Miguel Sánchez García, sisè santcugatenc als camps nazis

La investigació de l'historiador José Fernando Mota augmenta fins a sis el total de veïns de la ciutat que van passar per Mauthausen

191220-mauthausen-alliberament-domini-public.jpg
-->
Enllaç copiat al clipboard
23/12/19 a les 06:00h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Societat

Més de 70 anys després de l’alliberament de Mauthausen, l’horror viscut en aquell camp, un dels cims de la misèria humana, encara té molts enigmes per resoldre. També a Sant Cugat. Miguel Sánchez García, nascut a Lorca i migrat a la nostra ciutat als anys 20, s’ha sumat recentment a la llista de santcugatencs que en algun moment van passar pels camps d’extermini nazis, que manté l’historiador José Fernando Mota. Hi va arribar el gener de 1941 i pocs dies després ja era traslladat al camp de Gusen, on anaven els presos més dèbils per ser exterminats a base de gana, pallisses i abusos.

Escolta-ho

Hi va resistir fins a l’agost, quan de nou va ser canviat de camp. Suposadament, per anar a un sanatori per a presoners a recuperar-se i enfortir-se. En realitat, per viatjar fins al castell de Hartheim, on va morir en una cambra de gas només arribar-hi. En aquell edifici, els nazis hi enviaven els presos més dèbils o amb alguna discapacitat i se’ls exterminava per aprofitar-los, en alguns casos, per fer-hi experiments. A Hartheim hi van morir més de 30.000 persones, 449 d’elles espanyoles. De Miguel Sánchez en sabem poc, només que vivia al carrer de Sant Ramon número 14 el 1936 i que es mantenia solter. Això, i que va ser el primer dels santcugatencs en morir als camps nazis. Després el seguirien Joaquín Moya, Francisco Calventus i Lorenzo Villa. Josep Puiggròs i Bonaventura Bartralot, germà de Magí Bartralot, aconseguirien sobreviure a l’horror dels camps. Recuperar la memòria de tots aquests presoners és molt complicat, ja que, tot i la meticulositat dels arxius nazis, els errors de transcripció i la dificultat per saber on residien fa que les confirmacions arribin en comptagotes. A la majoria de certificats de defunció, meticulosament arxivats, només hi consta la localitat de naixement i, en el cas dels santcugatencs, només un d’ells havia nascut a la ciutat. Una feina, però, que va tard segons Mota. ‘A altres llocs d’Europa van fer la feina fa 40 anys’, ha remarcat, i ha posat en valor també la necessitat de recordar i homenatjar els catalans que van haver de viure aquell horror.

Declaracions

José Fernando Mota

És simptomàtic de la història d’aquest país que això s’estigui fent ara. I que hi hagi gent que s’estigui assabentant d’on van anar a parar els seus familiars ara. Aquesta gent té homenatges fets a tots els països d’Europa i aquí estem demanant ara que se’ls hi faci