Els prats i jardins de Sant Cugat llueixen aquests dies florits i amb les plantes altes. Habituats al manteniment dels parcs segats, aquesta altra imatge que ha sorprès alguns veïns té un sentit i respon a un objectiu: naturalitzar els espais verds com una eina més contra l’emergència climàtica. Aquesta naturalització implica aprofitar els mateixos cicles per estalviar recursos i fomentar la biodiversitat. En definitiva, tornar a la natura el seu aspecte de natura.
Sant Cugat es va declarar en emergència climàtica el 2019. Una de les accions per fer-hi front des del consistori és la gestió dels espais verds del municipi. Sant Cugat compta amb més de 290 hectàrees de zones verdes entre prats, camps i jardins; així com 27.000 escocells dels 27.000 arbres urbans amb els quals compta el municipi. L’objectiu ara és que aquests espais verds siguin més sostenibles, ha explicat la cap de servei de Parcs i Jardins de l’àrea de Qualitat Urbana de l’Ajuntament, Joana Astals. Això implica reduir el consum d’aigua, afavorir la biodiversitat, eliminar el tractament amb productes químics i deixar que la natura faci la seva feina. És per això que aquests dies alguns espais verds es poden veure amb les herbes més altes. Com ha explicat la tècnica de Parcs i Jardins Núria Pérez, durant la primavera es deixen créixer i se segaran amb l’arribada de la calor. Tot i així, alguns espais han estat segats per facilitar l’ús dels ciutadans. De fet, aquest tipus de manteniment es fa en espais grans més allunyats dels habitatges.”En les zones més cèntriques procurem tenir-ho més segat”, explica Astals.
Un tram segat i un altre no, al Parc de Can Vernet / Cugat Mèdia
“Ens adaptem al cicle de la natura”, ha afirmat el regidor de Serveis Urbans, José Gallardo, qui ha defensat aquesta nova manera de gestionar els espais verds per als beneficis que comporten en sostenibilitat, la salut i la despesa de recursos.
