Montse Collazos
Vas créixer a Manlleu. Has estat la petita de sis germans. Quins records tens d’aquella etapa i com creus que t’ha marcat?
He tingut una infantesa feliç, sempre em sentiré osonenca. L’entorn de la plana de Vic i de les muntanyes formen part del meu territori intern, tanco els ulls i fàcilment m’hi trasllado. De fet, encara hi tinc un parell de germans que hi viuen i jo hi vaig tot sovint. Va ser una infantesa rica en llibertat, estima, natura i també en llibres, gràcies a la biblioteca pública. També gràcies a les mestres de primària amb les que vaig poder gaudir.
Has viscut en diverses ciutats al llarg de la teva vida (Vic, Manlleu, Barcelona, Salt, Girona, Corbera de Llobregat…). Què és el que t’ha aportat tot aquest recorregut geogràfic i vital?
Cada espai m’ha aportat coses diferents i també similars. La riquesa de les persones i la generositat del coneixement que m’han compartit ha estat comú a tot arreu. Diferències, els colors, la llum, la seva gent, la seva població… La primera vegada que vaig aterrar a Salt obria molt els ulls, perquè totes les pells eren fosques i les veus eren d’un català gironí preciós. I això em va impactar molt. A Corbera de Llobregat hi visc perquè estic casada amb un corberenc i perquè també m’estimo ja, després de gairebé 20 anys, el poble. I no només ets d’allà on vius, sinó d’allà on treballes. Sant Cugat, Sant Vicenç dels Horts, Vic, on he treballat també, han estat territoris que formen part de mi, també.
Recordes el moment en què se’t desperta aquesta interès per la lectura, pels llibres?
Aquest interès, per mi, forma part de la fredor del terra de la Biblioteca Pública de Manlleu, estiu, silenci, llibertat, somriures de la Ramona Claparols, la directora de la Biblioteca, i diccionaris de sinònims, també poesia. La Ramona em permetia estar al terra de la biblioteca, consultant els diccionaris, després jo seia a taula, prenia notes, escrivia versos, i em sentia gairebé tan bé com a casa. A l’estiu no corre gaire gent per la biblioteca de Manlleu, i jo crec que fins i tot se n’alegraven. Hi havia tardes de piscina, però també de biblioteca. O tardes que combinava les dues activitats. Crec que, a través d’aquest contacte de temperatura i de textura de llibres i de paraules, vaig enamorar-me de les biblioteques públiques.
Vas estudiar biblioteconomia i documentació. Què és el que et va portar a triar aquest camí? On veies el teu futur?
Jo no l’he vist mai clar, el meu futur. He viscut d’una forma molt clara arrelada al present. En el moment de la tria dels estudis jo ja estava treballant en una biblioteca escolar on vaig estudiar els vuit anys de primària, a l’escola Pompeu Fabra, i a mi aquella feina ja m’agradava. No sabia si acabaria treballant en un arxiu d’una empresa, en una biblioteca universitària, en un centre de documentació o en una biblioteca pública. El que sabia era que m’agradaven l’organització i els llibres.
La teva primera vinculació amb Sant Cugat va ser l’estiu de 2005. Què recordes d’aquella etapa a la Biblioteca del Mil·lenari?
La Biblioteca del Mil·lenari per mi era: Olga, Alba i Lluís, les tres persones que en aquell moment hi estaven treballant amb mi, que em van obrir els seus braços, que m’ho van fer passar tan i tan bé. Recordo la vitalitat i el dinamisme de la biblioteca a l’estiu aquí, a Sant Cugat.
I has tornat. Això va ser al març de 2024. Què ha significat per tu aquest retorn?
Per mi ha estat com una mica de màgia, no m’ho esperava gens ni mica. Ha estat també un salt al buit, perquè a mi se’m va oferir la possibilitat de venir aquí i en 24 hores vaig decidir el sí en comptes del no. Tot ha estat una col·lecció de sorpreses que encara continuen.
