Els temps que vivim despleguen nous reptes en l’àmbit educatiu: com atendre el malestar a les aules, com relacionar docents i alumnes en un món hiperconnectat o com mantenir el vincle i la paraula en un entorn que sovint pressiona per resultats, entre d’altres. El psicòleg i psicoanalista santcugatenc Mario Izcovich reflexiona sobre tot plegat al seu últim llibre, ‘La escuela que escucha‘.
Qui s’hauria de llegir sí o sí ‘La escuela que escucha’?
Especialment, els educadors joves, perquè se’ls està formant per a una escola que ja no hi és. Estem en un món que ha canviat radicalment i la formació que es dona als joves no pot ser la mateixa d’una escola de fa 20 anys. També interessarà als directors de centres, perquè són els que tenen la capacitat de canviar les coses. D’altra banda, hauria de ser lectura obligatòria per als psicòlegs del món educatiu i per als pares i mares, ja que té a veure amb els seus fills.
Quin és el malestar que hi ha actualment a l’escola?
Hi ha un tema important a l’escola i és el neguit dels professors. Normalment, quan es parla d’aquest malestar de l’escola, es parla en termes de recursos: més diners, ràtios més baixes, etcètera. Tot això està molt bé, però jo penso que a vegades hi ha una manca de comunicació, que té a veure amb parlar i escoltar més.
Què vol dir això?
Hi ha molt patiment i, a vegades, aquest patiment no es tracta i pot provocar insomni i altres problemes. L’escola està, des de sempre, molt orientada al fer: hem de fer coses, hem de fer tal activitat, hem de resoldre situacions. I jo trobo que, a vegades, falta temps per donar-se, per escoltar, per parlar, per pensar junts quines són les dificultats. I això és un problema important.
Ens pots posar un exemple en concret?
En una escola on va morir la mare d’una nena, hi havia un protocol d’actuació per a aquests casos. Tot i això, el claustre va fer una reflexió i va considerar que s’havien de fer coses que potser anaven més enllà del protocol. És a dir, van apropar-se a la nena d’una manera diferent del que deia el protocol. És a dir, que encara que hi hagi protocol, s’ha de mirar cas per cas.
I què me’n dius de la tecnologia? Quina relació té amb la falta d’escolta?
La tecnologia és un tema que transcendeix l’escola. La tecnologia avança i no podem mirar enrere, no podem tenir una visió nostàlgica de com eren les coses abans. La tecnologia existeix i avançarà i és una realitat. A mi el que em preocupa és el cas d’adolescents joves que passen massa temps davant d’una pantalla i això provoca problemes importants d’atenció.
I això jo trobo que és un tema ideològic, perquè estem formant una generació de joves adormits amb les pantalles.
