Fem memòria: Quan va començar el mandat i es va constituir el govern actual, l’estiu de 2023, una de les primeres coses que vam haver de fer és una mena d’auditoria interna per determinar amb precisió quina era la situació financera de l’ajuntament. Malauradament, es va confirmar el pitjor, tal com jo mateix denunciava en els temps precedents des de l’oposició: l’Ajuntament acumulava 2 exercicis de dèficit profund, estalvi net negatiu i calia redactar i posar en marxa un pla de sanejament tutelat des de la Generalitat.
En aquestes condicions, és evident, el marge de maniobra del nou govern va quedar limitadíssim. Va ser necessari implantar ajustos importants i la capacitat inversora va quedar pràcticament a zero. Per això ens vàrem proposar allò que mig de broma dèiem “l’operació Salvem el ’24’”, cosa que volia dir fer tot el possible per intentar que les dades clau de la liquidació de l’exercici de 2024 sortirien ja en positiu per superar la tutela financera i les restriccions del pla de sanejament. Ho vàrem aconseguir, amb molt esforç i molta empenta a l’hora d’exigir, per exemple, la normalització de la situació del transport públic que haurà aportat, atenció, més de 20 milions d’euros en diversos exercicis que no hauríem rebut de continuar els socialistes al govern.
Amb tot plegat vàrem assolir un gran èxit, revertir la situació en un sol any: ja en 2024 l’ajuntament va tancar una liquidació positiva, cosa que es va confirmar el mes de març de 2025.
És aleshores, i no abans, quan comença la normalització, quan l’ajuntament pot iniciar els processos de licitació dels contractes que depenien d’aquell resultat pressupostari, sempre referint-nos a les inversions, que fins i tot anant tot bé són molt garantistes en la normativa espanyola i exigeixen molts mesos de tramitació. Diversos d’ells no arrenquen fins a les acaballes de l’any, per tant, i altres, alguns dels més grans, fins i tot més tard. Per aquesta raó l’execució de les inversions ha estat especialment baixa en 2025, era previsible. I també per això estem amb tantes ganes de poder recuperar els temps perduts i aportar les inversions que la ciutat necessita i la ciutadania mereixem, cosa la qual ha de rebre l’empenta principal en aquest primer i únic any política i pressupostàriament normal del mandat.
Una de les lliçons més importants de tot plegat és que aturar el cicle inversor en la part que fa referència a la reposició té costos enormes. Les inversions per reposició en voreres, paviments, manteniment dels equipaments i tants altres no es poden aturar mai, sinó passa el que passa, com hem pogut veure. Ara ja hi som en el camí. Es perceben i es percebran millores importants, però el que és essencial és assegurar que es mantindran en el temps, cosa que només passarà amb governs compromesos amb el bé comú i rigorosos en la gestió dels recursos públics que són de totes i tots.
Carles Brugarolas és tinent d’alcaldia d’Economia, Coneixement i Organització.
