El poble palestí viu des de fa més de set dècades sota una ocupació que el món tolera amb un silenci còmplice. L’Estat d’Israel, nascut el 1948 amb el suport de les potències occidentals, ha convertit Palestina en un territori fragmentat i controlat per murs, colònies i bloquejos. Més de set milions de palestins viuen com a refugiats o desplaçats, mentre organitzacions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch qualifiquen la situació d’apartheid.
Què és el sionisme?
El sionisme va sorgir a finals del segle XIX com un moviment polític nacionalista jueu que volia crear un estat propi per protegir el poble jueu de l’antisemitisme europeu. Fundat per Theodor Herzl el 1897, era inicialment un projecte laic i polític, no religiós. Però en dur-lo a terme, va implicar la colonització d’una terra ja habitada: Palestina. Això va significar expulsions, desplaçaments i la substitució progressiva de la població autòctona.
Amb el temps, el sionisme s’ha transformat en una doctrina d’Estat que justifica l’ocupació i l’expansió territorial. En la seva versió contemporània, especialment entre la dreta israeliana, s’ha barrejat amb elements religiosos i messiànics: la creença que el retorn dels jueus a la “Terra Promesa” és part d’un pla diví i que el poble jueu té un destí sagrat de domini sobre aquest territori. Aquesta visió, tot i no ser compartida per tots els jueus, dona cobertura ideològica a la colonització i a la negació del dret palestí a existir en llibertat.
Rebutjar el sionisme d’Estat no és antisemitisme: és denunciar una estructura d’opressió. Molts jueus progressistes —dins i fora d’Israel— també critiquen aquesta deriva que converteix la religió i el trauma històric en instruments polítics.
Una qüestió de dignitat
El cas palestí no és un conflicte entre religions, sinó una lluita contra el colonialisme i per la igualtat. La comunitat internacional, especialment Europa, manté una actitud hipòcrita: parla de drets humans però continua comerciant amb un estat que els vulnera sistemàticament.
Donar suport a Palestina és defensar el dret universal dels pobles a viure lliures i amb dignitat. És dir que cap poble, per perseguit que hagi estat, té dret a convertir-se en opressor. I és recordar que, davant la injustícia, no hi ha neutralitat possible: el silenci és complicitat.
Alba Casadellà és membre de l’Assemblea de la CUP de Valldoreix
