L’historiador i arxiver Josep Maria Sans i Travé ha mort aquest diumenge. Va dedicar bona part de la seva trajectòria professional a la construcció i consolidació del sistema nacional d’arxius de Catalunya. Va ser director de l’Arxiu Nacional de Catalunya entre 1992 i 2015; el 1995, aquest espai va establir-se a Sant Cugat.
Nascut a la Conca de Barberà el 1947, comarca amb la qual va mantenir sempre un fort vincle personal i intel·lectual, Sans i Travé va desenvolupar una carrera marcada per la recerca històrica, la defensa del patrimoni documental, la docència universitària i el compromís amb la cultura catalana. Especialista en la història medieval de Catalunya, el notariat, la Generalitat històrica i els ordes militars, va ser també estudiós dels templers.
La seva vinculació amb els arxius públics va començar el 1976, quan va assumir la direcció tècnica de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. Quatre anys més tard, el 1980, va ser nomenat cap del Servei d’Arxius del Departament de Cultura de la Generalitat, en els inicis de l’autogovern restaurat. Des d’aquesta responsabilitat va impulsar la creació de la xarxa d’arxius locals i comarcals, així com dels arxius centrals administratius dels departaments i organismes de la Generalitat.
El 1992 va assumir la direcció de l’Arxiu Nacional de Catalunya, rellevant Casimir Martí i Martí. Durant els seus 23 anys al capdavant de la institució, fins al 2015, va liderar una etapa decisiva per al seu desenvolupament. Entre les seves fites més destacades hi ha la materialització de la seu actual de Sant Cugat, inaugurada el 1995, que va permetre dotar el país d’una infraestructura arxivística amb vocació nacional.
Durant el seu mandat també va encapçalar els esforços per recuperar i reconstruir els fons documentals dispersats arran de la Guerra Civil i la dictadura franquista. En aquest sentit, va tenir un paper rellevant en la reivindicació del retorn dels coneguts Papers de Salamanca i en la recuperació de documentació vinculada a la Generalitat republicana i als seus presidents.
Sans i Travé va promoure l’ingrés a l’Arxiu Nacional de nombrosos fons documentals d’interès històric, tant públics com privats. Entre aquests destaquen els de personalitats com Pau Casals, Montserrat Roig o Josep Puig i Cadafalch, així com importants arxius nobiliaris, patrimonials i empresarials.
Llicenciat en Història Medieval per la Universitat de Barcelona l’any 1971, es va doctorar a la Universitat de Bolonya el 1973 després d’ampliar estudis i recerca a diversos centres italians. Tot i iniciar una carrera docent a la Universitat de Barcelona, va acabar orientant la seva activitat professional cap a la gestió i preservació del patrimoni documental.
Pel que fa a la seva producció acadèmica, va destacar especialment per la seva contribució a la història del notariat català i per la direcció de projectes editorials de gran abast, com l’edició dels deu volums dels ‘Dietaris de la Generalitat de Catalunya‘. També va impulsar nombroses publicacions i congressos des de la Fundació Noguera.
Al llarg dels darrers anys va rebre diversos reconeixements institucionals i acadèmics. Era membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 2006 i de la Reial Acadèmia de Doctors des del 2008. També formava part de diversos organismes i entitats vinculats a la preservació i difusió del patrimoni cultural català, entre ells el Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català.
