No sé si ja havia utilitzat aquesta expressió o no abans, però és l’únic que se m’acut quan miro al meu voltant. La situació política, econòmica, social i un llarg etcètera. No ens hem acabat d’aixecar d’una ensopegada, que ja tornem a caure en la següent. Fa por.
Bankia, rescat de la banca, rescat d’Espanya directament, que si es culpa de les autonomies… Els informatius i els diaris en van plens i només es parla d’això; què hem de fer? Hi ha alguna cosa que nosaltres els ciutadans de peu que puguem fer? Sincerament, mirem de treballar i els que afortunadament tenim feina, anem a treballar, intentem seguir amb la vida normal, però ja no sé si ens equivoquem. De veritat tot apunta que fem el que fem, això no ho aixecarem. Els nostres polítics remouen reformes amunt, reformes avall. ‘Esforços’ dels governs que resulta que tenen un aprovat a mitges de Brussel·les, que si s’han de fer més reformes, que si els deixen un any més per adaptar-se a la reducció del dèficit… Sincerament encara ens podem estrènyer més el cinturó? Com ho fèiem abans, si no aconseguim reduir el dèficit i estan retallant a tort i a dret, i no gasten, i seguim igual? Però que passa? Perdoneu la meva indignació, però no ho entenc… i la pregunta és hi ha solució? Algú la sap? MARC TEXIDÓ és periodista
