Sota el nom artístic de Neso, el santcugatenc Pablo Borrell ha publicat amb 18 anys acabats de fer el seu primer senzill, ‘One Since We Were Five’, una cançó d’agraïment a la gent que el va cuidar després de patir un accident d’esquí en què es va trencar una vèrtebra. De la mà del segell discogràfic de la també santcugatenca Nina, la seva professora de cant i interpretació els últims anys, Neso arrenca la seva carrera musical amb aspiracions de lluitar per dedicar-s’hi plenament, però conscient de la “incertesa” d’aquest món.
Com prefereixes que et digui, Pablo o Neso?
Millor Neso.o
Comencem per aquí, d’on surt aquest nom artístic, és alguna cosa que et diuen?
No, em vaig buscar un nom perquè cantant en anglès Pablo Borrell, que és el meu nom de veritat, no m’acaba d’agradar i vaig pensar un nom així més comercial, diguem-ne. A mi, a part de la música, m’encanta l’univers també, he llegit molts llibres d’estrelles i tal. I Neso és una lluna de Neptú. I després també són els quatre punts cardinals: nord, est, sud i oest. Ve d’aquí.
Com entres en el món de la música? Ets molt jove, però quan dius: vull ser cantant, vull dedicar-me a la música, o com a mínim fer-ne?
Sí, això va ser als 10 anys o així, o als 12, en un concert d’Ed Sheeran. Allà vaig dir: “uau, això és el que vull fer”. Però no va ser fins quan vaig fer segon d’ESO o així, que tenia 14 anys, quan vaig dir, va, treballo molt per això. Vaig treure la meva primera cançó amb 15 anys, es deia Morning Ukraine. De fet, Cugat Mèdia també em va rebre i em va fer una petita entrevista. I allà és on vaig començar a compondre. Després em vaig inscriure a l’acadèmia de la Nina, on he estat tres anys. L’any passat vaig fer el recorregut professional en veu, eren sis hores a la setmana. I a partir d’aquí, a la Nina li va agradar el meu projecte i amb el seu segell discogràfic em va acollir i amb ella he tret la meva primera cançó.
Ara parlem d’aquesta cançó, però abans, com és el teu procés de composició? Com fas cançons? Què és el primer que et surt, una melodia, una idea de lletra, uns acords…?
Sí, jo ara porto unes 30 cançons compostes i el primer que faig és sempre la melodia, després li poso lletra. Potser tinc un tros de melodia de la tornada, li poso lletra i després ja amb els acords i després ja la vaig polint. I és aquest el procés, sí, sí.
I sobre la producció, has tingut un productor, l’Àlex Rigueiro (Avi Kytes), en aquest tema. Com hi arribes i quin és el procés?
Sí, jo tinc un petit estudi a casa on també gravo les meves cançons. De fet, jo li vaig primer enviar la maqueta a l’Àlex, gravada a casa meva. Tot el que és el procés de composició ho he fet tot sol i l’Àlex el que ha fet és el que és la base, la producció d’aquesta cançó. Però sí que és veritat que la resta de cançons les he produït jo, a casa.
Parlem també de la Nina, la Nina Acadèmia, que evidentment t’ha impulsat, no només en el segell discogràfic, sinó també en la formació. D’on sorgeix, com i quan hi entres i com t’ha ajudat també aquesta formació a impulsar-te en això de la música?
Sí, jo, com he dit abans, volia ser artista, no? I aleshores, cada vegada que passava per la Nina Acadèmia, deia “uau, algun dia m’he d’apuntar, no?” Però jo no volia, tenia vergonya. Llavors un dia la meva mare va dir “Va, entrem”. Vam entrar i la Nina ens va acollir i va dir que creia que tenia potencial, però que encara s’havia de treballar molt. I vaig treballar molt, vaig fer moltes hores de cant. L’any passat, com he dit, feia sis hores de cant a la setmana; era el recorregut professional que és, cant, música, interpretació i cos. Aleshores, jo sempre dic que vaig entrar volent ser artista i gràcies a la Nina i tots els coneixements que m’ha donat, ara soc artista. I, a més a més, m’ha ajudat amb el meu primer projecte, o sigui que li dec molt.
