Aquí aprenem a casa i a l’escola. Allà, a casa treballen i a l’escola, si hi poguessin accedir, aprendrien.
Es fa estrany pensar que encara hi ha llocs on anar a escola és un luxe, un fet insòlit, i no un dret, una il·lusió i també una obligació. Anar a escola és una inversió de futur. El futur de qualsevol país són els infants que hi viuen. Un futur digne passa per una educació digna i encara hi ha molts llocs on un fet tan senzill com el d’anar a l’escola és quelcom estrany, que sembla que no faci falta. No hi hauria d’haver excuses per no anar a escola: no val pensar que els infants no saben com arribar-hi; que les nenes deixen d’anar-hi quan els ve la menstruació; que no tenen menjar; que els falta material; que no hi ha electricitat, latrines o accés a l’aigua;que manca espai per a tots; que el professorat no està prou format o que les infraestructures no estan en condicions. A la majoria del països del Subsàhara, encara no hi ha consciència de la importància que té una bona educació i en el cas que n’hi hagi, la feina és doble: no només es tracta d’aconseguir que els menors hi vagin sinó que tota la família sigui conscient de la importància que té el fet d’anar-hi i aprendre tot allò que ells no els poden ensenyar. A Mali, l’índex d’alfabetització (percentatge de persones que saben llegir i escriure als 15 anys) és del 39,6%, aquesta dada contrasta amb el fet que és un país democràtic, on cada poble o ciutat hauria de tenir la seva pròpia escola. Des de la Fundació Global Play treballem fermament i amb molta il·lusió perquè tots aquests nens i nenes trobin en l’escola un lloc amable i afable on poder aprendre mentre es diverteixen i comparteixen. Entre tots podem aconseguir que els fills i filles d’aquests països puguin accedir a l’educació de la mateixa manera que ho fan els nostres fills i filles. NATÀLIA BLANQUÉ Fundació Global Play
