El càncer de pulmó és una de les principals causes de mortalitat per càncer a Catalunya. El 2024 la malaltia va afectar 5.095 persones i va causar 3.481 morts, situant-se com el tercer tumor més freqüent tant en homes com en dones, només per darrere dels càncers de pròstata, mama i colorectal. A Sant Cugat es preveu que durant el 2025 es detectin entre 50 i 60 nous casos. El tabac continua sent el principal factor de risc, però també hi influeixen la contaminació, l’exposició a materials com l’amiant o el gas radó i els factors genètics. Coincidint amb la Setmana Europea del Càncer de Pulmó, el magazín ‘Faves comptades’ conversa amb el Dr. Carles Pericay, cap del servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT), i amb Susanna Lagarriga, a qui li van diagnosticar la malaltia fa tres anys.
Quina és la radiografia actual del càncer de pulmó a Catalunya?
Dr. Carles Pericay: La situació és semblant a la que es dona a altres països europeus. En homes, el càncer de pulmó és el tercer més freqüent, darrere del de pròstata i el colorectal. En dones, ocupa també el tercer lloc, després del de mama i el colorectal, tot i que en els últims anys està pujant en incidència. Això es deu principalment als factors de risc, especialment el tabac. Les dones van començar a fumar més tard i ara això es reflecteix en el nombre de casos que estem veient. Pel que fa a la mortalitat, és la tercera causa de mort per càncer tant en homes com en dones, però la tendència en dones és a l’alça.
Quins són els grans tipus de càncer de pulmó?
Dr. Carles Pericay: Principalment, distingim entre dos tipus histopatològics: el càncer de cèl·lula gran, que és el més freqüent, i el de cèl·lula petita, habitual en grans fumadors. Ara, el que fem és subdividir aquests tumors segons les seves alteracions moleculars. Això ens permet classificar-los millor per pronòstic, tractament i per trobar opcions que facin que els tumors responguin molt més.
Quins són els principals factors de risc?
Dr. Carles Pericay: El tabac és, sens dubte, el factor de risc principal. A Espanya, fuma un 27% dels homes majors de 15 anys i prop d’un 18-19% de les dones. Això ha causat un augment de casos entre dones. Hi ha una dada important: en homes els tumors es diagnostiquen als 60-70 anys, i en dones, als 50-60. Són més precoços, i encara no sabem del tot per què.
Altres factors inclouen la contaminació ambiental, exposició a gasos com el radó i materials com l’amiant en les construccions i també el factor genètic. Alguns d’aquests factors no són controlables i, per tant, la prevenció passa sobretot per deixar de fumar.
Quins símptomes poden fer sospitar d’un càncer de pulmó?
Dr. Carles Pericay: Alguns símptomes són generals, com la tos persistent, la presència de sang en la tos, pèrdua de pes, dolor toràcic o canvis en la veu. Tothom pot tenir algun d’aquests símptomes en algun moment, però si es perllonguen durant una o dues setmanes, cal consultar el metge. Aleshores es faria una radiografia o un TAC. Tot i això, sovint els tumors es diagnostiquen en fases avançades, on la simptomatologia és més evident.
Susanna, en el teu cas, vas tenir algun d’aquests símptomes?
Susanna Lagarriga: No, cap. Jo feia vuit anys que no fumava –vaig començar als 20 i vaig deixar-ho als 53–. Vaig agafar una bronquitis i, com que treballava a l’Hospital del Mar, em van fer un TAC i em van diagnosticar emfisema. A partir d’aleshores, feia controls anuals. Un dia vaig caure de pit i em vaig trencar cinc costelles. Quan vaig anar a l’hospital, la meva pneumòloga va veure les lesions i em va demanar un TAC. Allà es va veure el tumor darrere de la clavícula. Vaig entrar en l’espiral de proves: broncoscòpies, TACs, PET TAC… Però et puc dir que no vaig tenir cap símptoma que em fes sospitar. Ni abans ni després del diagnòstic.
