L’espai polític del magazín “Faves Comptades” de Ràdio Sant Cugat ha entrevistat aquesta setmana a Bernat Picornell, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana i tinent d’alcaldia de Drets, Dinamització de la ciutat, Comerç i Seguretat.
En tornar de vacances van fer balanç dels dos anys de mandat i van situar Esquerra com a contrapès de Junts al govern. Van dir que sense la seva formació, Junts, potser, hauria anat cap a una altra direcció. De quina direcció parlem?
És una qüestió aritmètica del ple municipal. Si Junts no tingués Esquerra Republicana al costat, hauria de buscar altres suports. Nosaltres volem que els suports i la línia política d’aquesta ciutat vagi de la mà i acompanyats d’Esquerra Republicana, òbviament. La direcció que podria haver agafat Junts sense el suport d’Esquerra Republicana és pactar, per exemple, amb el Partit Popular. I, per tant, preferim que les polítiques vagin cap a l’esquerra, més que no pas, evidentment, cap a la dreta.
En drets socials, àrea que lidera Esquerra, on creu que han estat decisius i on cal fer autocrítica?
Un dels motius pels quals vam entendre que calia entrar al govern era per continuar amb la línia de tota la feina que s’havia estat fent els últims anys amb relació als drets socials, als serveis socials de la ciutat, i per garantir que tota la gent que necessitava una ajuda, un suport, un acompanyament de l’Ajuntament, el continués tenint.
Nosaltres, en el primer pressupost, vam demanar que no es retallés ni un euro de serveis socials, i així va ser. Al següent pressupost vam dir, necessitem 3 milions d’euros més per continuar avançant i els vam incorporar. I el que hem fet i estem fent aquest temps és, sobretot, intentar continuar ordenant els serveis socials de la ciutat per ser més àgils, per donar millor resposta a les persones que ho necessiten i, sobretot, poder dimensionar la plantilla de serveis socials amb les necessitats de la ciutat.
Avui podem dir que Serveis Socials de Sant Cugat compleix les ràtios que marca la Generalitat. És una qüestió que pot ser, si vols, una mica tècnica, però té una translació directa amb el tipus de resposta que es dona al ciutadà fa molts anys.
I l’autocrítica?
L’autocrítica és que anem, i de fet és una cosa que vaig repetint últimament, és que segurament la maquinària de l’administració va massa lenta. La maquinària no dona resposta a la rapidesa que necessita el ciutadà o la ciutadana, i per això hem de millorar.
Vostès que lideren habitatge ja no veuen possible tenir fets els 300 habitatges públics abans de final de mandat. Quines alternatives emprendran, tenint en compte que l’habitatge és la principal preocupació dels santcugatencs, segons l’Observatori Sociològic?
Efectivament, l’habitatge ja és la principal preocupació de la ciutadania de Sant Cugat. Nosaltres al principi de mandat vam dir que construiríem 300 habitatges i la realitat és que la lentitud o la maquinària, no només de l’Ajuntament, sinó de la resta d’administracions que també intervenen en la construcció d’algunes d’aquestes promocions, no ho està fent possible.
Com que som conscients d’aquesta situació, el que hem fet és dir, avançarem en tot allò que sí que podem avançar, que sí que està més directament a les nostres mans, que és amb la planificació del que anem a fer al llarg dels pròxims mesos i anys.
I, per tant, fins ara teníem planificats 300 habitatges, ara en tenim planificats 500. Hem anat bastant més enllà del que ens havíem marcat aquest mandat i, evidentment, continuem treballant amb els dos grans nous barris de la ciutat que han de donar resposta a aquesta necessitat que té la gent de Sant Cuat ja avui dia, evidentment, de poder accedir a un habitatge i no haver de marxar de la ciutat.
En quin punt es troba el projecte d’habitatge públic a Can Sant Joan i el de Ca n’Ametller?
Nosaltres reclamem i ens reclamem també nosaltres mateixos és posar una marxa més en tots aquests grans projectes de ciutat.
Estem en un punt del mandat en què necessitem que al llarg dels pròxims mesos tirin endavant unes quantes coses, perquè si no surten ara, ja no sortiran abans d’acabar aquest mandat l’any 27. I, per tant, necessitem posar aquesta marxa més.
I quan dic posar una marxa més, vull dir, per exemple, enllestir o continuar endavant amb el planejament de Ca n’Ametller, per exemple, o del barri de Can Camps.
