Han sigut cinc dies de molta intensitat i ritme, cada partit era una final i ho havíem de donar tot.
Això va provocar un desgast físic brutal. Jo vaig acabar amb febre i molèsties musculars com la majoria. La llàstima és que la veritable final: la perdéssim. Crec que ha sigut una experiència on tots hem aprés moltes coses, com a jugadors sobretot, però també com a persones. Personalment he aprés a valorar els petits moments. Els de l’eufòria desbordada, els de la tristor, els d’impotència, els de la felicitat, els de companyerisme, els de la solidaritat, els de germanor etc. M’he donat compte a més que si tu vols alguna cosa amb molta força ho acabes aconseguint. També ha servit per valorar les persones que al final és el que som tots i els mèrits que tothom aconsegueix al final. Primer arribar a la selecció, segon jugar el campionat i tercer quedar segon, crec que està molt bé. Martí Casas Subcampió d’Espanya sub 18 de futbol sala Jugador Jesús i Maria
