Dilluns vam celebrar el Ple de l’Estat de la Ciutat, una bona oportunitat per aturar-nos, mirar Sant Cugat amb honestedat i preguntar-nos cap on volem anar.
Sant Cugat continua sent una ciutat extraordinària, amb una gran qualitat de vida i un potencial enorme. Però també creix la sensació que ha perdut empenta i que li falta una direcció clara. Després de tres anys de mandat, costa identificar un projecte compartit que connecti les decisions del govern amb les preocupacions quotidianes de la ciutadania.
I aquestes preocupacions són molt concretes: poder quedar-se a viure a Sant Cugat, trobar els carrers nets, desplaçar-se amb facilitat, gaudir d’uns barris cuidats i la preocupació pel cost de la vida i els impostos.
L’habitatge ha de ser una autèntica política de ciutat. No es tracta d’escollir entre no construir o créixer sense control, sinó de planificar bé i garantir que una part important dels nous habitatges siguin públics i assequibles. Sant Cugat no es pot resignar a expulsar els seus joves i les seves famílies.
També necessitem que la neteja es noti als carrers, una mobilitat pensada per al conjunt de la ciutat i uns barris amb els serveis i els equipaments que necessiten. I quan parlem d’impostos, cal actuar amb rigor i transparència, no emetre missatges confusos.
Som molt conscients que els grans reptes de Sant Cugat no els resoldrà ningú tot sol. Per això necessitem més que mai diàleg i voluntat d’entesa. Amb les entitats, els barris, el món cultural i esportiu, i també amb les ciutats veïnes i la resta d’administracions. Governar és construir aliances, arribar a acords i trobar la manera de fer avançar els projectes, especialment quan són complexos.
Crec que és honest reconèixer que la ciutat pot donar molt més de si. Sant Cugat necessita menys soroll i més capacitat d’escoltar, unir i convertir les propostes en resultats.
Tenim una ciutat amb talent, energia i ambició. Som a temps de recuperar la confiança, tornar a mirar endavant i posar Sant Cugat, de nou, en marxa.
