Nascut a Terrassa el 1930, Pep Blanes va entrar al món de l’art a Pamplona, on va formar-se a l’Escola de Belles Arts. Als anys 50, va fer el salt a l’Escola de Belles Arts de San Fernando, a Madrid, on es va especialitzar en les tècniques del dibuix. Pocs anys més tard començava a exposar de forma individual. L’artista també es va dedicar durant gairebé 50 anys a la docència, tant a Terrassa com a Sant Cugat.
Segons detalla el Museu de Sant Cugat, en l’àmbit tècnic, Blanes va treballar mitjançant l’ús de la tinta – 40 anys utilitzant ploma, canya, “flo-master” o estilògraf – i va incorporar després el llapis de grafit. Amb la seva coneguda precisió realista, va dedicar gran part de la seva vida a retratar el patrimoni arquitectònic de Girona, la Bisbal d’Empordà o la seva Terrassa natal. No obstant això, el monestir de Sant Cugat va esdevenir una constant en la seva obra.
Van ser 35 anys dibuixant molts espais, sobretot, del Claustre i els capitells, amb un treball minuciós que va exposar diverses vegades a la sala capitular. De les seves estones llargues al Claustre, fins i tot en dies festius, va fer popular la tradicional cadira de fusta on Blanes seia per immortalitzar els dibuixos. A la trilogia “Pedra i Ploma”, va explicar la seva mirada artística de la història del Monestir.
Vida arrelada a Sant Cugat
Blanes també va col·laborar amb l’Associació d’Amics de la Unesco i es va bolcar en la candidatura dels claustres de Sant Cugat i Girona per ser declarats Patrimoni de la Humanitat. L’artista va arribar a elaborar un dossier amb prop de 30 dibuixos dels dos monuments que van ser exposats mesos més tard en els dos recintes. Anys abans també va col·laborar amb les seves creacions a la celebració de l’Any del Mil·lenari de la butlla de Silvestre II.
A banda del Claustre, Blanes tenia una altra passió: la gastronomia. Va ser un dels promotors del col·lectiu gastronòmic Dom Cugat i, durant molts anys, va presentar el programa de cuina ‘Amb molt de gust’ de Ràdio Sant Cugat.
Homenatges i distincions
L’espai dedicat al Claustre del Monestir no és l’únic reconeixement que ha rebut Blanes. El 1996, la ciutat va celebrar una trajectòria de tota una vida dibuixant el monument d’Arnau Cadell. El mateix any rebia el premi Santcugatenc de l’Any i 15 anys més tard s’alçava amb la distinció de fill predilecte. Aquest últim títol va ser fruit d’una petició que va agrupar 22 entitats i 740 signatures. La ciutat li reconeixia un treball incansable i constant, que va donar lloc a un llibre i a diverses exposicions sobre els capitells d’Arnau Cadell.
El funeral de Pep Blanes va reunir mig miler de persones al Monestir. Qui va ser el director del Museu en aquell moment, Lluís Campins, va dir: “[Blanes] és la persona que més coneixia els capitells, després del mateix Cadell, clar!”. Va morir el 10 d’octubre de 2018 als 87 anys.
