Tens una trajectòria professional molt diversa. Com han influït totes aquestes etapes en la feina que desenvolupes actualment al BSC?
Sempre he tingut una inquietud per la recerca i l’anàlisi. Durant el doctorat vaig aprofundir molt en la recerca acadèmica, però volia anar més enllà i veure una aplicació real d’aquests coneixements. Això ho vaig trobar a la Generalitat, especialment en moments clau com la pandèmia o el pic d’inflació. Al BSC he trobat un lloc ideal on combinar el que sabia del món acadèmia amb la meva experiència a l’administració pública, on vaig veure que hi havia molta necessitat d’endreçar dades, automatitzar processos i modernitzar les institucions. Al BSC hi ha molt camp per recórrer en aquest àmbit.
Per a molts, Barcelona Supercomputing Center pot sonar críptic. Què és un superordinador i per a què es pot fer servir en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats?
Un superordinador és un ordinador amb una capacitat de càlcul immensament superior a la d’un ordinador convencional. Per exemple, el Mare Nostrum 5 pot fer 314.000 bilions d’operacions per segon. Això significa que el que fa el superordinador en una hora, un ordinador normal trigaria 46 anys a fer-ho.
Això ens permet analitzar volums de dades molt grans amb velocitat i eficiència. En ciències socials, això pot servir per detectar patrons en xarxes socials i en humanitats per identificar jaciments arqueològics amb dades captades per drons, per posar alguns exemples.
Quin paper juga la intel·ligència artificial dins del Barcelona Supercomputing Center?
La intel·ligència artificial (IA) és cada cop més central al BSC, sobretot des que hi ha la nova direcció que té molta experiència en aquest àmbit. La IA és la capacitat d’una màquina de fer tasques similars a les humanes, com prendre decisions, llegir textos o classificar imatges.
Fins ara érem un supercomputador que feia alguns estudis on podies posar IA, ara serem més un centre amb intel·ligència artificial que té un supercomputador amb el qual es pot fer recerca. Crec que no hi haurà cap projecte al BSC que no tingui un component d’IA. És cap on va la humanitat, ens agradi més o menys.
Formes part d’un laboratori de ciències socials i humanitats que es va crear fa menys d’un any al BSC. Quins projectes hi dueu a terme?
Pretenem resoldre qüestions socials complexes, tant del passat com del present, mitjançant l’anàlisi de grans volums de dades, la IA i la supercomputació.
Al laboratori treballem en tres grans línies: la part de ciències social, la d’humanitats i un grup de dades i mètodes que dona suport a les altres dues a més de fer la seva pròpia recerca. A la part social, hi ha diverses branques, però en la que jo estic, ens centrem a millorar les polítiques públiques a través de les dades. Un exemple fascinant de la part d’humanitats és el projecte de traducció de textos notarials del segle XIII, que permet entendre millor la societat d’aquella època.
Aquest tipus de recerca només és possible gràcies a la supercomputació i a equips multidisciplinaris. Al laboratori hi treballem desenvolupadors de programari, enginyers, arqueòlegs, lingüistes computacionals, politòlegs, economistes… Les qüestions socials són complexes i requereixen una visió plural. És un luxe treballar amb aquesta diversitat de perfils.
Com es combina la teva experiència en el sector públic amb la recerca que feu al laboratori?
El sector públic m’ha fet veure la importància de tenir dades ben organitzades i interoperables entre departaments. Aquesta experiència em permet identificar reptes reals de l’administració i proposar-los com a casos d’ús al laboratori. Així, podem impulsar projectes que parteixen de necessitats concretes, com creuar dades d’educació i ocupació per orientar millor els estudiants a l’hora d’escollir la seva formació o millorar l’eficiència de les polítiques públiques.
Al final, es tracta de recollir les necessitats que tenen les administracions per crear una solució tecnològica a la seva mida.
L’administració cada vegada té més dades de la ciutadania. Quins són els principals riscos i reptes de l’ús massiu de dades i IA en l’administració pública?
El principal repte és garantir la qualitat de les dades i la seva correcta classificació. Sense dades de qualitat, ni la IA ni un supercomputador poden funcionar bé. Quan tinguem això, la política pública podrà fer una anàlisi molt més rica i es podran prendre decisions basades en evidència i en dades.
Posa’ns algun exemple.
Segur que tots estem d’acord que cal baixar la ràtio de pobresa, que és una problemàtica multidimensional. Per fer una radiografia de la situació podem consultar dades d’ajudes que es donen com els vals menjador, les beques o els vals escolars, entre d’altres. Tenim molts recursos per fer front a situacions de pobres, però quan necessitem recopilar dades per fer polítiques públiques focalitzades en col·lectius veiem que les dades estan repartides i fragmentades entre departaments i que és molt difícil tenir una visió global. Si es fa aquesta feina d’endreça i utilitzem un supercomputador per analitzar-la i classificar-la, ens facilitarà la vida a l’hora de prendre decisions públiques i planificar una estratègia.
I quins riscos cal tenir en compte?
Cal garantir la protecció de dades personals i limitar l’accés només a la informació imprescindible per cada projecte. La compartició de dades ha de ser proporcional i segura, i cal formar els treballadors públics en l’ús i gestió de dades.
Però cal tenir molta cura amb la protecció de dades. Les dades han d’estar anonimitzades i compartides només quan és estrictament necessari per a la recerca. La tecnologia ho permet, però cal fer-ho bé.
Quin impacte pot arribar a tenir aquesta tecnologia al dia a dia de la gent, com pot ajudar a millorar les nostres societats?
Un exemple molt gràfic és poder tenir un clon de la societat, el que anomenem un bessó digital, on poder fer experiments sense experimentar amb els humans.
Ens en pots posar algun exemple?
Ja s’estan fent bessons digitals de ciutats per simular l’impacte de canvis en el trànsit. A partir d’aquest clon pots simular què passaria amb el trànsit si talles un carrer, si poses un carril bici o si fas un canvi de sentit, per exemple, abans de fer la inversió corresponent.
Un altre camp on també es fan simulacions és en la prevenció i resposta ràpida a emergències, com els incendis. A Portugal per exemple van fer un pilot per saber com evacuar una població si hi ha un incendi d’una fàbrica amb productes químics en funció de quin tipus de vent hi ha. Poder tenir una resposta ràpida en moments de crisi i emergència és crucial, ja que seran cada cop més freqüents.
A més, en l’àmbit mèdic, els avantatges són clars. Entrenar una màquina amb moltes imatges per identificar càncers o altres malalties pot salvar moltes vides i té un impacte directe en el dia a dia de la gent.
Per acabar, què diries a aquells que pensen que els superordinadors no tenen res a veure amb la seva vida quotidiana?
En resum, necessitem els superordinadors per processar i digerir el gran volum de dades que estem creant. Sense poder analitzar-les, tenir recopilatoris no serveix de res. I com que els reptes són molt grans, necessitem la velocitat i la capacitat que només un superordinador pot oferir.
