Després d’obrir-se camí amb l’autoedició de ‘La voz de las musas’, Mireia Yévenes fa el salt editorial amb el seu segon llibre, ‘Sugar Killer’, publicat per Contraluz Editorial. En aquesta ocasió, l’autora santcugatenca aposta per un thriller amb tocs de chick lit protagonitzat per la Macarena, una jove estudiant de Belles Arts que porta una doble vida com a sugar baby. En una entrevista al magazín ‘Faves comptades’ Yévenes ha explicat que el llibre neix arran del seu treball de final de carrera que analitzava el sugar dating, un fenomen que descriu com “una altra mentida del patriarcat sota el discurs del neoliberalisme sexual.” De fet, la mateixa autora va viure en primera persona una proposta per convertir-se en sugar baby: “Senyors de més de 50 anys em van proposar ser la seva sugar baby per més de 5.000 euros a la setmana a canvi de conversa i “no sex required”, deien”.
Mireia, aquesta és la teva segona novel·la, la primera va ser ‘La voz de las musas’, que va ser autopublicada. Quines diferències has viscut entre aquestes dues experiències. De l’autoedició a publicar amb Contraluz?
Autoeditar-me va ser un procés molt bonic i molt solitari alhora, perquè jo vaig poder decidir-ho tot. Jo vaig fer la maquetació, el disseny de la portada, jo decidia què hi ficava, què no hi posava, qui volia que passés allà… Me l’havia pres una mica com la meva petita obra d’art i va ser molt bonic. Ningú m’havia de dir que sí, que no, que funcionava, que no. Però alhora no tenia experiència i m’hauria agradat moltíssim tenir algú que em guiés.
Suposo que vas aprendre moltes coses a marxes forçades, per dir-ho d’alguna manera.
Totalment. La distribució va ser terrorífica. Jo enviava els llibres un a un des de Correus. Vaig decidir no posar-lo a Amazon per una qüestió de valors i perquè volia treballar amb impremtes i llibreries locals. Però clar, no podia arribar a tot arreu.
Ara, de cop i volta, tenir una editorial que distribueix el llibre per tota la península és impressionant. He rebut fotos de llibreries de les Illes Canàries o d’una lectora d’Úbeda dient-me que havia trobat el llibre a la seva llibreria local. I després també hi ha l’edició: tapadura, faixa… és preciosa. No hi ha color.
Et puc preguntar quants llibres vas arribar a vendre amb aquella autoedició?
400 llibres.
Déu-n’hi-do, tenint en compte que gairebé la meitat dels llibres que es publiquen a tot l’Estat no aconsegueixen vendre ni un sol exemplar i que només el 4,5% dels títols que es posen al mercat venen més de 100 exemplars.
Ostres, doncs gràcies per regalar-me aquesta dada perquè no la sabia. Jo anava fent de mica en mica, com una formigueta, i no n’era conscient.
Com et va arribar l’oportunitat de publicar amb una editorial?
‘La voz de las musas’ va arribar amb molt bones mans. Va sortir un molt bon padrí, el Francesc Miralles, que és la persona més generosa que he conegut mai. Va comprar el meu llibre, li va encantar i em va dir que m’havia de presentar la Sandra Bruna, que és una agent literària. Jo, abans d’autopublicar-me, havia mirat la seva web pensant que treballar amb ella algun dia seria una sort.
Com va anar aquella primera trobada amb la Sandra Bruna?
Em vaig reunir amb ella el gener del 2025 amb la idea de ‘Sugar Killer’. Jo encara no tenia el llibre escrit, només la idea. Li va encantar perquè em va dir que no existia literatura sobre el ‘sugar dating’ i que la idea de fer-ho en forma de thriller era molt potent.
Al maig vaig signar amb Contraluz. El llibre encara estava per escriure, tenia cinc capítols i una sinopsi amb espòiler, i la data d’entrega era al setembre.
Per tant, el vas escriure en molt poc temps.
Sí. Vaig canviar de feina i durant mesos pràcticament no vaig poder escriure. La novel·la la tenia al cap, però no podia seure. I al final, entre mitjans de juliol i finals d’agost, vaig escriure pràcticament tot el llibre. Quan escric desaparec. No hi ha Mireia. Jo soc l’ombra de la Macarena.
Com és el teu procés creatiu?
Hi ha qui diu que hi ha dos tipus d’escriptors: la brúixola i el mapa. Jo soc mapa. Sé com acaba la història, però després em permeto desviar-me, descobrir coses pel camí.
Crec que el que arriba al lector és precisament això: que jo estic molt ficada dins la història. M’ho passo pipa escrivint.
