Com gairebé tot a la vida, la idea d’organitzar un cicle de concerts de factura santcugatenca es va crear en tan sols un minut. En mig d’una conversa estil ‘brainstorming’ entre dues persones sempre hi ha un minut de glòria, d’enteniment, podríem dir fins i tot de telepatia en què una idea colpeja dues ments fent-se cada vegada més gran.
Després de dinar, amb aquell pes a l’estomac, recent satisfet, i núvols espessos rondant el cap, una idea va impactar enmig d’una conversa qualsevol entre el Xavi i jo. ‘I si organitzem algun concert amb grups locals?’ Silenci. Acte seguit les frases d’ambdós es trepitjaven unes amb les altres. Emergien idees absurdes i d’altres acceptables que fregaven la realitat . El final d’aquell moment impagable va ser tirem-ho endavant, pensa-hi i en parlem. A partir d’aquí la història ja la coneixes. Es diu ‘Mou-te a ritme santcugatenc’ Tots sabem què significa iniciar un projecte des de zero i els moments d’histèrica ansietat estabilitzats amb dolça satisfacció. El que ens feia continuar endavant era el descobriment del talent musical al costat de casa, en la taula del davant d’un bar o en un amic que feia temps que no veies. No exagero quan dic que la il·lusió dels músics que ens regalaven les seves criatures melòdiques va fer que tot acabés amb bona puntuació final. Però més enllà dels maldecaps, les hores d’organització o la repercussió obtinguda, els millors moments d’aquells mesos van ser les més de nou hores de música en directe a la sala Vinil. Així que gràcies a tu que vas venir a donar suport a la iniciativa i vas descobrir que el teu amic de ‘cole’ toca molt bé la guitarra, o a tu que fa molt temps que musiques pensaments i vas decidir presentar-te al cicle. Tampoc m’oblido de tu que vas parlar amb els teus amics del concert que tant et va agradar i a tu també, que venies cada dijous per escoltar, sentir i descobrir bona música en directe o simplement per amistat. Ah, ens ha agradat tant que repetirem. La història continua… Vindràs?