Necessitem que siguin barris que tinguin el màxim de promoció pública possible perquè donin resposta directament a la ciutadania de Sant Cugat i, per tant, el que hem de fer és posar-hi recursos, donar més enllà dels serveis que ja treballen a l’Ajuntament i que ho fan bé. Necessitem tota l’ajuda possible també externa per desenvolupar aquests barris i poder-los, no dir que enllestir, però sí que enllestir aquesta fase inicial de dir, el barri serà així, tindrà aquests serveis, donarà resposta d’aquesta manera a la ciutat… dibuixar-lo del tot perquè es pugui començar com més aviat millor.
Quin és el posicionament d’Esquerra pel que fa al canvi dels anys d’empadronament per accedir a habitatge públic que proposa Junts?
Ho hem explicat. Qualsevol política que vagi vinculada a l’accés a l’habitatge no pot ser discriminatòria, ha d’ajudar.
Si aquesta política va en la direcció d’intentar ajudar, segurament ho podem estudiar. Però el que no pot ser és que sigui una barrera per accedir a l’habitatge.
Necessitem i creiem que hem d’objectivar l’accés a l’habitatge. No objectivar l’accés a l’habitatge no va per una qüestió estrictament de reglament i de padró, que és la vinculació que fa Junts al Parlament de Catalunya. Objectivar-lo vol dir qui necessita accedir a l’habitatge i això vol dir, evidentment, amb la renda, que és una qüestió que es demana avui dia, però també amb qüestions vinculades al patrimoni, al compte corrent, diguem, de cadascú. Necessitem tenir tota la informació.
I és a partir de tenir tota la informació d’una persona que objectivarem qui necessita i qui no necessita un habitatge o qui no el necessita primer.
En igualtat de condicions, dues persones que vulguin accedir al mercat d’habitatges, el padró pot ser un element més, no diem que no, però no pot ser en cap cas l’únic. Si parlem d’arrelament, l’arrelament és molt subjectiu.
Com avança la investigació del possible frau dels empadronaments?
Quan hi hagi resultats, evidentment, si es poden explicar, ho explicarem. Però en qualsevol cas, el padró no pot ser una eina política. El padró és una porta d’accés a drets de la ciutadania per poder portar els nens a l’escola, per poder anar a urgències si cal… i, per tant, si hi ha frau amb el padró, evidentment l’hem de perseguir, però no podem utilitzar el padró, com fan formacions d’extrema dreta, per privar de drets a la ciutadania.
El baròmetre inclusiu augmentava el nombre de persones que viuen en exclusió social. On incidirà Esquerra per garantir la qualitat de vida i els drets socials d’aquests ciutadans?
Necessitem que les persones que estan en aquest risc d’exclusió social tinguin garantit un mínim per desenvolupar la seva vida. I el mínim vol dir, un, l’habitatge, per tant, per això hem de posar una marxa més per construir a Sant Cugat més habitatge públic.
Dos, tenir una feina digna i de qualitat i, per tant, també hem de treballar, ja estem treballant, de fet, amb les polítiques d’ocupació, amb el pacte per l’ocupació digna i de qualitat, etcètera, amb el servei d’ocupació municipal, intenta arribar… Per sort, aquí a Sant Quart tenim un atur molt baix, però aquest atur baix és un atur molt estancat, és a dir, hi ha molta gent que fa molt de temps que no té feina, per tant, aturs de llarga durada…
Hem d’incidir en l’habitatge, en l’ocupació, en les polítiques de joventut, etcètera, perquè tot això és el que garanteix que un ciutadà o una ciutadana tingui garantit un mínim per desenvolupar la vida.
Com està preparant Esquerra els nous pressupostos i quines seran les línies mestres?
Primer, necessitem continuar dotant serveis socials dels recursos que necessita i, per tant, haurem de veure de quina manera ajudem amb aquesta evolució positiva de complir ràtios, etcètera.
Després, veure de quina manera o quins són els llocs claus que falten de capítol 1 de personal per dotar-los i cobrir-los per acabar de fer una bona estructura i, evidentment, també amb aquelles polítiques que necessitem com a ciutat, com pot ser l’habitatge, evidentment, amb les transferències a Promusa, les polítiques d’ocupació, les polítiques de gent gran, les polítiques de joventut, etc.
Aquest dimarts va tenir lloc la celebració del 20è aniversari de Sant Cugat Empresarial. Minuts abans que comencés la cerimònia, diversos veïns de la plaça del Coll es van concentrar per reclamar, entenc que més seguretat, més ajuda per part de l’Ajuntament.
La situació de la plaça del Coll és una situació complicada. Entenc perfectament les reclamacions dels veïns, tenen tota la raó, qualsevol persona que visqui a Sant Cugat té el dret, necessitem que tothom visqui en pau i harmonia i amb una sensació de seguretat molt bona. Si hi ha determinades situacions que pertorben aquesta sensació de seguretat, nosaltres hem de treballar-hi, hem d’estar a prop dels veïns.
Bernat Picornell
