Sant Cugat s’ha convertit en una ciutat atractiva per a persones amb alt poder adquisitiu, per les zones enjardinades, per la connexió per autopistes, pel Metro del Vallès, etc. Però també expulsa aquells que no poden mantenir aquest nivell tan alt de preus de lloguer o compra. Tot plegat agreujat per aquesta mesquina manera de pensar que l’habitatge és un negoci a explotar, ja que dona molt millor rendiment que invertir en borsa. Aquest voler guanyar més i més diners amb la desgràcia dels més vulnerables genera un transvasament de diners dels pobres cap als rics. Pot semblar una anàlisi simple, però és així, en definitiva.
La picaresca de l’ésser humà no té límit i s’acaben trobant solucions a les traves legals. M’explico: si ets propietari d’un bloc de pisos, i cobraves 1200 euros de lloguer per un pis de tres habitacions, doncs ho reformes i en cobres 600 per cada habitació! Tots aquests propietaris tenen declarat aquests llogaters i paguen a hisenda els seus impostos? Segur que tots no, i això porta a l’empadronament irregular de persones que viuen a Sant Cugat, perquè massa cops el propietari no els deixa empadronar al domicili. Cal recordar que els requisits per empadronar-se són una adreça i un document d’identificació, i no altres i que l’Ajuntament té tres mesos per comprovar-ne que és veritat.
Aquest problema no és nou, però s’està agreujant cada cop amb més rapidesa, perquè sempre hi ha hagut persones que intenten fer “trampa” tant a l’accés a l’habitatge, com a l’accés al padró, però hi ha mecanismes de control. Sí, però insuficients.
Per exemple: Aquest agost passat es van detectar empadronaments irregulars i es van denegar. Diuen que la documentació aportada per aquestes persones no s’ajustava a la realitat, però saben si viuen a Sant Cugat? Recordem que el padró municipal és el registre oficial de totes les persones que viuen en un municipi, i dona idea de les necessitats i serveis que una ciutat ha de tenir, que dona drets a Sanitat, Educació, Serveis Socials, i encara que és difícil tenir-lo actualitzat, perquè hi ha persones que se’n van i altres que venen.
L’empadronament a Sant Cugat no és “un coladero”. La frase “Sant Cugat no pot ser un coladero” l’ha dit l’alcalde Josep Maria Vallés i també el tinent d’alcalde Jordi Puigneró, i jo crec que la pressió de l’extrema dreta de Sílvia Orriols està escorant a la dreta catalana a posicions que s’allunyen de la protecció dels drets bàsics fonamentals, posant en perill la convivència entre persones.
A Sant Cugat, la tensió immobiliària, amb preus elevats tant de venda com de lloguer, no només posa en risc l’accés a l’habitatge, sinó que tendeix a invisibilitzar famílies senceres al padró municipal. I aquesta invisibilitat repercuteix sobre els serveis, la planificació i la mateixa capacitat de la ciutat per respondre als seus reptes. Un repte complex, sí, però no inabastable: amb polítiques que articulin l’empadronament, habitatge assequible i participació ciutadana, la ciutat pot fer que el seu padró deixi de tenir persones “invisibles” i passi a recollir amb més fidelitat la vida real dels que hi habiten.
JUANMA CAYUELAS és regidor d’En Comú Podem
