Divendres 25 de gener. Són les 23:30 del vespre. Hora de sopar o potser encara no. Fa fred i sortim de la Casa de Cultura, la Carme i jo. Què hem fet durant tres hores allà dins?
Assistir a l’assemblea del Sant Cugat Esport. Entitat amb 450 socis. Molt nombrosa, no? Doncs bé, a l’acte només 28, xifra per reflexionar. Aquestes reunions de clubs esportius s’han convertit en una petita Gàlia on només uns quants s’interessen pel treball de la junta. Ha canviat la societat actual? Els pares porten els seus fills/es a les entitats i poca cosa més. Cal conèixer què passa al club, nous projectes, noves idees i queixes. Prou de criticar decisions de les juntes directives sense coneixement de causa!!!. S’ha d’elogiar el treball de presidents i juntes que treballen per una entitat traient temps de la seva família, treball i aficions. Es mereixen aquest poc suport de la seva massa social? Criticar és fàcil, construir difícil. Per cert, aquestes idees van sorgir a Can Reverte, casa de la Carme, amb una pizza a altes hores de la nit i sense alcohol. Era sens dubte la nostra assemblea particular. Tête a tête.
