Aquest cap de setmana Sant Cugat celebra les jornades ‘Patrimoni viu’, que tenen l’objectiu d’acostar els elements patrimonials a la ciutadania a través d’activitats organitzades per les entitats. Cada dia coneixerem, de la mà del Museu, un racó del nostre patrimoni. Descobreix-lo amb Cugat.cat!
Avui és el torn dels molins de vent, testimonis directes d’un Sant Cugat agrícola ben diferent a l’actual. Aquests elements del patrimoni arquitectònic ens evoquen una vila rural, sempre amb mancances pel que fa a l’abastiment d’aigua. Una vila abocada a l’agricultura de la vinya i el cereal, sobretot, però també una destinació atractiva per als estiuejants provinents de Barcelona. Els molins de vent com el que avui presentem, el de la Rambla de Can Bell, es van popularitzar a principis del segle XX. El seu objectiu principal era el d’aprofitar la força del vent per tal de transformar-la en energia i, més concretament, sorgien de la necessitat d’elevar de forma mecànica, amb menys esforços, l’aigua dels pous. És sabut que el problema de l’aigua ha estat un ítem que s’ha anat repetint al llarg de la història de Sant Cugat i que no és pas quelcom nou. Durant dècades fou una de les prioritats i mancances a les que el govern local havia de respondre: garantir aigua potable per a tota la població. Els molins de vent responien a l’ús domèstic de l’aigua – consum i higiene – però també a la possibilitat de regar més còmodament els jardins de les torres d’estiuejants, cada vegada més en voga en el Sant Cugat de principis del segle XX. Malgrat el pas del temps i els canvis urbanístics accelerats de les últimes dècades, encara podem gaudir d’alguns d’aquests testimonis patrimonials. Si teniu temps i ganes de passejar, us aconsellem que us acosteu al molí que avui hem escollit. El trobareu a la Rambla de Can Bell, cantonada amb la carretera de l’Arrabassada. MUSEU DE SANT CUGAT- Helena Minuesa
