La portera del primer equip d’hoquei herba del Junior Martina Díaz ha compartit per primera vegada, en una entrevista a Cugat Mèdia, la seva experiència després de ser diagnosticada amb trastorn de l’espectre autista (TEA). La jugadora ha explicat el procés personal que ha viscut des que va rebre el diagnòstic, la importància de comunicar-ho al seu entorn i la necessitat de donar més visibilitat a la neurodivergència dins del món de l’esport.
Martina Díaz
Diagnòstic incert
Díaz ha relatat que des de petita percebia que hi havia aspectes en què era diferent de la resta de companys. Tot i tenir una gran capacitat intel·lectual, li costava relacionar-se socialment, una situació que va acabar derivant en un diagnòstic que, segons explica, probablement es va retardar precisament pel seu elevat coeficient intel·lectual.
La portera admet que assumir el diagnòstic no va ser immediat. De fet, assegura que el moment més complicat va arribar mesos després, quan va decidir comunicar-ho a les seves companyes d’equip. Ho va fer mitjançant un escrit després de parlar-ne amb el seu entrenador de porters, Alberto Carnisser, i amb el suport dels seus pares. “Va ser quan tot es va fer real”, explica, tot reconeixent que aquell moment va representar també l’inici d’un procés d’acceptació.
La porteria i el TEA
En una posició tan exigent com la de portera, Díaz reconeix que les habilitats comunicatives han estat el principal repte. Si bé afirma que mai ha tingut dificultats en l’àmbit tècnic, sí que ha hagut de treballar molt més aspectes relacionats amb la comunicació i les relacions socials, especialment importants en un esport col·lectiu com l’hoquei herba.
Durant l’entrevista també ha volgut enviar un missatge a altres esportistes amb TEA. Els anima a no renunciar a la seva manera de ser, a continuar treballant les habilitats socials i a no deixar-se frenar per la manca de comprensió que, en alguns casos, encara existeix.
La salut mental és un tabú?
Díaz considera que encara es parla poc de salut mental i, especialment, de neurodivergència dins del món esportiu. Tot i valorar els passos fets per algunes esportistes internacionals, lamenta la manca de referents, especialment en l’hoquei herba, i defensa que donar visibilitat a aquestes realitats pot ajudar moltes persones.
La jugadora també destaca que l’esport ha estat fonamental en el seu desenvolupament personal. Explica que el seu interès pel hoquei es va convertir durant anys en el seu principal focus, fet que li va permetre dedicar-hi moltes hores i evolucionar ràpidament, aprofitant una elevada capacitat de concentració en allò que l’apassiona.
Ajudar altres persones
Finalment, Díaz assegura que va acceptar fer pública la seva història amb un únic objectiu: ajudar altres persones que puguin trobar-se en una situació similar. “Si puc ajudar només una persona, ja haurà valgut la pena”, afirma. Un testimoni que converteix la portera del Júnior en un dels referents emergents en la visibilització del TEA dins de l’esport català.
