Paco Ibáñez sedueix els santcugatencs, que omplen la plaça de l’Om.

fm-paco.jpg
-->
Enllaç copiat al clipboard
28/06/04 a les 00:00h
 |  2 minuts de lectura
Secció: Festa Major

Més de 2.000 persones han omplert la plaça de l’Om per gaudir dels temes més populars del cantautor Paco Ibáñez. Les cançons de sempre i les dels seus darrers treballs ‘Feu ayer’ i ‘Paco Ibáñez canta a America Latina’ s’han combinat en un concert emmarcat dins l’any Grau Garriga. Ibáñez ha aprofitat l’actuació per fer un homenatge al cantautor donostiarra Imanol Larzabal, que va morir el passat dissabte a l’edat de 54 anys.

Una bona estona abans del concert, un públic impacient per sentir en directe alguns dels temes més coneguts de Paco Ibáñez ja s’ha congregat a la plaça de l’Om. Aquesta espera ha estat ben recompensada pel cantautor, que durant dues hores llargues ha interpretat algunes de les seves cançons més famoses, com ‘A galopar’, ‘Palabras para Julia’ o també diversos poemes musicats de Góngora i Quevedo. El cantautor, acompanyat en ocasions per un guitarrista, ha dedicat el concert a l’artista santcugatenc Josep Grau-Garriga, a qui uneix una relació d’amistat, i també al cantautor donostiarra Imanol Larzabal, que va morir aquest passat dissabte a l’edat de 54 anys. Paco Ibáñez, que ha interpretat algun tema en euskera, ha volgut reivindicar la importància de totes les llengües.

L’actuació, emmarcada dins l’Any Grau-Garriga, ha estat seguida amb emoció per l’artista santcugatenc, que ha dedicat sentides paraules a Ibáñez. Per sobre de tot, Grau-Garriga ha volgut destacar l’amistat que els uneix.

I també els espectadors han seguit, plenament entregats, aquest concert de Festa Major. Tot i no fer els habituals bisos de comiat, Ibáñez si que ha atès algunes de les peticions del públic, que en moltes ocasions ha volgut acompanyar al cantautor corejant algunes de les cançons com ‘Andaluces de Jaén’ o la cançó de bressol ‘Un mundo al revés’. Al final del concert, els espectadors han marxat plenament satisfets.

L’actuació de Paco Ibáñez també s’ha caracteritzat, com sol ser habitual en ell, per la crítica a les dretes i la reivindicació de més polítiques d’esquerres que afavoreixin, sobretot, als col·lectius més desfavorits.