milió d’euros, la hipoteca comença per aquí.
Som la segona ciutat catalana amb menys població d’entre 25 i 34 anys, el que vol dir que estem patint un èxode juvenil de persones en edat d’emancipar-se.
Tenim una ciutat que, per la seva orientació a la demanda internacional, però en aquest cas l’altament qualificada, el que coneixem com èxpats o nòmades digitals, estan tensionant encara més l’oferta de lloguer. I tot això genera una problemàtica al voltant de l’habitatge que és urgent atendre i resoldre.
I en aquest sentit el que veiem és que Junts va per una banda, Esquerra per l’altra, tots dos més o menys diuen privatitzar l’habitatge, però el que veiem és que res no canvia i que la ciutat en aquest sentit està anant cap a pitjor pel que et diria que per la meitat de la població.
Segons dades de l’Observatori Sociològic i també del Baròmetre Inclusiu, sabem que gairebé la meitat de persones diuen tenir certes dificultats per arribar a final de mes pel tema dels costos de l’habitatge i també sabem que un quart de la població està en risc d’exclusió social.
És que hem de fer alguna cosa amb tot això. I nosaltres creiem que amb Junts al capdavant d’aquest govern no es pot fer res que vagi a la línia de millorar aquesta situació o de reduir aquestes desigualtats.
Parlant d’aquesta crisi de l’habitatge, quines mesures creu la CUP que fan falta dur a terme aquí a Sant Cugat?
Nosaltres hem fet bastantes propostes amb relació a l’habitatge. Temes més immediats hauríem d’estar parlant de fer una moratòria de llicència d’activitats o el mecanisme administratiu local que sigui necessari per impedir que proliferi el lloguer de temporada.
L’oficina local d’habitatge té una borsa de lloguer assequible d’uns 70 pisos, que són propietaris particulars que van a l’oficina local d’habitatge, decideixen posar en lloguer a través de l’oficina local d’habitatge el seu immoble i el posen a un 20-25% per sota el preu del mercat.
Doncs això també està bé, però per què només hi ha 70? Per què no fem una campanya gran i en tenim 100, 200 o 300 pisos en aquestes condicions, incidint en les lògiques del mercat, i llavors a la baixa, abaixant preus, no?
I a partir d’aquí, també hem presentat mocions com, per exemple, mobilitzar el parc buit d’habitatges. Segons dades de l’INE tenim més de 2.000 habitatges sense ús residencial o buits i, per tant, aquí haurien d’anar a estar amb l’Ajuntament de la mà d’inspectors o de la mà inclús de l’Agència Catalana d’Habitatge en aquests llocs, veure qui són els propietaris i obligar-los que es puguin que es posin a un preu assequible al mercat de lloguer.
Què em dius de Ca n’Ametller o l’Ecobarri de Can Sant Joan?
Mira, Ca n’Ametller, tant llavors com avui, tenia més certeses que l’Ecobarri de Can Sant Joan, perquè Can Sant Joan té moltes mancances, ja que no hi ha substància darrere de la proposta.
Nosaltres ens vam trobar amb un titular de 3.000 habitatges públics nous en sol de l’ Incasòl i, per tant, serà molt fàcil de fer i totes aquestes coses que a aquest govern li agrada molt, no?
Al final veiem molts cartells nous a molts indrets de la ciutat, amb la mal anomenada segona residència pública, amb la nova centralitat de jutjats, amb la Mirada, per exemple… Sense certeses, nosaltres no podem valorar una proposta que evidentment cal augmentar el parc públic d’habitatge, però el que no cal és fer política escenogràfica amb una necessitat tan bàsica i tan urgent com l’habitatge.
Per tant, nosaltres creiem que això forma part també d’aquesta política una mica de màrqueting electoral que ara Junts també s’hi ha sumat.
En el ple aquest de novembre, tots els partits de l’oposició, excepte Vox, vau abandonar el ple durant el debat dels pressupostos, ja que us havien fet arribar la documentació molt tard. Us ha donat temps a donar-li un cop d’ull ja? Teniu alguna opinió al respecte?
Vam rebre la documentació al final del matí de dijous. I una documentació una mica també en brut, no? És clar, així ens és impossible treballar degudament.
Aquesta manera de fer… ells van tirant milles perquè tenen la majoria absoluta, perquè realment no es necessiten, i al final el que fan amb relació a nosaltres, quasi ho fan més per deferència a vegades, que no perquè creguin que és el seu deure tenir degudament informada l’oposició. Evidentment, aquests dies farem una valoració de la proposta del govern i tenim el ple de desembre per discutir-ho.
De les coses que sabem d’aquest pressupost, per ara, és l’augment en l’àmbit de serveis socials. Us satisfà aquest augment?
