L’historiador i politòleg nord-americà Mark Bray, autor del llibre ‘Antifa: The Anti-Fascist Handbook’, ha inaugurat aquest dimecres el Curs d’Estiu de la Unipau amb una conferència centrada en l’auge internacional de l’extrema dreta, el trumpisme i els reptes de l’antifeixisme contemporani. Bray, que actualment viu a Madrid després de rebre amenaces de mort als Estats Units, alerta sobre la normalització dels discursos racistes i autoritaris, el poder de les xarxes socials i el paper creixent dels grans propietaris tecnològics en la configuració del debat públic.
Vius actualment a Europa després de rebre amenaces de mort als Estats Units. Què va passar?
Sí, estic a Europa a causa de les amenaces de mort que vaig rebre principalment després de l’ordre executiva de Donald Trump dient que Antifa és un grup terrorista, tot i que ni és un grup ni és terrorista. Visc a Madrid des de l’octubre i aquesta setmana estic fent conferències a Catalunya.
Quan decidiu marxar dels Estats Units?
La meva parella i jo ja parlàvem del perill de Trump des del principi. A l’estiu parlàvem de què faríem si les coses empitjoraven als Estats Units. Ja havíem viscut a Madrid i teníem amics i companys aquí. La decisió va ser que, en un cas perillós, tornaríem a Madrid.
Quin va ser el detonant definitiu?
Va ser després de l’assassinat de Charlie Kirk, quan el context polític va canviar als Estats Units. El 2017, quan es va publicar el meu llibre ‘Antifa’, ja havia rebut amenaces, però aquesta vegada es va publicar la meva adreça públicament a X en un context d’amenaces en un país amb moltes armes. Vam decidir que necessitàvem una mica d’espai, i l’oceà Atlàntic va ser suficient en aquest sentit.
També vas tenir problemes per sortir del país?
Sí. La reserva del nostre vol es va cancel·lar a l’últim moment, just abans d’embarcar. L’endemà vaig ser interrogat i agents federals van revisar les meves coses abans de sortir, tot i que no he estat acusat de res. Va ser difícil i em va donar encara més ganes de marxar.
Vivim un auge global de l’extrema dreta?
Històricament, es poden veure onades i canvis en totes dues direccions. Òbviament, recentment hi ha un auge de l’extrema dreta, però no és igual a tots els països. Fins i tot a Espanya, Vox és un partit gran, però no tan gran com alguna gent pensava fa cinc o set anys. També hi ha exemples de victòries de polítics d’esquerres, com Mamdani a Nova York.
Com valores la situació política als Estats Units?
Les enquestes mostren que la majoria de les accions de Trump no tenen suport popular. També hi ha una conversa sobre els fracassos de l’esquerra electoral, especialment del Partit Demòcrata, que sempre vol anar cap al centre i mai vol canviar coses per millorar la vida de la classe obrera.
Trump és avui més fort que el 2016?
Sí. Ara té un govern format per la seva gent. El 2017 hi havia conservadors tradicionals com Mike Pence, que va jugar un paper clau frenant l’intent de cop d’estat del 6 de gener. Ara no hi ha figures així i, a més, tenen un pla, el Projecte 2025.
Al mateix temps, sembla que també perd suport popular.
És una paradoxa. Té més suport dins del govern, però menys suport popular. I això és perillós perquè els líders autoritaris poden reaccionar de manera més erràtica quan tenen por.
Per què creus que està perdent suport?
Trump ha guanyat poder a través de mentides. Va dir que no començaria noves guerres i ara és a l’Iran. També va dir que l’ICE només detindria “criminals”, i és obvi que no és així. El seu suport entre la població llatina ha baixat a causa dels atacs de l’ICE.
Creus que el trumpisme s’ha radicalitzat?
Per mi, la radicalització no és en termes d’idees, sinó d’expressió. El seu racisme, homofòbia i masclisme són cada vegada més oberts. Ara se sent més còmode expressant aquestes perspectives perquè està envoltat només de gent lleial al moviment MAGA.
L’extrema dreta està guanyant la batalla de les xarxes socials?
Sí, crec que és cert. Hi ha moltes causes. Els propietaris de X o Facebook són d’extrema dreta. Elon Musk és més o menys un nazi. Però també és una qüestió de format. Per explicar solucions als problemes econòmics, l’esquerra ha de parlar d’història, economia o sociologia. L’extrema dreta només diu que la culpa és dels immigrants. En vídeos de deu segons això és molt més fàcil de comunicar.
Quin paper hi juguen les grans plataformes?
Fa deu anys hi havia campanyes antifeixistes molt fortes a Twitter. Què va passar? Elon Musk va comprar Twitter i ara tothom hi és benvingut.
Et preocupa que aquests discursos acabin normalitzant-se?
La propaganda de l’extrema dreta no té relació amb les proves ni amb la realitat. I en un context en què la intel·ligència artificial és cada vegada més l’origen de la veritat, hi ha el perill de crear un món desvinculat de la realitat. Això és el que em fa por.
Què és avui l’antifeixisme?
Al meu llibre parlo de l’antifeixisme quotidià. Òbviament, hi ha grups antifeixistes, però el seu poder ve dels barris, de les comunitats i de les famílies, on existeixen tabús forts contra les idees racistes o feixistes.
Creus que aquests tabús s’han debilitat?
Sí. Fa deu anys als Estats Units una forma de resistència era publicar informació dels líders nazis perquè haguessin de respondre públicament. Això només funciona si la reacció social és negativa. Ara té menys força perquè el tabú contra ser feixista pràcticament no existeix als Estats Units.
Parlar d’antifeixisme continua sent útil?
El terme pot ser important, però no és necessari. També és útil parlar d’antiracisme, de solidaritat o de moviments per construir societats millors. Necessitem diferents formes de discurs.
També critiques la teoria dels extrems.
Sí. És important respondre a aquesta idea que diu que els extrems són iguals. No és veritat. El racisme i l’antiracisme són completament diferents. L’ultranacionalisme i l’internacionalisme també. Aquest discurs és un intent de normalitzar el centre.
Veus una influència dels Estats Units sobre l’extrema dreta europea?
Totalment. La història de l’extrema dreta als Estats Units i a Europa és una història d’intercanvi. El racisme dels Estats Units va inspirar Hitler i la nova dreta francesa va inspirar la dreta alternativa nord-americana. Ara també es veu la influència de Trump en l’extrema dreta europea.
Què et preocupa especialment d’Europa?
Que Europa no ha resolt la seva història de supremacisme blanc i colonialisme. Només hi ha dues opcions: societats antiracistes on immigrants i refugiats siguin benvinguts o un retorn a un passat autoritari.
Com has viscut personalment aquests últims mesos?
Va ser difícil per mi, per la meva parella, pels meus fills i per la meva mare. Quan vaig escriure Antifa el 2017 sabia que era una mica perillós, però tot el que va passar a l’octubre va ser una sorpresa. Quan torni als Estats Units hauré d’anar amb compte. Potser ni tan sols podré fer xerrades públiques.
Tot i això, continues parlant públicament. Per què?
Hi ha gent sense papers als Estats Units, persones empresonades a les presons de Bukele a El Salvador i gent a Gaza en situacions mil vegades pitjors. Jo faig el que puc per intentar crear un món millor.
