La salut pública a les ciutats ha adquirit un pes important en el marc de l’ecologia urbana, establint-se relacions molt clares amb la infraestructura verda. Les ciutats són sistemes complexos on la salut de la ciutadania, qüestió essencial per a la vida urbana, depèn d’un nombre elevat de variables i interaccions en el marc de la matriu ambiental de cadascuna.
En l’escenari del segle XXI és necessari planificar un model de ciutat capaç d’afrontar els reptes i incerteses existents, un model que es pugui materialitzar en projectes concrets que la millorin com a ciutat de bioconfort i saludable per a les persones. El coneixement de com els ambients urbans afecten la nostra salut i benestar és una prioritat urgent reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) al segle XXI. La salut serà un aspecte molt destacat en els models de ciutat del present segle, per a això, cal conèixer la línia de base ambiental de la mateixa, mitjançant la quantificació d’indicadors sòlids i significatius mesurats en el conjunt de la ciutat. Els resultats de la quantificació d’aquests s’han de relacionar amb la realitat de la infraestructura verda existent i altres aspectes funcionals de la ciutat. Tal i com deia William Thompson (Lord Kelvin), desenvolupador de l’escala de temperatura Kelvin: “Quan un pot mesurar el que està parlant i pot expressar-ho numèricament, sap alguna cosa sobre aquest tema, però quan no pot expressar-ho numèricament, el seu coneixement és escàs i insatisfactori”. D’això tracta també aquest projecte, de mesurar i quantificar les capacitats que té l’arbrat urbà de retenir contaminats, quins i en quines proporcions, i també mesurar els beneficis bioclimàtics que ens aporten els arbres i arbredes a la ciutat que afavoreixen el bioconfort i la millora de l’aire urbà en benefici de la salut de les persones.
LA QUALITAT DE L’AIRE URBÀ COM A FACTOR DETERMINANT EN LA SALUT DE LES PERSONES
Des de fa anys, els principals contaminants atmosfèrics a les ciutats provenen del trànsit de vehicles. La reducció d’emissions contaminants està obligada per fer front a la contaminació de l’aire, com ja s’ha iniciat des de desembre de 2017 a Sant Cugat, amb la instauració de la zona de baixes emissions i limitació de vehicles al centre de la ciutat i altres mesures restrictives. També i com a mesura clarament regeneradora de la qualitat de l’aire urbà, la infraestructura verda urbana i en particular l’arbrat urbà, mostren una alta capacitat per a la reducció de la contaminació, la generació de bioconfort per a les persones i la lluita contra el canvi climàtic i la seva mitigació. L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’any 2017, va organitzar una sessió tècnica per a l’equip de govern i per als serveis tècnics municipals, on l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), juntament amb la Universitat de Sevilla van exposar les seves experiències, afectacions de la contaminació de l’aire urbà a la salut humana i la importància de l’arbrat en la millora de la qualitat de l’aire de les ciutats i dels beneficis bioclimàtics i de bioconfort per a les persones. Davant la significació i beneficis que això comporta, l’Ajuntament mitjançant el Servei de Parcs i Jardins, va posar en marxa un projecte primigeni en tot l’Estat, un estudi innovador per mesurar i quantificar, tant les capacitats que tenen els arbres de retenir contaminants, com de mesurar els beneficis bioclimàtics i de bioconfort que ens aporten, així com l’estat de la qualitat de l’aire urbà i els efectes de l’arbrat en la resposta tèrmica dels paviments. Amb les consultes i l’assessorament previs del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), l’Ajuntament juntament amb la Universitat de Sevilla i Naturalia Consultors, van iniciar durant el període 2017-2019 aquest projecte innovador per mesurar i quantificar els efectes positius de l’arbrat en relació a la qualitat de l’aire urbà i les mesures de d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. Es tracta d’un projecte i estudi, del qual ja s’han obtingut uns primers resultats significatius. Projecte que es va veure aturat l’any 2019 per la pandèmia de la Covid. Projecte que ja ha obtingut reconeixement sent premiat l’Ajuntament l’any 2021 per Viles Florides per la “Innovació Tecnològica i Qualitat Ambiental”, i premiat en el congres del PARJAP de parcs i jardins públics de Saragossa l’any 2022, sense explicar que l’autoria del projecte que l’havia impulsat i fet era l’equip de govern municipal del període fins l’any 2019.
OBJECTIUS DEL PROJECTE
A major coneixença a partir de les mesures i resultats quantificats, major coneixement es té per a la millora del bioconfort i de l’aire urbà i per lluitar i mitigar el canvi climàtic, i per tant per definir i planificar un model de ciutat més saludable.
METODOLOGIA DEL PROJECTE
Qualitat ambiental de l’aire
Quantificació de la matriu ambiental urbana mitjançant indicadors de qualitat de l’aire, soroll i radiacions electromagnètiques:
Es van triar diferents espais viaris de diferent tipologia associada a una intensitat de trànsit determinada (vies primàries d’accés i circumval·lació, secundaries i terciàries). En cada punt de mostreig es van realitzar mesures de: Nivells de diòxid de carboni (CO2) / Nivells de monòxid de carboni (CO) / Nivells de diòxid de nitrogen (NO2) / Compostos Orgànics Volàtils totals (COVt) / Nivells d’ozó (O3) / Nivells de diòxid de sofre (SO2) / Concentració de partícules (PM10, PM2.5) / Contaminació acústica (dBA, dBC) / Radiacions electromagnètiques d’alta i baixa freqüència (nT, V/m, mW/m²).