Parlem de Sugar Killer. Com explicaries la novel·la?
És la història de la Macarena, una jove de 27 anys que té una doble vida. Durant el dia és estudiant de Belles Arts i de nit és ‘sugar baby’. Sedueix senyors grans molts adinerats, els droga i els roba el més preuat que tenen. És una mena de justiciera.
Ella es pensa que ningú sap qui és, però hi ha un personatge que la segueix i li farà una proposta que la portarà cap a la boca del llop. Veurem si se’n pot sortir o no.
A priori, sembla que et trobes immersa en un thriller, una novel·la negra, però la veritat és que hi he pogut trobar pinzellades de diversos gèneres, potser també una mica de chick lit. Ha sigut volgut, fortuït o un reflex d’allò que tu llegeixes?
Jo crec que ha passat una mica perquè els últims gèneres que he estat llegint aquest últim any han acabat aquí posats. M’agrada molt el thriller, però és veritat que també hi veig molt de chick lit, no-ficció sobre feminismes i temes de creixement personal. També m’agrada molt la literatura juvenil.
Quan vaig acabar el llibre vaig pensar: “li he promès un thriller a l’editor i això és molt més que un thriller”. Però precisament li va agradar aquesta barreja de gèneres.
No m’interessa limitar-me. També és una manera de deixar la meva empremta.
Jo, que et conec una mica, veig que la protagonista, la Macarena, té alguns aspectes que em fan pensar en tu. Per exemple, que estudia Belles Arts. És la meva imaginació o hi ha una mica de Mireia en la Macarena?
Hi ha contextos que sí que són meus. Jo he estudiat Belles Arts i totes les escenes de classes de dibuix les descric tal com les recordo: les olors, els sorolls, la pell… això sí que és meu. Però jo no tinc res a veure amb el que fa la Macarena ni amb el que ella fa. Jo he viscut coses a través d’ella.
El llibre neix del teu treball de final de carrera sobre el ‘sugar dating’.
Sí. Quan estudiava tercer de Belles Arts vaig començar a rebre missatges per Instagram de senyors de més de cinquanta anys proposant-me ser la seva ‘sugar baby’. M’oferien 5.000 o 7.000 euros a la setmana “a canvi de conversa”. Em deien “no sex required”.
Ostres! Com vas reaccionar, com et va fer sentir?
La primera vegada em va fer molt fàstic i vaig voler esborrar el missatge, però es va començar a repetir. Després vaig començar a veure que altres companyes també rebien aquests missatges. Em vaig adonar que era una cosa molt generacional. Quan ho preguntava a dones de la meva edat i sobretot més joves, moltes havien rebut algun d’aquests missatges alguna vegada.
Vaig investigar i vaig descobrir que hi ha aplicacions específiques per això, una mena de Tinder de senyors grans que busquen noies molt joves a qui “patrocinar”, ja sigui la carrera, el màster o l’entrada del pis.
No sé si “patrocinar” és el terme que més s’escau en aquest context.
No deixa de ser un altre tipus de prostitució. Estem en una època en què hi ha aplicacions com OnlyFans en què es mercantilitza la intimitat i la sexualitat principalment de la dona. És aquest neoliberalisme sexual que llança missatges amb missatges d’aparent empoderament, com “sigues lliure amb el teu cos, pots fer el que vulguis, empodera’t i sigues la teva pròpia cap”, que tots van abocats a la prostitució. Penso que és una altra mentida del patriarcat.
La novel·la és també una crítica social al sistema, al masclisme, al patriarcat…?
Totalment. Però jo no volia jutjar les dones que decideixen prostituir-se o entrar en aquest món. Els seus motius tenen. En tot cas, jo crec que s’ha d’assenyalar el sistema, les diferències de poder i socioeconòmiques, l’escletxa salarial i també els homes que aprofiten que tenen poder i en fan abús.
Has parlat amb ‘sugar babies’ durant el procés de documentació?
Sí. Moltes m’han contactat elles mateixes i m’han explicat les seves històries. I jo els estic molt agraïda perquè hi ha hagut una gran generositat. En canvi, de ‘sugar daddies’ no me n’ha contactat cap.
Em sabia greu que tota aquesta qüestió quedés en el projecte final de carrera, penso que és un tema molt interessant que està sota la catifa i per això s’ha de posar sobre la taula i parlar-ne.
En què estàs treballant ara? Tens un nou projecte entre mans?
Jo sempre estic escrivint altres coses. Tinc una segona part pensada. I a part d’aquesta, estic amb una novel·la juvenil al cap que serà en català. A més, des de l’editorial ja m’han confirmat que la novel·la també es publicarà al mercat mexicà.
