Des del moment en què va saber que estava embarassada, la Neus Solà Cassi va tenir clar que volia parir a casa. Després de convèncer el seu company que aquesta era la millor opció per ella, li va tocar fer pedagogia amb tot el seu entorn. “A la gent que té por de parir a casa perquè pensa que és una cosa molt primitiva, li diria que la dona ha parit durant segles a casa i que fer-ho és com tornar al lloc on pertanyem”, afirma la santcugatenca. Una experiència que, en el seu cas, l’ha fet “madurar molt” i “connectar amb una memòria antiga de la dona“.
‘Parir a casa’, del pòdcast ‘Aigües trencades’
El part de la seva filla Lea va començar la matinada del 15 d’abril de 2021 i va avançar amb naturalitat durant hores. La Neus recorda haver-se sentit molt tranquil·la gràcies a tota la informació i preparació prèvia. Amb l’acompanyament de la llevadora Imma Marcos, el menjador de casa es va convertir en un entorn càlid i segur que unes hores més tard esdevindria l’escenari del naixement de la seva filla. La Neus comptava amb una piscina inflable, el caliu de la llar de foc, la música i l’acompanyament de la seva parella, la llevadora i una fotògrafa especialitzada en el part a casa. Al jardí, també esperaven, emocionades, l’arribada de la Lea, la seva mare i la seva germana.
Tot fluïa fins que, en el moment de l’expulsiu, van aparèixer la por i la necessitat de control. Exhausta i bloquejada, va haver de fer un exercici profund de confiança i rendició. Quan finalment va deixar anar aquesta resistència mental, la Lea va néixer. Per a la Neus, aquell part va ser molt més que una experiència física: el descriu com un procés transformador gairebé espiritual. Sent que travessar el dolor, la por i la vulnerabilitat la va connectar amb una memòria ancestral i amb una nova manera d’entendre’s a ella mateixa. Recorda especialment la llibertat absoluta que sentia a casa seva, on podia cridar, plorar i expressar-se sense filtres.
Quan va veure la seva filla per primera vegada, va viure una barreja d’eufòria, incredulitat i emoció profunda. Des d’aleshores, defensa que cada dona hauria de poder parir allà on se senti segura i tranquil·la, perquè el cos, afirma, “és savi”.
