Els docents de les escoles i instituts públics de Sant Cugat estan convocats a la vaga aquest 19 i 20 de març en el marc d’una mobilització a nivell català per reclamar millores en les condicions laborals i en el sistema educatiu. Més enllà de la reivindicació laboral, el professorat insisteix que la situació actual té un impacte directe en l’atenció a l’alumnat. A Sant Cugat, la mobilització es concreta en dues jornades. Aquest 19 de març, els docents s’han concentrat al matí a l’estació de Volpelleres per sumar-se a la columna de Sabadell i participar en una manifestació fins als Serveis Territorials. El 20 de març, la convocatòria és al Monestir, des d’on es farà un recorregut fins als Ferrocarrils de la Generalitat per desplaçar-se a Barcelona i participar en la mobilització principal.
El Departament d’Educació ha xifrat en un 34,81% el seguiment de la vaga de docents al Vallès, el Maresme i les comarques gironines a les 17 h, amb dades comunicades del 91,69% dels centres. El personal convocat és el personal docent funcionari, funcionari interí, funcionari en pràctiques i laboral (incloent el laboral docent, el PAE i el PAS) dels Serveis Territorials del Maresme-Vallès Oriental, Vallès Occidental i Girona. El Govern remarca que no disposen de dades del personal de lleure educatiu, escoles bressol de gestió indirecta, centres públics d’altres titularitats.
Serveis mínims
L’Ajuntament ha aprovat per decret els serveis essencials per a la convocatòria de vaga:
- Escola Municipal de Música/Conservatori: una persona de l’equip directiu i 1/3 de la plantilla
- Professorat PFI/PTT: una persona de l’equip
- Escola Municipal d’Art i Disseny: una persona de l’equip directiu i 1/3 de la plantilla
- Taller Triangle: un/a coordinador/a i 1/3 de la plantilla
- Escoles bressol municipals: director/a, directors/es de cada centre i 33% de la plantilla: Gargot, Cavall Fort, Tricicle, Montserrat, Mimosa i El Niu.
Desacord amb l’acord i crítica al seu contingut
La convocatòria arriba després de l’acord signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT, que una part del sector rebutja. Els sindicats convocants —USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical— consideren que el pacte no dona resposta a les necessitats del col·lectiu i han demanat reobrir la negociació.
Segons dades d’una consulta impulsada per aquests sindicats, el 95% dels docents participants han rebutjat l’acord, fet que interpreten com un aval a la convocatòria de vaga. El sindicat USTEC ha qualificat d’“absoluta irresponsabilitat” que el Govern no torni a negociar i ha advertit que les mobilitzacions poden anar a més si no hi ha canvis.
Des de Sant Cugat, els docents també qüestionen el contingut del pacte. “És una cosa de màrqueting i de blanqueig polític per intentar calmar els ànims”, assegura Marc Combellack, de l’escola La Floresta, que defineix l’acord com “una cortina de fum” que no resol els problemes estructurals del sistema educatiu.
Segons explica Combellack, moltes de les mesures plantejades són poc concretes i amb calendaris d’aplicació massa llunyans. “Són paraules molt prometedores, però el calendari d’implementació és per d’aquí a quatre anys vista”, afirma, i afegeix que en aspectes com la reducció de ràtios o l’educació inclusiva les mesures “estan lligades a futures trobades” sense concreció real.
Reclamacions que van més enllà del sou
Els docents insisteixen que la vaga no es pot reduir a una qüestió salarial. Tot i reconèixer la pèrdua de poder adquisitiu, asseguren que el nucli de la reivindicació és el funcionament del sistema educatiu. “Això afecta els infants de tothom. L’educació ha de ser un pacte de país”, defensa Marc Combellack, que reclama que les decisions es prenguin tenint en compte la majoria del col·lectiu.
En aquest sentit, també critica que l’acord s’hagi tancat amb sindicats que no representen la majoria del professorat i recorda que el resultat de la consulta evidencia aquest desacord generalitzat.
Ràtios elevades i manca de temps a l’aula
Entre les principals reclamacions hi ha la reducció de ràtios, l’augment de recursos i la disminució de la burocràcia. Els mestres alerten que les condicions actuals dificulten l’atenció adequada a l’alumnat. “Les condicions d’aprenentatge són les condicions del treball”, afirma.
En el dia a dia, expliquen els docents, això es tradueix en aules amb prop de 30 alumnes amb necessitats diverses. “És com si un metge hagués d’atendre 28 persones alhora amb problemàtiques diferents”, exemplifica Marta Villadelprat, mestra d’anglès a l’escola Collserola.
A aquesta situació s’hi suma la càrrega administrativa. “Estem amb més papers i més papers i deixem de banda els infants”.
Desgast del col·lectiu i crida a cuidar l’educació
Els docents també alerten del desgast del col·lectiu. “Amb la bandera de la vocació la gent es crema”, assegura Combellack. En aquest context, defensa que millorar les condicions del professorat és clau per garantir una bona educació. “Cuidar qui educa és cuidar qui aprèn”, resumeix.
També reclama que aquest enfocament inclogui totes les etapes, especialment el 0-3, que considera sovint invisibilitzat dins del sistema educatiu.
Una mobilització a l’alça
Pel que fa al seguiment de la vaga, els docents apunten a una mobilització creixent. “Va començar sent una tempesta molt forta i s’ha convertit en un terratrèmol i un tsunami important”, afirma Combellack, que descriu un augment de la indignació en les darreres setmanes.
Segons explica, en molts centres s’han organitzat assemblees i hi ha professorat que participarà per primera vegada en una vaga. També destaca el suport d’altres sectors i la percepció que el malestar és generalitzat en el conjunt dels serveis públics.