Doctor, és habitual trobar tumors sense simptomatologia?
Dr. Carles Pericay: Malauradament, sí. Tant de bo sempre hi hagués un símptoma que ens permetés un diagnòstic precoç. El problema és que quan apareixen símptomes, sovint el tumor ja és més gran del que ens agradaria, pot tenir ganglis afectats o haver donat metàstasis. Per això una de les grans línies de treball és com implementar un diagnòstic precoç, un cribratge, com es fa amb la mamografia o el càncer de còlon.
Susanna, el teu tumor, tot i no donar símptomes, ja estava avançat. Com vas viure el moment del diagnòstic?
Susanna Lagarriga: Em van fer un TAC-PET per veure l’extensió i es va veure que tenia una metàstasi al cervell. El tumor del pulmó era de dos centímetres i mig, i el del cervell també. Vaig ser candidata a cirurgia. Vaig tenir la sort que em van operar primer del cervell i, al cap de tres setmanes, del pulmó. Tot va ser molt ràpid. Et costa recuperar-te, però et diuen que ha de ser així, no hi ha alternativa.
Quins tractaments s’apliquen avui dia i com han evolucionat?
Dr. Carles Pericay: L’evolució ha estat espectacular, especialment en els últims 10-15 anys. Abans, superar l’any de vida era gairebé excepcional. Ara, les corbes de supervivència s’allarguen fins als cinc anys.
En casos com el de Susanna, que anomenem oligometastàtic, es pot operar el tumor i la metàstasi, i després complementar amb tractament (ràdio, químio o immunoteràpia). Quan no és operable, és on entra la quimioteràpia i, sobretot, la immunoteràpia, que ha canviat la perspectiva completament. Ara fins i tot es fa immunoteràpia preoperatòria per reduir el tumor i poder operar, o fins i tot evitar la cirurgia.
Com es treballa l’acompanyament emocional del pacient?
Dr. Carles Pericay: Als hospitals comptem amb psico-oncòlegs dins de l’equip mèdic. Aquests professionals ens donen un suport immens, perquè ells tenen més temps per fer un acompanyament més profund i ampli del que nosaltres, per falta de temps, a vegades no podem fer.
Susanna, et vas trobar ben acompanyada i amb suport emocional?
Susanna Lagarriga: Sí, excel·lent. En el meu cas em va acompanyar un psiquiatre. Crec que s’ha avançat molt en aquest sentit i que es té molt clar que cal cuidar la salut mental dels pacients. Jo, per exemple, vaig fer una mica de negació, no m’ho volia creure. I em van ajudar molt per superar-ho.
Com ha canviat la teva vida després de la malaltia?
Susanna Lagarriga: Moltíssim. Hi ha una Susanna d’abans i una de després. Al principi ho tens present constantment, després vas fent amb el dia a dia, però et prens la vida d’una altra manera. Tot és diferent.
Per acabar, quin missatge voleu transmetre a la ciutadania?
Dr. Carles Pericay: Voldria recordar que a Sant Cugat, amb uns 100.000 habitants, es diagnostiquen uns 570-600 nous tumors cada any. D’aquests, un 10% són càncer de pulmó: uns 50-60 casos anuals. Molta gent pensa “a mi no em passarà”, però les probabilitats hi són. La capacitat de deixar de fumar és la que tens en la teva mà. No hi ha excusa. Deixar de fumar et treu més del 30% del risc de patir un càncer, no només de pulmó, sinó també d’altres. És el missatge més important.
Susanna Lagarriga: Portar una vida saludable. Jo vaig començar a fumar perquè era “guai”, als 20, i vaig acabar als 53. Cal intentar evitar tots els riscos per no patir-ho. I ànims, perquè gràcies als metges, a la ciència i a les cures, se’n surt. Hi ha esperança.
