L’educació afronta un moment de transformació marcat per l’impacte de les noves tecnologies, els canvis metodològics i la necessitat de formació constant del professorat. En aquest context, la docent Mireia Portero, formadora de l’empresa santcugatenca idDOCENTE, ha estat reconeguda amb el premi a Millor Docent d’Espanya 2025 en Educació No Formal dels Premis EDUCA ABANCA, uns guardons considerats els Goya de l’Educació. En una entrevista al magazín ‘Faves comptades’, Portero defensa l’ús de la tecnologia a les aules no és ni bo ni dolent, sinó que s’ha d’utilitzar amb criteris pedagògics.
Primer de tot, enhorabona. Has estat escollida millor docent d’Espanya 2025 en Educació No Formal. Què significa per a tu aquest guardó?
Ha estat una sorpresa, sobretot perquè és un premi que parteix de l’alumnat, no d’un projecte que tu decideixes presentar, i en el meu cas han estat persones que m’han tingut com a formadora en educació no formal, moltes d’elles a distància. Pujar a l’escenari i sentir el meu nom va ser com un somni.
Creus que aquests premis també serveixen per posar en valor la feina dels docents?
Sí, penso que sí, perquè moltes vegades els mestres ens sentim poc importants i poc reconeguts. No es valora que, més enllà de les hores de classe, fem moltes hores a casa de correccions, preparació de sessions i disseny de materials, sobretot en el cas dels mestres que som innovadors. La recompensa emocional hi és, perquè veus l’alumnat content i motivat, però socialment no és una feina reconeguda al cent per cent.
De fet tu combines la feina a l’escola on fas de mestra i cap d’estudis amb la formació de docents a idDOCENTE. Què és exactament l’educació no formal i quin paper juga dins del sistema educatiu?
L’educació no formal és tota aquella educació que no està reglada, però que té uns objectius molt clars. En el meu cas, em dedico sobretot a formar docents en gamificació, competència digital docent, aprenentatge basat en projectes, eines com Canva o Genially i, darrerament, en diferents usos de la intel·ligència artificial. No només formo mestres; també hi ha professionals que treballen amb alumnat vulnerable i que després traslladen aquesta formació al seu propi alumnat o a altres docents.
En un món que canvia tan ràpid, per què és tan important aquesta formació constant del professorat?
En els darrers deu anys ha canviat tot: la tecnologia, però també la moralitat, la manera de relacionar-se i de funcionar de l’alumnat, que rep molts més estímuls que abans i costa més de captar la seva atenció. L’escola no està blindada i ha d’estar alineada amb la societat que l’envolta. Estem preparant alumnes per a un futur que no sabem exactament quin serà, i això només es pot fer si els mestres ens formem contínuament perquè estiguin ben formats quan quan surtin del centre.
Quin és el repte principal que et trobes quan formes docents?
En el meu cas, els docents ja venen predisposats a formar-se, perquè senten que ho necessiten aquests aprenentatges. Molts se senten insegurs quan a l’aula hi intervé la tecnologia. Aleshores venen amb aqueta necessitat de formar-se no només amb tecnologia, sinó amb innovació pedagògica. La pandèmia va canviar l’edució. El confinament va fer evident que calia motivar l’alumnat i els centres es van transformar. Per als mestres que no acaben de sortir de la universitat, aquesta formació és la via per assolir els coneixements que necessiten per treballar amb l’alumnat actual.
Fa anys que les noves tecnologies han entrat a les aules, però ara hi ha escoles que fan marxa enrere i un debat molt intens sobre pantalles. On situaries el punt d’equilibri perquè siguin una eina i no una distracció?
He viscut molt de prop el procés d’implementació digital: quan vaig entrar al meu centre només hi havia dotze ordinadors per a tothom, i la pandèmia va evidenciar que no estàvem preparats. Des de casa vam buscar metodologies més innovadores i, en tornar, vam fer classes híbrides amb alumnes a l’escola i d’altres a casa. Això va portar la majoria de centres a adquirir tauletes i Chromebooks i a rebre formació del Departament. Tot això ha obligat a graduar molt bé l’ús de la tecnologia i a redactar normatives digitals als projectes de centre.
Hi ha un sector de la població que recela de l’ús de noves tecnolgoies a les aules.
La tecnologia s’ha d’acompanyar sempre de pedagogia, per si sola no fa res. Has de programar-ho molt bé perquè sigui últil. Els infants ja saben fer-la sevir, però nosaltres els hem d’ensenuar què hi ha al darrere.
