Hi ha poques mares de Sant Cugat que no hagin sentit a parlar del Centre Núria Caballé. Per què creus que s’ha convertit en un lloc tan recomanat?
Encara em sorprèn sentir aquests comentaris, però és un honor increïble perquè ens encanta acompanyar-les. Crec que tenim molta passió per la nostra feina i molta vocació. La fisioteràpia realment abarca un ventall superampli de temes i dolències.
Ho vas tenir clar des del principi que et volies dedicar a la salut femenina?
Tenia molt clar que em volia dedicar a ajudar les altres persones, perquè ja de ben jove feia voluntariat. I com que m’agrada molt la biologia i la ciència, doncs una mica es van unir les dues coses. En el moment de començar la carrera no coneixia la fisioteràpia del sòl pelvià, però és que en aquell moment, fa més de 25 anys, no la coneixia pràcticament ningú. A la universitat vaig fer-ne una assignatura i després vaig tenir l’oportunitat de treballar en un dels pocs centres que treballaven en aquest camp. Aviat vaig veure que m’agradava molt, perquè les disfuncions i patologies del sòl pelvià, tant en la dona com en l’home, estan molt invisibilitzades.
Com ha evolucionat el coneixement del sòl pelvià en aquests 20 anys?
Ha evolucionat moltíssim, però també ens queda molt camí per recórrer. Encara hi ha moltíssima gent que té molta desconnexió de l’esfera pèlvica, perquè es relaciona molt amb una regió tabú. Pel que fa al tractament, abans la gent només coneixia els exercicis de Kegel, els hipopressius i poc més. Ara hi ha un ventall molt més ampli de tècniques i recursos.
Per què creus que és una zona tabú?
En el cas de la dona, el fet de ser una zona que no podem mirar amb facilitat, sinó que necessitem un mirallet, fa que estigui molt desconnectada del nostre cos i que en tinguem poca consciència. A més, si la zona es relaciona amb l’esfera sexual, tenint en compte que som una societat on hi ha hagut un entorn molt masclista durant molts anys, això és una cosa que afecta a la salut de la dona. Per culpa de tot això hem normalitzat el mal en les relacions sexuals, que s’escapi el pipí després de tenir un fill, etc.
Com podem trencar aquest tabú amb les nostres filles?
Parlant, normalitzant, deixant que ens vegin, per exemple, quan tenim la menstruació. Que vegin com ens canviem la calceta menstrual, com utilitzem la copa. Al final, aprenem per imitació. També hi ha molts llibres, per a nens i nenes. Perquè els nens també han de saber tot això.
De quina manera empodereu les dones al centre?
Nosaltres al centre tenim moltes especialitats, així que no només empoderem a les dones, sinó a tot pacient que tinguem, sigui nen o adult, home o dona. Els empoderem aportant-los aquesta consciència de cura del cos,de no normalitzar qualsevol molèstia o dolor i de la importància de prioritzar-se.
Tu aprens alguna cosa dels pacients?
Moltíssimes! L’efecte camilla és molt poderós.
Què és l’efecte camilla?
L’efecte camilla és allò que succeeix quan algú s’estira, s’atura, connecta amb el seu cos i amb els seus malestars físics i no físics… Quan t’atures i et toquen, surt tot, i això fa que s’estableixi un vincle molt especial, perquè el pacient se sent escoltat. Nosaltres treballem molt l’escolta activa, el respecte pel que explica el pacient i l’atenció cap al que li amoïna. Tot plegat fa que coneguis molt la vida del pacient, que et transmeti els seus valors i que t’expliqui moltes històries. Històries que evidentment no són explicades: el que es parla a la camilla, es queda a la camilla.
Quina relació creus que hi ha entre el malestar físic i el malestar emocional?
Tot està unit. Durant molts anys ens van explicar que una cosa anava per una banda i l’altra, per l’altra, i això no és així en absolut. De fet, la salut mental i la salut pèlvica estan enormement connectades. Qualsevol procés d’ansietat o d’estrès al cos, genera una sèrie de respostes físiques.
I, per passar a un pla una mica més personal, si no estàs a la consulta, on et podem trobar?
Si soc a Sant Cugat, no em saltaré mai una festa major, per exemple. També m’agrada molt anar a Collserola amb les amigues o amb la meva gossa, tot i que ara no es pot. Tinc una caravana i m’agrada molt el senderisme i anar a la muntanya. Amb el temps he après a desconnectar de la feina els caps de setmana. La lectura, la natura i el ioga m’ajuden.
Com a fisioterapeuta, és fàcil per tu ser coherent i aplicar els consells que dones als teus pacients?
Jo en general em cuido i, gràcies a això, moltes vegades puc posar exemples reals a les meves pacients. Els hi puc dir, per exemple, que quan passejo el gos aprofito per fer uns exercicis, o que a la dutxa treballo el diafragma… Els meus companys també es cuiden i saben prioritzar-se, i això fa que ho puguem transmetre millor als pacients.