Explica’m el punt del segell discogràfic, quan sorgeix la idea de treure una cançó com a mínim amb Nina Acadèmia Music i com ha anat aquest procés?
Doncs l’any passat amb aquest curs, el projecte del curs va ser per mi un EP, un àlbum de 6 cançons. Aleshores vam acabar al juny i la Nina a l’agost em va dir: “bua, m’encanta, vull ajudar-te. Escollim una cançó i aquesta la produïm.” Llavors li vam enviar al productor sis cançons i ens va dir la que a ell li semblava millor, que just coincidia amb la meva, que és aquesta de ‘One Since We Were Five’. Aleshores vam firmar el contracte i vam gravar a l’octubre, el que és la cançó. Però vam tenir algun problema amb el videoclip, del temps, es va ajuntar amb el Nadal… Llavors vam haver de cancel·lar el primer rodatge i el vam ajornar per a després. Per això també ha acabat sortint aquest estiu.
Sobre aquesta cançó, el “One Since We Were Five”. Surt d’una experiència personal. Pots explicar una mica la història de com va ser aquest accident d’esquí i de com surt la cançó aquesta d’agraïment.
Sí, aquesta cançó surt d’un accident que vaig tenir el gener passat, esquiant a la Masella, vaig caure, vaig relliscar, em vaig donar amb un canó de neu i em vaig trencar una lumbar. Vaig estar una setmana a l’hospital, un mes a casa sense poder-me moure i un mes més sense poder anar al col·le. Aleshores, va ser el meu moment per compondre i més endavant, sobre l’estiu així, em vaig adonar que havia de donar les gràcies als metges, amics, familiars… Aleshores vaig fer aquesta cançó que és d’agraïment, tot i que la lletra està enfocada com si fos una mica d’amor. De fet, Lewis Capaldi, a la seva cançó ‘Before You Go’, el que fa és una cançó que sembla que vagi d’amor, però en realitat li està fent una cançó a la seva tieta que va morir de càncer. Aleshores ha sigut aquesta la idea de donar-li un punt a la lletra més amorós.
De fet, el videoclip està gravat en una estació d’esquí, a Vallter en aquest cas. També hi ha imatges en un plató i també a Nova York, pot ser?
Correcte. Sí, les imatges de Nova York, va ser perquè just pels meus 18 anys em van regalar un viatge a Nova York i vaig aprofitar per gravar alguna publicació d’Instagram allà.
Sobre el videoclip, com va anar la gravació?
El vam gravar a les pistes de Vallter, després el plató de l’ESCAC, l’escena de l’hospital i al final l’escena de la casa, com volíem fer-ho així, més videoclip, també la vam gravar a la neu i vam recrear el que és el saló d’una casa a la neu.
D’on sorgeix la idea, qui participa en l’equip tècnic del videoclip, dirigit per La Petite.
Primerament, jo vaig fer un petit esborrany de com volia que fos el videoclip. Vaig dir que fos tota la història a la neu, després a l’hospital, després a casa. Aquesta idea va ser meva. I la idea de fer la casa a la neu va ser més per eficiència, perquè vam estar tot el cap de setmana, dissabte i diumenge, de Setmana Santa, gravant, i per eficiència vam pensar que era millor gravar a la neu i a més a més que quedaria molt xulo recrear-ho allà. Va ser idea de la Petite i del Goofy, que són les dues persones que més m’han ajudat a fer el videoclip.
Ara et pregunto pel futur i per si trauràs més cançons, però sobre les lletres. Són en anglès, per què aquest idioma? T’has plantejat escriure en català, en castellà?
Sí, la gran majoria de les cançons que he compost fins ara són en anglès. Ho faig més que res per l’estil que jo estic seguint, de pop internacional. Els meus referents són Coldplay, Benson Boone o Olivia Rodrigo, aleshores se’m fa estrany escoltar aquest estil de música en castellà o català. Per això de moment he començat aquí. Ara bé, potser més endavant començo a fer cançons en castellà o en català. De fet, aquest estiu vull fer alguna cançó en castellà o en català per veure com sona, potser m’agrada molt, i si m’agrada molt, doncs endavant, perquè al final és l’idioma que tenim aquí, la cultura, i també, doncs, jo crec que acabaré traient alguna, encara no ho sé.
