D’un total de 35 disciplines esportives que participaran a Pequin, segons les meves informacions, només 12 han integrat en la seva preparació olímpica el treball d’un psicòleg. Amb quins objectius? Dotar als esportistes d’estratègies per tolerar la pressió i facilitar la cohesió dels equips.
Controlar el controlable és una pauta molt útil per tolerar la pressió. Quan es pretén controlar-ho tot, fins i tot allò que no depèn d’hom mateix, es dispara l’ansietat i es distrau l’atenció del realment important: allò que hem de fer per rendir. Voler controlar el resultat del joc, l’actuació del rival o la reacció del públic està condemnat al fracàs. Per cohesionar els esportistes s’ha de procurar que cada jugador tingui clar el seu rol dintre de l’equip, l’accepti i el compleixi. Això només passarà quan les funcions assignades al jugador cobreixin les seves necessitats psicològiques. La preparació psicològica no serveix per millorar el rendiment. Més aviat facilita que l’esportista sigui capaç de rendir sota pressió en la mesura de les seves possibilitats. Dic això per a que no es caigui en l’error de demanar millors resultats a aquells esportistes que s’han preparat psicològicament per a participar en els Jocs. Allò que sí els podem demanar és un major autocontrol. Pep Marí Psicòleg