Bé, ara hem de valorar en què es tradueix l’espai social, perquè no és el mateix els serveis socials en si que les polítiques socials en termes més amplis.
Hem de veure en què es tradueix, el que sí que sabem és que les partides, per exemple, de subvencions també han baixat. Es a dir, el suport social, podríem dir-li, a l’associacionisme cultural i d’entitats del nostre municipi s’ha reduït.
Una crítica que hem fet als anteriors pressupostos és que la seva proposta amb relació a l’àrea de drets socials va ser continuista respecte a on la vam deixar nosaltres i clar, si tu tens en compte que el cost de la vida ha anat en augment els darrers anys, mantenir una despesa al mateix lloc on estava és reduir el suport econòmic i social que pots fer des d’un ajuntament a ajuts per l’habitatge, ajuts a l’alimentació, en temes d’educació, és a dir, tota una sèrie de coses que creiem que han d’anar en augment en proporció a la situació de Sant Cugat.
Basant-nos en les últimes dades del baròmetre i tenint en compte que Drets Socials era una cartera que depenia de tu en l’anterior mandat, fa prou Sant Cugat en aquest àmbit? Què més falta per fer en cas que no faci prou?
Jo crec que falta una voluntat clara d’entendre com la teva ciutat genera desigualtat. O sigui, primer has de tenir una diagnosi conscient del que la teva ciutat és.
I jo crec que aquesta diagnosi Junts i Esquerra no la tenen i si la treballessin segurament tampoc no la compartirien ni entre ells ni segurament amb nosaltres.
Nosaltres som els que diem que aquesta ciutat, tal com ha estat dissenyada, és constitutiva de moltes situacions de desigualtat. Llavors, a partir d’aquí el que cal és prendre’s de debò la despesa pressupostada en l’àmbit social de l’Ajuntament i anar molt més enllà de l’estrictament necessari.
Això pot voler dir contractes de serveis d’atenció a dependència més grans, pot voler dir noves línies d’ajuts, com en el seu moment vam implementar línies d’ajuts que no existien, per exemple l’ajut a l’escolaritat, perquè entens que hi ha una mancança clara en el suport del material escolar de moltes i moltes famílies educatives de la ciutat.
Quines són les inversions que creieu vosaltres que haurien de ser prioritàries?
Hi ha una qüestió amb relació als equipaments que nosaltres creiem que és molt bàsica. La gent crec que també està una mica cansada que els governs facin grans anuncis de nous equipaments, que seran fantàstics, seran l’última moda en biblioteques, per exemple, i tenim l’exemple de la biblioteca, però mentrestant els equipaments que tenim, que són molts de Sant Cugat, equipaments esportius, equipaments culturals, centres cívics, equipaments educatius, les bressols, les escoles també de primària i secundària, independentment de qui en tingui la competència, que cada vegada que plou, per exemple, tenen goteres o que els vestuaris de molts equipaments esportius estan que semblen del segle passat.
Nosaltres sí que creiem que cal una inversió clara i planificada, però immediata, és a dir, que es pugui dur a terme en un any, de posar a punt tots els equipaments de la ciutat.
I més enllà d’equipaments, també podríem parlar de l’espai públic i podria tornar a la Floresta de les Planes, però també alguns indrets de Mira-sol, per exemple. Cal reurbanitzar zones perquè la mobilitat també sigui acord de les necessitats del veïnat a molts d’aquests barris que sí que estan una mica més abandonats.
Quin paper vol tenir la CUP el que queda de mandat?
El paper que hem estat tenint fins ara, que jo crec que és un paper de que a cada dit que movia el govern en una direcció o en una altra, nosaltres estàvem allà per dir el que pensàvem, en bo o negatiu o una crítica constructiva, que hem d’estar fent un seguiment molt clar de la política actual del govern.
Creiem que hem de seguir assenyalant les clares divergències que hi ha ideològiques en relació sobretot amb les polítiques socials i d’habitatge entre Junts i ERC i també creiem que hem de seguir tenint un paper mobilitzador de la ciutadania, de la societat.
Marco, quan acabi aquest mandat sumes vuit anys, i a la CUP manteniu el fet de no estar més de vui anys… esteu pensant en el relleu ja?
El que volem és arribar a les eleccions del 2027 en les millors condicions possibles i el que sí que et puc dir és que estem treballant amb molta antelació respecte als mandats anteriors amb relació a possibles relleus i, per tant, en breu segurament tindrem decisions perquè volem fer la feina ben feta amb temps i planificació i, insisteixo, per arribar també nosaltres en les millors condicions possibles al 2027.
Marco Simarro
