Els penosos esdeveniments que sacsegen aquests dies Sant Cugat al voltant de l’empadronament irregular ens interpel·len a tots. La investigació que VOX Sant Cugat va iniciar el passat mes de juny sobre una presumpta trama d’empadronaments fraudulents no és només un tema administratiu sinó que, per nosaltres, es tracta d’una qüestió de dignitat política i de justícia social. Pel que es desprèn de les nostres sospites i indagacions, hi ha una organització que actua a Sant Cugat cursant sol·licituds massives per a empadronar “nous catalans” a canvi de diners, amb diferents argúcies que fins i tot comptaria amb traductors recurrents que els facilitarien les gestions i tràmits. Parlem d’una allau de centenes de persones que podrien haver nodrit aquest “mercat negre d’empadronaments”.
Empadronar-se no és una gestió neutra; comporta l’accés als drets bàsics d’una persona que viu a un municipi: sanitat, educació i ajudes socials. El padró també permet planificar serveis i recursos per a tota la comunitat. No obstant, quan algú utilitza de manera fraudulenta aquest mecanisme, no només enganya a l’administració sinó que, encara pitjor, jugant amb la vida de persones especialment vulnerables perjudica les famílies de Sant Cugat que compleixen les normes i que confien que les administracions vetllin perquè els recursos siguin per aquells que realment sí que viuen al municipi i que hi contribueixen, d’una manera o altra.
És trist que, emparats pel discurs del “lliri a la mà”, darrere de suposades pràctiques humanitàries s’hi amagui un negoci sense ètica ni moral. Aquestes màfies migratòries enganyen gent desesperada amb falses promeses que ni la ciutat ni el país poden satisfer: no estem dimensionats ni estructuralment, ni econòmicament, ni culturalment per assumir un flux humà d’aquest cabal. I aquí és on hi ha l’error —o la intenció— que no podem tolerar de cap manera: considerar que aquesta immigració ha d’ocupar els llocs de treball que “ningú vol fer” o “per pagar les nostres pensions”. Aquest argument classista -fins i tot racista- perpetua un model social injust i indigne del qual no volem ser còmplices. Que no ens enredin amb el fals discurs que aquestes organitzacions mafioses ens porten persones per “fer allò que no vol fer ningú” o “per pagar les nostres pensions”. Ja n’hi ha prou de demagògia.
Siguem clars, això sí: al carrer no hi volem delinqüents, ni brètols, ni trinxeraires, ni tampoc volem màfies de despatx que facin de Sant Cugat un lloc on s’arraconin persones enganyades amb l’esperança d’un horitzó que, ara per ara, no existeix.
És cert que l’augment del suport veïnal a les polítiques socials que defensa VOX i el fet de ser al consistori ha estat decisiu perquè l’administració actués amb celeritat: s’han reconegut irregularitats i s’han traslladat a la policia. Però insistim: calen més controls i més rigor per evitar que la bona fe de les famílies de Sant Cugat sigui menystinguda. Un ajuntament valent ha de demostrar que és capaç de protegir la nostra comunitat.
Sant Cugat és una ciutat oberta i acollidora, però també ha de ser ferma en la defensa dels qui hi viuen de veritat, no només sobre el paper. Tots hauríem de perdre complexos a l’hora de dir les coses pel seu nom: les màfies no són benvingudes, encara que s’amaguin darrere d’arguments humanitaris i siguin expertes a manipular-nos amb campanyes de propaganda emocional.
A VOX ho tenim molt clar.
JORDI GUIRADO és regidor de Vox