Sobre els temes que tractes, aquest ‘One Since We Were Five’ era d’agraïment, d’amor, digue-li com vulguis, però sempre escrius sobre experiències pròpies?
Sí, clar, jo al principi de tot tenia aquest problema, no? Deia, sobre què escric? Perquè de moment, històries d’amor he tingut les justes, no? Però sí, totes les cançons que he fet són sobre experiències personals, doncs això, de l’agraïment… El que passa és que després li dono aquest punt d’una mica més d’amor. Però ho baso tot en experiències pròpies. Pot ser amb amics, amb la família, o una experiència concreta, com això de l’esquena…
Referents musicals ja me’ls has dit una mica, però això, des d’Ed Sheeran, a Coldplay, a Benson Boone, són aquests?
Sí.
Si t’haguessis de definir musicalment, com seria?
Sí, doncs és aquest pop internacional, en anglès, Benson Boone, Olivia Rodrigo, Ed Sheeran, Coldplay, One Direction, són aquest estil.
I parlant de futur, ara has tret una cançó amb la Nina Acadèmia Music, ‘Once Since We Were Five’, no sé si tens previst treure més cançons amb aquest segell, un àlbum que n’englobi unes quantes…?
Clar, aquest món de la música és una mica incert, és una mica difícil saber el que passarà. El que sí que tinc moltes ganes de treure el meu primer àlbum de vuit cançons, que el trauré aquest any o al vinent. També trauré algun single, però encara no sé si ho faré amb la Nina, o si ho faré amb un altre segell, o si ho faré independentment, això sí que encara no ho sé, el que es presenti, però sí que sé que vull treure un àlbum i l’acabaré traient. Jo crec que a principis de l’any vinent o així.
N’estarem pendents. Deies que el món de la música és molt incert i justament en una edat en què has de decidir una mica, com a mínim al principi, què fas amb la teva vida professional. Acabes just de fer la selectivitat, com et planteges aquesta aposta per la música amb els estudis o amb l’entrada a la vida laboral?
Tinc la sort que estudiar se’m fa fàcil, en poques hores puc estudiar bastant. Aleshores faré Economia Internacional a la Pompeu Fabra i en el meu temps lliure, que serà bastant, perquè el que veig a les universitats és que tampoc no t’hi estàs tot el dia, tens bastantes hores lliures, faré molta música. Vull compondre, vull treballar en la meva imatge com a artista, a veure per on vaig. M’agradaria també fer algun musical, a veure què es presenta.
Vaig acabant. En directe, no sé si has fet concerts, actuacions, si t’has plantejat tenir un grup… És veritat que al videoclip hi ha una banda que t’acompanya.
Sí, de moment el que és banda no tinc, els meus amics sí que saben tocar, però no tenim la banda com tal. Pel videoclip sí que van gravar, però de moment els concerts encara no he tingut l’oportunitat de fer-ne amb aquesta cançó, aquest projecte. Algun concert sí que he fet en la meva vida però així en petit comitè, i la idea de moment és jo amb la meva guitarra o amb el piano, que també m’agrada molt, tocar i més endavant quan tregui l’àlbum i tal, doncs ja potser sí que s’han de contractar músics.
I ara si acabo. Com ha anat la rebuda d’aquest primer single?
Sí, de la rebuda, hi ha una part que m’està encantant, que és quan li ensenyo a algú la cançó, li encanta, se la fica a la seva playlist d’Spotify, per exemple, i l’escolta molt. O sigui, estic veient que a la gent li agrada molt, o sigui, que s’hi enganxa, que li agrada. El tema és que el que em falta és ensenyar-li a més gent perquè li pugui agradar, no? Aquest és l’objectiu. La rebuda del single, de les persones que l’han escoltat, és molt, molt bona, però encara falta que l’escolti més gent i a veure com evoluciona.