Els arbres i la capacitat de captació de contaminants
Quantificació de la capacitat de captació de metalls pesants:
Es van triar 20 espècies d’arbres desenvolupats que representen el 80% de les espècies viàries, quantificació de la capacitat de captació de metalls pesants per la superfície foliar de l’arbrat mitjançant la recol·lecció de fulles de les 20 espècies arbòries més significatives de la ciutat i de diferents matrius ambientals, i després de l’anàlisi mitjançant espectrometria pel laboratori oficial Ilersap (R1-191-04). Es van quantificar els següents metalls pesants: arsènic, sofre, cadmi, níquel, mercuri, plom, coure.
Quantificació del material de microparticules (PM10 i PM2.5):
Es va quantificar en el laboratori del Departament de Biologia Vegetal i Ecologia de la Universitat de Sevilla, segons la metodologia desenvolupada per Dzierzanowski et al. (2011). Aquest estudi de quantificació de material de partícules ultrafines de contaminació de l’aire, es va complementar amb l’anàlisi de les característiques morfològiques foliars de cada espècie, amb la finalitat d’aconseguir associar-les a la capacitat de retenció de les partícules ultrafines. Per a això es va emprar un microscopi digital i un microscopi òptic. Les característiques foliars analitzades van ser: Tipus de fulla / Textura foliar / Presència de pèls foliars / Presència de fissures o solcs / Densitat estomàtica (estomes/mm2) / Grandària estomàtica / Superfície de fulla ocupada per estomes.
Quantificació de la capacitat de captació de diòxid de carboni com a col·lector natural del bosc urbà:
Les mesures es realitzen en els Serveis Generals de Recerca de la Universitat de Sevilla amb un analitzador de gasos per infrarojos per a obtenir una corba de saturació de la fotosíntesi. Les mesures registrades dins dels rangs aplicats permeten estimar les taxes fotosintètiques i respiratòries de les diferents espècies d’acord amb les variacions de llum i temperatura diàries i estacionals. Els paràmetres que es determinen per a cadascuna de les espècies vegetals amb la finalitat d’establir la seva capacitat de captació de CO2 (que condueix al segrest de CO2 en la seva biomassa generant un col·lector natural de CO2) són: Taxa de fotosíntesi neta de CO2 (A) / Taxa de conductància estomàtica al CO2 (Gs) / Concentració de CO2 intercel·lular (Ci).
Bioconfort urbà
Quantificació de la resposta tèrmica dels diferents paviments i l’efecte de l’arbratge sobre ells:
A partir de les 20 espècies d’arbres seleccionades, que representen el 80% de les espècies viàries i el 50% de les espècies presents en espais verds de Sant Cugat, es van estudiar i aplicar indicadors mesurant la capacitat d’atenuació de la incidència de la radiació solar i la resposta tèrmica dels diferents paviments presents en espais públics urbans (material ceràmic, vorera, asfalt, sauló, prat d’herba), per obtenir una imatge del seu estat ambiental amb arbrat i sense arbrat, el seu balanç tèrmic, i la percepció i bioconfort humans. Els indicadors van ser: Perfil de temperatura i humitat relativa en la capa límit per als vianants / Temperatura del paviment / Radiació solar incident i albedo/ Radiació ultraviolada (UVA, UVB+C) / Radiació emesa pel paviment.
EXEMPLES DE MESURES
Arbre comú com el plàtan en captació de metalls pesants (coure):
Un arbre mitjà de l’espècie Platanus x hispànica, pot arribar a capturar un total de 0,55 Kg de coure a l’any. A la ciutat hi ha 4.935 plàtans, que podrien capturar 2.714 kg de coure a l’any. Si li afegim als 4.935 plàtans la resta de metalls pesants, podrien arribar a capturar 3.383 kg de metalls pesants.
Arbre viari com la Mèlia en captació de C02:
Un arbre mitjà de l’espècie Melia azedarach, pot arribar a capturar un total de 57,29 g de C02 al dia. A la ciutat hi ha 3.716 mèlies, que podrien capturar 213 kg de C02 al dia.
Arbre de parc urbà com el til·ler en la reducció del balanç tèrmic al migdia d’estiu i ple sol (juliol):
Un arbre mitjà de l’espècie Tilia tomentosa, pot arribar a reduir la temperatura sota la seva ombra més de 8 ºC. Mesures preses sobre un sòl de prat d’herba, sota l’ombra de l’arbre (26,1 ºC) i sense ombra a ple sol (34,2 ºC). Mesures de carrers amb arbres viaris d’ombra densa com els lledoners, Celtis australis, poden arribar i superar inclús els 10 ºC, de diferencia tèrmica respecte a un altre carrer contigu sense arbrat viari.
CONCLUSIONS
Després de la realització d’aquest primer estudi, es pot posar de manifest i concloure principalment que:
QUE PODEM FER
Gràfic explicatiu en mode de resum / Tree Bioconfort
Gràfic explicatiu en mode de resum / Tree Bioconfort
JORDI TORRIJOS I MARTÍ és Enginyer ambiental i arquitecte paisatgista (Tree Bioconfort). Ha estat cap del Servei de Paisatge i Verd Urbà de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
