L’Ajuntament ha donat de baixa del padró 4.000 persones en el que va de mandat. Ho va explicar el tinent d’alcaldia de Bon Govern, Jordi Puigneró (Junts), al ple de dilluns passat. Tot plegat amb la voluntat de “posar ordre” a una feina que, considera, el govern anterior no va fer com tocava. Els mitjans de comunicació locals han sol·licitat a l’Ajuntament els detalls sobre aquestes xifres, així com els criteris tècnics que s’han seguit per tramitar les baixes; ara bé, el govern no les facilitarà fins al setembre, després que s’hagin lliurat als grups municipals de l’oposició.
De moment, i a l’espera de la documentació que posi negre sobre blanc, la informació arriba amb comptagotes. Des de l’executiu, el tinent d’alcaldia de Drets, Bernat Picornell (ERC), ha aclarit aquest divendres que cap de les persones donades de baixa es troba en situació de vulnerabilitat. “Sant Cugat no desempadrona a ningú amb vulnerabilitat, en cap situació de vulnerabilitat; i Sant Cugat seguirà empadronant persones en situació de vulnerabilitat”, ha dit el republicà.
L’actualització del padró
Segons va explicar Puigneró, cada any és habitual tramitar al voltant d’un miler de baixes del padró. Durant el mandat passat, amb govern d’ERC, PSC i CUP, no es va mantenir aquesta regularitat. El 2019 i el 2022 el balanç d’altes i baixes va ser el normal. La discordança es produeix els anys 2020, 2021 i 2023, quan gairebé no es van produir baixes, segons han detallat des del govern.
El tinent d’alcaldia Picornell ho atribueix a diversos factors, la majoria d’ells vinculats al servei durant 2020 i 2021: “Manca de servei tècnic, manca de cap [que estava de baixa] i situacions vinculades al programari”. També ha assenyalat que durant la pandèmia de la Covid-19, a més, “les administracions van aturar molts dels tràmits conscients de la dificultat que tenia la ciutadania per desplaçar-se i [en cas que hi hagués bretxa digital] d’accedir a internet”.
Pel que fa a les baixes de 2023, encara no s’ha detallat per què no es van produir les baixes habituals.
Des d’En Comú Podem consideren que la manera de procedir del govern té un deix “racista i xenòfob”. Ho han justificat amb el cas d’una ciutadana extracomunitària, vinculada al seu partit, que ha rebut la notificació de desempadronament malgrat tenir un habitatge en propietat a Sant Cugat. Preguntats sobre aquest cas i situacions similars que es puguin haver produït, tant Puigneró com Picornell han assegurat que se subsanaran possibles errors.
A l’espera que es faciliti tota la informació al setembre, el tinent d’alcaldia de Bon Govern ha avançat que hi ha diversos criteris per revisar el padró: des de permisos de residència caducats fins a actuacions d’ofici per part de la inspecció del padró.
D’on surt el debat?
El ple municipal de juliol, celebrat dilluns passat, va encendre el debat sobre el padró. Els grups d’esquerres (En Comú Podem, ERC, el PSC i la CUP) reclamaven que l’Ajuntament se sumés al Pacte pel Padró a Catalunya. La iniciativa va decaure amb els vots en contra de Junts, PP i Vox. Com a argument contra la moció, Puigneró va posar en dubte la “credibilitat” dels proposants, tot etzibant que durant el mandat passat no es van produir les baixes habituals.
També va preguntar-se si era “normal” que a la Casa Mónaco, seu dels Serveis Socials, hi haguessin 600 persones empadronades. Després de la revisió, va explicar, aquesta xifra es va reduir a 400. Els empadronaments que es registren en aquest equipament es fan perquè les persones que, per diversos motius, no poden acreditar una llar, puguin accedir als drets bàsics. “Això seguirà sent així”, ha subratllat el tinent d’alcaldia Picornell.
Durant el debat, Puigneró va assenyalar directament la CUP, que ostentava la cartera que vetllava pel padró durant el mandat passat. Els cupaires consideren que Puigneró va fer una lectura amb una “manca de rigor interessada”. De fet, ha recordat que l’acció del govern està sotmesa a filtres com els serveis tècnics, jurídics i de secretaria; és per això que rebutgen les acusacions de mala praxi.
L’endemà del ple, Vox emetia un comunicat on celebrava que el govern reconegués “més de 500 empadronaments sospitosos a la Casa Mònaco”. “No es pot empadronar qui ni tan sols pot acreditar que viu al municipi”, es queixa la formació. En tot cas, la Llei de Bases de Règim Local recull que l’empadronament és un dret que no està vinculat necessàriament a un habitatge concret. De fet, és una pràctica habitual en altres municipis, com les capitals de província catalanes i ciutats com Madrid i València.
