La setmana passada, estudiants universitaris, professors i personal administratiu van sortir al carrer per protestar contra les retallades que pateix el sector públic universitari. La manifestació va ser multitudinària, però, lamentant-ho molt, van trascendir més les càrregues policials contra els estudiants i els comportaments incívics d’alguns manifestants, que van cremar contenidors, un cotxe, i van malmetre mobiliari urbà.
Tot plegat va començar amb un missatge clar, defensar la universitat pública catalana. Per un ensenyament públic de qualitat, amb els mitjans i professors que calen. Denuncien que s’estan acomiadant professors i que s’estan massificant les aules. Un fet que no permet que l’ensenyament es desenvolupi com és degut. La manifestació va aplegar unes 70.000 persones, segons l’organització, uns 25.000 segons els Mossos d’Esquadra. Ja se sap que el ball de xifres en una protesta està assegurat. Els estudiants van decidir continuar les manifestacions davant la Fira de Barcelona on se celebrava el Mobile World Congress i finalment van tancar-se durant quatre dies al rectorat de la Universitat de Barcelona. El mateix dimecres, dia de les manifestacions, diversos mitjans de comunicació vam intentar informar des de la porta del rectorat. Dic ‘vam’ i dic ‘intentar’. M’explico. Alguns estudiants van decidir interrompre les connexions en directe, acusant els periodistes que érem allà de manipuladors i traïdors. He dit ‘vam’ perquè jo vaig ser un dels periodistes que vaig patir els atacs. Sí, atacs. Intentava fer una connexió en directe per l’informatiu de la cadena on treballo, quan un estudiant va venir al meu costat a cridar i aplaudir per mirar de boicotejar la crònica. Des de l’altre costat, van llençar-me objectes, com llaunes, cigarretes i mocadors. El meu cas va quedar en una anècdota. Una companya d’un altre mitjà no va poder connectar perquè alguns estudiants van llençar la seva càmera a terra. Vull fer una reflexió: els periodistes, la majoria de nosaltres, ens limitem a explicar allò que hem vist. Això és el que jo intentava fer, una crònica on explicava com vaig viure tot el dia, des de la manifestació, les càrregues policials i el tancament al rectorat. I afegiré que les imatges no enganyen. Per tant, no hi ha manipulació per enlloc. Malauradament, alguns estudiants van manipular les informacions. Simplement no ens van deixar que expliquéssim què havia passat. MARC TEXIDÓ és periodista
