Us diré el motiu: Us heu parat mai a sumar tots els impostos que paguem per a poder viure?
Jo sí. Més de 1.200€ a l’any pel privilegi de viure a Sant Cugat. Sumant l’IBI, Tribut de l’AMB, l’Impost de circulació, Impost de CO2, i els impostos que es camuflen amb el rebut de l’aigua: cànon de l’aigua, taxa del clavegueram i taxa metropolitana del tractament de residus).
I això que soc un simple pare de família, amb una feina normal, i només tinc dues propietats: la meitat d’un pis de 65 m2 i un cotxe del 2021 (totes dues encara per pagar).
Però per a l’Administració de Sant Cugat (i totes les altres), soc una taronja que han d’esprémer al màxim.
Hi ha l’IVA, l’IRPF, la seguretat social, els impostos sobre el carburant, l’alcohol, l’electricitat, peatges, cànons, tributs, taxes…
I ara, haurem de pagar un nou impost: la taxa de residus de la Comissió Europea.
Aquesta taxa, la recaptarà i se’n beneficiarà l’Ajuntament: un mínim de 87€ per habitatge. Si ells volguessin, podrien compensar aquest nou impost amb una rebaixa significativa de l’IBI. Però no volen.
L’Ajuntament pot posar les excuses que vulgui, però fa vergonya aliena.
Ens pugen la pressió fiscal dia sí, dia també.
Ens prenen els nostres diners que tant costen de guanyar.
Que sàpiga Junts de Sant Cugat que ha perdut el meu vot.
Pagar impostos sí. Però espoli fiscal, no.
A qui m’abaixi els impostos, tindrà el meu vot a les pròximes eleccions.
Jordi Martí
