Pep Puig no sabria per on començar a definir el seu art. De fet, tampoc es considera artista. Durant molts anys es va dedicar al món del periodisme, però un dia, la seva vida professional va canviar i va haver de preguntar-se “què havia de fer amb la seva vida”. Aleshores va decidir “dedicar-se a l’art”. Dues professions amb un vincle: totes dues tenen l’objectiu de comunicar. Des de fa més de dues dècades, Pep Puig treballa al seu estudi a les Naus de l’Art, a la Floresta, una antiga granja de pollastres on ara conviuen diversos artistes.
recorda que no va buscar aquest canvi de professió. “M’hi va portar la vida”, assegura. La seva relació amb l’art “va començar com un joc”, i encara ho és. Li agrada experimentar, provar, equivocar-se i, tot i que les seves creacions no tenen un missatge específic, igual que ho era el periodisme, l’art continua sent “un vehicle per comunicar i comunicar-se”. Al bell mig de Collserola, envoltat de natura i tranquil·litat, les Naus de l’Art es converteix en “un espai privilegiat” en el qual hi “conviuen diferents artistes i artesans que treballen amb diferents disciplines”. Això, explica l’artista florestà, “provoca sinergies i un ambient interessant”. Al seu estudi, ell, el que fa, és “experimentar” constantment amb coses que té a mà o, altres, que arriben a ell “atzarosament”. Com per exemple, la vietnamita. Una eina amb més de cent anys i a la qual li ha donat una segona vida. La va trobar al Mercantic, la restaura i l’adapta “per poder treballar fent còpies amb un sistema de serigrafia”. L’últim projecte de Pep Puig, amb el qual encara hi està treballant, ha tingut “una potència important” per ell. Quan va aterrar a les Naus de l’Art, el primer que va començar a treballar va ser un llibre, plegat en acordió i de sis metres de llargada, que volia “emular la bellesa del Mediterrani”. El mateix mar on hi “passaven autèntincs desastre amb continus naufragis”. Quan va tenir aquest llibre acabat, no li va trobar cap sentit. El va portar a la banyera que té al seu estudi i “el va ofegar”. D’aquells papers mullats en va “néixer una altra història”. Hi va estampar les lletres ‘NN’, què significa ‘No Name’ (‘Sense nom’, en anglès), i és el que posen a les bosses dels cossos que treuen del Mediterrani després d’un naufragi. Aquest nou projecte, ‘NN: Cartografias de la barbarie’, també té un vessant solidari i de les mostres que es venen, es fa una donació a l’ONG Open Arms. Pep Puig ha trobat una “llibertat” en l’art que li permet expressar-se d’una manera diferent, sovint sense necessitar les paraules, sobre aquelles coses i situacions de la vida que desperten en ell alguna emoció. Aquesta llibertat que dona l’art, detalla, és, potser, “el que defineix a una persona com a artista”.
