Pep Marí: “Ser només pares”

-->
Enllaç copiat al clipboard
24/03/08 a les 19:15h
 |  1 minut de lectura

Què és el millor que poden fer uns pares per contribuir a l’èxit del programa esportiu del seu fill/a? Ser només pares. Quan els pares adopten altres rols (entrenador, psicòleg, representant, amic, etc.) l’esport deixa de ser una escola per a la vida.

Repassem els diferents tipus de pares que habiten els camps, les pistes i els pavellons on fan esport els nostres fills. Els pares desinteressats Són aquells que no participen en el programa esportiu del seu fill. Si en coneixeu algun proposeu-li una manera de començar-se a implicar en l’activitat esportiva del fill. Pares entrenadors des de la banda Es col·loquen estratègicament prop de la banda per poder donar instruccions al fill/a. Fan d’entrenador sense ser-ho i sense haver-se posat d’acord amb l’entrenador de veritat. Sovint desautoritzen al tècnic davant del seu fill i donen una lliçó perillosa al fill: no cal que respectis les figures d’autoritat. Pares assistència tècnica en carretera Són aquells pares que sobreprotegeixen als seus fills. Per tal d’ajudar-los li resten la possibilitat que els dona l’esport d’aprendre a buscar-se la vida. Aquests pares haurien de permetre als seus fills que cometessin errades, sobretot quan poden aprendre d’elles. Pares ben orientats psicològicament Mostren autocontrol durant els partits, reforcen l’esforç dels seus fills, els eduquen en la responsabilitat i prediquen amb l’exemple allà on van. Pep Marí Psicòleg