Aquest procés ha portat molt de temps i s’ha hagut de fer una normativa digital. Si es fa bé, la tecnologia ajuda, és un aliat. Ni els llibres són dolents i els hem de llençar tots ni la tecnologia és dolenta. Al final, la tecnologia ja forma part de la vida quotidiana i hem d’aprendre com es fa servir.
Hi ha el risc que sigui una moda pedagògica?
Jo penso que no és una moda. Els centres hem adquirit dispositius i penso que en fem un ús coherent. Com et comentava abans, als nens moltes vegades els costa mantenir l’atenció perquè reben molts estimuls i amb la tecnologia tu la pots captar de determinades maneres.
Quins reptes i oportunitats obren les noves tecnologies i, en concret, la intel·ligència artificial per a mestres i alumnes?
Amb l’alumnat, en les edats amb què jo treballo, ara mateix la normativa no permet fer servir determinades eines d’intel·ligència artificial. En canvi, per als mestres és una eina molt útil, especialment en gamificació, perquè et permet crear narratives, dissenyar reptes adaptats al grup, personalitzar personatges ficticis vinculats al centre i donar un feedback molt més immediat. Jo he treballat amb universos com Harry Potter, Star Wars o Operación Triunfo, i ara, gràcies a la intel·ligència artificial, podem crear mons i personatges a mida per a l’alumnat.
Jo crec que la intel·ligència artifical té molts avantatges, però que s’ha d’utilitzar correctament i trobar un equilibre entre les eines tradicionals i les innovadores. Jo ho faig així.
El sistema educatiu facilita prou aquesta formació contínua dels docents o depèn massa de la iniciativa personal?
Depèn molt del centre: jo he treballat en escoles que facilitaven molt la formació i en d’altres que no ho feien. El Departament ofereix força formació gratuïta i, a banda, hi ha una gran oferta privada a internet per aprofundir en aspectes concrets, com ara cursos molt especialitzats en intel·ligència artificial.
Les darreres setmanes hi ha hagut mobilitzacions i vagues de docents. Com vius tu aquest malestar dins del sector?
Jo, personalment, estic en un centre concertat on tenim molt bon alumnat i bones famílies i, en el nostre cas, no ens hem mobilitzat, però això no vol dir que no entengui el malestar. Les ràtios continuen sent altes, tot i que han baixat: jo vaig començar amb 27 o 28 alumnes per aula i ara en tenim uns 20, però encara costa fer una atenció realment individualitzada, sobretot en determinats casos. Posem tota la bona voluntat i fem formacions en mesures i suports universals, però cal més personal especialitzat, i a això s’hi suma el tema dels sous, que a Catalunya són dels més baixos de l’Estat, en un territori on el cost de la vida tampoc és més econòmica.
La societat valora prou la feina dels mestres o se’ls exigeixen moltes coses?
Parlo en primera persona: a nivell d’aula, sí, perquè el meu alumnat i les famílies acostumen a ser molt agraïts i també ho són els docents que formen part de les meves formacions. Però amb l’horari que tenim és impossible cobrir totes les necessitats de l’aula, i això fa que moltes els nens aprenguin per la bona voluntat dels docents. Jo treballo moltes hores a les tardes i els caps de setmana sense que això estigui reconegut ni remunerat. A més, hi ha centres i barris on la complexitat de l’aula és molt més alta, i no tothom viu en aquesta “bombolleta” en què em trobo jo.
Què creus que hauria de canviar per millorar l’educació a casa nostra?
Ens calen més recursos i que la millora no depengui només de la voluntat dels mestres. Al meu centre, per exemple, estic a l’equip digital, soc cap d’estudis i, tot i això, no tinc ordinador propi ni despatx; moltes vegades hem de portar dispositius de casa mentre la majoria dels recursos econòmics es destinen a l’alumnat. Però el mestre ha d’estar bé per poder fer un bon acompanyament, i per això penso que s’han de cuidar els mestres. Al meu centre, per exemple, s’ha fet una auditoria de benestar entre els docents.
Si avui tinguessis al davant un estudiant de magisteri que comença la carrera, què li diries?
Li diria que ha escollit una professió molt maca i que intenti trobar sempre el millor de cada alumne, perquè cadascú té un potencial o una cosa important a aportar. També li recomanaria que s’enganxi a algú del seu equip que “tiri”, algú del qual pugui aprendre molt i que li serveixi de referent en el dia a dia.
