Cugat Mèdia entrevista la cap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Sant Cugat, Maria Medina, un any després d’haver agafat el càrrec. Una conversa on Medina fa un balanç personal i laboral de la feina feta, així com parla de dades i les principals preocupacions de la comissaria.
Ja fa un any que està al capdavant de la comissaria de Sant Cugat. Quin balanç en fa?
Ha estat un any il·lusionant i on he après moltíssim. He d’agrair oficialment el treball fet juntament amb la Policia Local on hem treballat estretament; amb els companys de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Rubí, que ens han ajudat moltíssim amb la resolució de casos, amb la unitat d’investigació, amb els fura… Hem treballat molt plegats amb l’Ajuntament de Sant Cugat.
Amb la Policia Local fem dispositius d’oci nocturn cada cap de setmana, fem itineraris segurs amb el patrullatge per prevenir les violències sexuals. Treballem, hem treballat i continuarem treballant la prevenció de robatoris amb força a l’interior de vehicles i especialment als domicilis…
Però, evidentment, seria injust només validar aquest èxit com a cap de comissaria sense nomenar el meu equip, la meva sotscap amb la que treballo juntament cada dia. La sergent Montse Mateo i, evidentment, als caps de torn, que fan efectiu tot el patrullatge dirigit i que treballen molt plegats amb els companys de Policia Local. És un treball en equip i tinc la sort i em sento molt afortunada de tenir-los.
Quins són els delictes que més li preocupen i en quines línies treballen? En una entrevista fa sis mesos posava èmfasi en les violències sexuals.
Si hi ha un delicte que més preocupa en aquesta comissaria i que és més rellevant, sens dubte, són els robatoris amb força en domicilis. Sí que és veritat que les violències sexuals i la violència de gènere són delictes molt sensibles amb afectació a la violència per la dona.
Es treballa en la prevenció, en l’educació, es fan xerrades a diferents teixits perquè ens interessa i volem que la gent informi i que denunciï d’aquests fets i, evidentment, que sàpiguen que estan acompanyades.
Per mi una millora és que la gent denunciï els fets. El que no pot quedar és una xifra negra o que passin coses. Com ja he dit moltes vegades, la sensació de seguretat del ciutadà ha d’anar acompanyada amb les estadístiques policials. Si no, no té cap sentit la nostra feina.
Les ocupacions a les llars és una altra de les coses que preocupa els santcugatencs. Com està aquest aspecte?
El primer missatge que m’agradaria traslladar és que les ocupacions realment són majoritàriament socials. No són habitatges ocupats per delinquir.
És veritat que quan detectem un domicili que està ocupat per persones sensibles o d’interès policial, posem el focus i ho treballem i hi estem molt a sobre. La subocupació no és un delicte que sobresurti a Sant Cugat. Aquesta és la veritat.
Però sí que és veritat que és un delicte que juntament amb els robatoris amb força a domicili és un tipus de delinqüència que interessa i preocupa a la ciutadania i que a vegades no entén per què la policia quan arriba a un domicili que està ocupat no té una resolució immediata.
El mes de setembre un home que havia ocupat una casa al carrer Sant Domènec va provocar aldarulls. Des que va abandonar la casa, prèviament al fet que l’anéssiu a desallotjar, li esteu fent seguiment?
Bé, el primer que sí que m’agradaria traslladar i que quedés palès és que era un tema que estàvem treballant des que es va ocupar la casa, que van sortir incidents i que no hi havia cap denúncia prèvia al respecte, però que policialment sí que teníem informació de qui havia ocupat aquella casa, amb qui vivia i en quines circumstàncies, i els fets que anaven passant.
Tot això va permetre accelerar, perquè ja s’havien fet una sèrie de gestions, inclús a l’estat de l’habitatge, contactar amb els propietaris, tot això ja va ser una gestió prèvia que es va fer amb anterioritat, que va permetre fer una resolució molt ràpida des que van succeir els fets. Pel que fa al seguiment, sí que se li fa.
Un dels dispositius que feu servir de prevenció, segons ens consta, és el dron.
Jo crec que els drons s’han d’utilitzar quan són necessaris. El dron s’utilitzava i l’hèlix (helicòpter) en moments que els números estaven molt elevats i hi havia realment una alarma molt elevada al respecte, tant en domicilis com en robatoris amb força de vehicles.
Ara estem per sota dels números de robatoris amb força, crec que no és necessari, però no descarto més endavant si fos necessari utilitzar el sistema de dron.
Com estan les estadístiques de criminalitat a Sant Cugat?
Actualment els números estan continguts. En el balanç dels sis primers mesos de l’any, respecte als primers sis mesos de l’any passat, els fets coneguts han baixat un 11%; els casos resolts han augmentat un 7,65%; les detencions han augmentat un 7,49% i els delictes relacionats amb patrimoni han baixat un 14%. Suposo que aquest trimestre, com passa cada any, els fets aniran augmentant. Intentarem millorar-ho realitzant els dispositius, com ja hem fet amb el mes d’agost amb Policia Local.
Hem fet molta prevenció en robatoris amb força de domicili i de vehicles i continuarem treballant en aquesta línia ara que comença ja això, que es fa fosc més d’hora i això genera una impunitat cap a les persones que es dediquen a aquest modus vivendi per intentar pal·liar al màxim i baixar al màxim les dades delinqüencials.
