Cada etapa de la vida comporta unes necessitats nutricionals diferents. Aquesta és la principal idea que defensa la nutricionista especialitzada en Psiconeuroimmunologia (PNI) Berta Martínez, que aposta per deixar enrere les dietes estàndard i adaptar l’alimentació al moment vital, l’activitat física i l’estat de salut de cada persona.
Martínez explica que, un cop una persona abandona les dietes restrictives i recupera la connexió amb els senyals de gana i sacietat, és el moment de personalitzar l’alimentació. L’objectiu és donar resposta a les necessitats específiques de cada organisme, que canvien amb el pas dels anys i segons les circumstàncies de cadascú.
Climateri i menopausa: Adaptar la dieta als canvis hormonal
Un dels exemples més clars és el climateri i la menopausa. Durant aquesta etapa, els canvis hormonals poden provocar sensació d’inflor, més cansament o dificultats per mantenir el pes, tot i menjar igual o menys que abans. Davant d’aquesta situació, la nutricionista recomana evitar les dietes restrictives, garantir una ingesta adequada de proteïna, mantenir els greixos saludables (com l’oli d’oliva o els fruits secs), adaptar els hidrats de carboni a l’activitat física i donar una importància especial al descans i a l’entrenament de força per preservar la massa muscular.
Trastorns digestius: La salut digestiva, per davant del pes
En el cas de les persones amb trastorns digestius, Martínez insisteix que la prioritat no és perdre pes, sinó recuperar l’equilibri intestinal. Per això recomana reduir els aliments ultraprocessats, eliminar aquells que provoquin intoleràncies, disminuir temporalment els aliments crus si dificulten la digestió i treballar també la gestió de l’estrès i del sistema nerviós amb professionals especialitzats.
Esport: Alimentar el rendiment, no la restricció
L’especialista també desmunta alguns dels mites més estesos entre les persones esportistes. Segons explica, eliminar els hidrats de carboni o allargar els dejunis amb la intenció de millorar el rendiment acostuma a tenir l’efecte contrari: més cansament, pitjor recuperació, augment del risc de lesions i més episodis d’ingesta compulsiva. En aquests casos, defensa assegurar prou energia, repartir correctament la proteïna al llarg del dia, adaptar els hidrats de carboni a l’exercici i respectar els temps de descans.
Un altre perfil habitual a consulta és el de les persones que mengen de manera impulsiva. Martínez assegura que sovint darrere d’aquest comportament hi ha estrès, una elevada càrrega emocional o una història prèvia de restriccions alimentàries. Per això considera imprescindible recuperar la capacitat d’aturar-se i escoltar el cos abans de menjar, en lloc de funcionar amb el “pilot automàtic”.
En definitiva, la nutricionista recorda que no existeix una alimentació universal. Les necessitats nutricionals evolucionen al llarg de la vida, tant en dones com en homes, i la clau és adaptar els hàbits a cada moment vital, en lloc d’intentar encaixar sempre en el mateix model alimentari.