Tothom t’ha marcat una mica…
Jo estic feta a partir del que les persones m’han regalat, d’alguna manera. Les persones són importants en tot aquest trajecte sí. Les biblioteques públiques tenen documents d’interès i hi ha unes persones potencialment interessades per aquests documents, però nosaltres fem de pont. Sense aquest vincle, sense aquest llaç, sense que nosaltres puguem fer una mica de conductors entre allò que necessiten les persones i el que inclouen els documents, la nostra feina perd sentit.
Defineixes la importància del vincle, el respecte, la comprensió i la compassió humana. Com es tradueixen aquests valors en la gestió d’unes biblioteques públiques com en les que has tingut la sort de treballar?
Es tradueix en intentar generar aquests valors en l’equip, en les persones que desenvolupem aquesta tasca i també en la relació amb els usuaris. És imprescindible que tinguem aquests valors presents a l’hora d’adreçar-nos a les persones, tenir una escolta activa, fer preguntes quan alguna cosa no l’entenem prou bé per poder donar unes millors respostes a aquestes preguntes de les persones usuàries.
A tu t’agrada meditar, la respiració conscient, el viatge interior… com influeixen aquestes pràctiques en la teva manera de liderar?
Encara em queda un llarg camí per aprendre a liderar. Crec que una persona que no està connectada amb si mateixa d’una forma molt constant, no pot acostar-se a l’altre, ni comprendre’l, ni escoltar-lo. Aquesta és la meva visió, i la meditació i la respiració conscient per a mi són camins cap a aquesta connexió amb una mateixa. Per tant, és trobar el millor punt de partida, que és intern, per poder-te relacionar de la millor manera amb l’altre.
Pel tipus de feina que fas imagino que hi ha una necessitat i un interès de vincular-te a altres entitats del municipi. Aquí ho fas amb l’Associació Gabriel Ferrater, Firart, Lumínic, Amics de l’UNESCO, l’Ateneu…
Jo crec que és imprescindible. Afortunadament, durant aquest parell d’anys que porto treballant a Sant Cugat, totes aquestes entitats s’han adreçat en algun moment a la biblioteca. I ha estat a través de la sintonia i de la connexió entre nosaltres que hi ha hagut el desenvolupament d’activitats en comú i reunions periòdiques, també. Per mi, elles són territori, i per poder dur a terme correctament la feina de la gestió de biblioteques és necessari escoltar-les i conèixer-les. També per crear sinergies, per teixir xarxa. Les biblioteques públiques som una altaveu d’aquestes entitats i, alhora, veiem que les persones usuàries queden enriquides per l’activitat d’aquestes associacions en tant que les pròpies biblioteques duem a terme activitats organitzades per les persones que gestionen aquestes associacions. I són associacions vinculades a la poesia, a la llengua, a la cultura, a la fotografia, a l’art…
Entre els teus somnis d’infantesa hi havia escriure un llibre. Ho has fet?
Tinc un llibre escrit, no publicat, molt breu, perquè és un llibre que jo l’imagino com un àlbum il·lustrat. La temàtica gira entorn de l’experiència d’una mare que acompanya el seu fill en el trànsit de gènere. Va néixer fa uns anys d’una forma molt espontània i segueixo revisant-lo. Crec que el somni no només estava en el fet d’escriure’l, sinó també en el fet de veure’l publicat en algun moment de la meva vida, però no tinc pressa. El somni continua viu, i espero que, en algun moment, es pugui donar.
Quins reptes i aspiracions tens al capdavant de les biblioteques de Sant Cugat?
És un repte fer créixer el servei de biblioteques. Primer, consolidar-lo en el que és la gestió municipal, que des de l’1 de gener del 2026 finalment és gestionat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament. És un repte consolidar la col·laboració i la cohesió en la gestió municipal i també fer créixer la xarxa d’una forma saludable i necessària.
I el teu repte personal?
Estar connectada amb l’ara i l’aquí el màxim temps possible.
