La majoria de mitjans van parlar ahir en portada de les consultes sobre la independència que van tenir lloc diumenge. Tret d’uns pocs, la majoria parlen de consulta minoritària, de baixa participació o d’onanisme independentista. Com que mai m’he refiat dels opinòlegs que parlen com si impartissin càtedra i amb el mateix coneixement de causa del segrest de l’Alakrana, d’Hugo Chávez, de si el penal contra l’Espanyol ho era o de les consultes independentistes, intentaré rebatre tanta ignorància breument.
Pels que creuen que un 30% (25,5% en el cas de Sant Cugat) és poca participació, cal dir que només hi havia vuit col·legis electorals i que en alguns districtes no en tenien (amb la conseqüent dificultat per votar pels veïns). Malauradament, la consulta no era vinculant i l’unionisme es va quedar a casa en una clara demostració d’acolloniment i, per què no dir-ho, de menyspreu. Evidentment, l’enorme despesa i maquinària propagandística a què ens tenen acostumats els partits en les eleccions ‘legals’ no hi va ser. Traslladem aquestes dades, doncs, al referèndum legal, oficial, vinculant i d’àmbit nacional que tindrà lloc en els propers anys: El ‘NO’ hi serà present (i benvingut!) perquè com que la cosa anirà de debò ja no podrà especular ni abstenir-se. Els santcugatencs seran ‘matxacats’ literalment amb les falques publicitàries a ràdios i televisions, cartells arreu i pancartes exemptes de multes i lleis del civisme. Hi haurà col·legis electorals a prop de tothom, fins arribar als prop de 30 que acostumen a haver en les eleccions de la nostra ciutat. Queda garantida una participació més elevada que en qualsevol de les darreres convocatòries electorals. Amb els pocs mitjans amb què es comptava, organitzar una consulta d’aquestes característiques ha estat una autèntica epopeia. Quasi dues mil persones, entre adherits i voluntaris, han donat una lliçó de mobilització ciutadana i participació política (els gladiadors de què parlen els teòrics de la matèria). El resultat? Un èxit majúscul que ni el que escriu aquestes línies -cal reconèixer-ho- esperava. 15.000 santcugatenques s’han mobilitzat tot i saber que la seva opinió no tindria valor legal. 14.000 persones, més de les que van votar per l’alcalde a les últimes eleccions, han optat pel SÍ. La jornada d’ahir va ser històrica i és tan sols l’inici d’un procés inevitable. Només calia veure les cares dels centenars de voluntaris i organitzadors per impregnar-se d’aquesta sensació col·lectiva d’haver posat la cinquena marxa i de tenir un combustible inacabable, la il·lusió, que ens durà a bon terme. Ignasi Bea Membre de la CUP
