Ja fa anys, tal vegada més de deu, que els responsables polítics del nostre poble van decidir que això no és el Vallès sinó Oxford. I amb aquesta peregrina idea, amb aquesta idea imbècil, van convertir els polsegosos solars del nostre poble en camps de gespa verda.
Gespa que no és res més que una il·lusió. Gespa que cal regar, que cal mantenir i que, sobretot, no es pot trepitjar. Gespa per tal que els promotors immobiliaris, aquestes feres que són els promotors immobiliaris, puguin escriure cartells immensos i indecents anunciant: “Bienvenidos al nivel de Sant Cugat”. Quin nivell és aquest? Doncs el baix nivell cultural i emocional d’una terra on els que manen estan tan pagats de si mateixos que confonen la realitat amb els seus desitjos, i ho omplen tot de gespa com si la gespa fos autòctona i nosaltres, els ciutadans, un ramat de vaques que no passegen sinó pasturen. Ja n’hi ha prou de gespa. Volem pols, brutícia, i patiment. Volem la realitat polsegosa de la que provenim. Volem que la pols que serem ens envolti arreu. DANIEL GAMPER Professor de Filosofia de la UAB
